Categories
Edat Mitjana La llegenda a través dels segles Teodora

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

Les llegendes negres sobre Teodora tingueren continuïtat a través de la pintura, el teatre i textos històrics, conservant així, fins a dies d’avui, les característiques que aportà Procopio d’una reina promiscua, malvada i satànica.

Pintura de Teodora de Bizanci en el Colisseu.
Figura Nº 3: S’observa a Teodora asseguda en un tro del Coliseu Romà en el quadre de Benjamin-Constant, La emperatriz Theodora en el Coliseo, Buenos Aires, Museo Nacional de Bellas Artes, 1887.

En les pintures sovint trobem petits detalls que retraten una reina totalment relacionada amb el sexe. Com es en el cas de l’obra del pintor francès Benjamin Constant creador de reconegudes obres com Judith o La favorita de L’émir.[1]L’autor, en el quadre La emperadriu Teodora, publicat al 1887, la dibuixà deixant entreveure les creences donades per Procopio. Per exemple, El fet que l’emperadriu estigui pràcticament nua, està lligat amb que no imaginaven una emperadriu, amb un llibertinatge sexual suposadament tan gran, vestida amb dropatges considerats propis d’una veritable dona de palau, reflectint així, les característiques atorgades sobre la seva promiscuïtat.

També en el teatre fou criticada com observem en l’obra anònima The Lady’s Magazine Or Entertaining Companion for the Fair Sex, publicada en l’any 1795, on es descriví a Teodora com una meuca alcohòlica. Fou en concret en el volum 20, on es retratà les nombroses festes en que malbarataven els diners l’imperi bizantí, afegint que Teodora voluntàriament, en moltes d’aquestes, exercí de prostituta.[2]

De la mateixa manera es mencionà a l’emperadriu en l’escriptura, com ho va fer l’historiador Jhon Gorton, autor de aclamades obres Roma i d’altres qüestions generals d’història.[3]En la seva enciclopèdia biogràfica publicada en l’any 1830 i anomenada A General Biographical Dictionary, acusà de bruixa, egoista i impúdica a Teodora. L’autor ens la imposà com la dona que aprofità el seu poder per als seus interessos, juntament amb l’acusació de la seva gran impúdica i degradant actitud. El dramaturg. explicà com després de la mort de Justinià, en una posició de total autoritat, en fa ús del seu càrrec per a alliberar als seus amics malfactors. Tot això, per tal de poder continuar amb els seus macabres ritus que servien per a escarmentar els seus enemics. Altrament, seguit per l’obra de Procopio, ens anomena com, encara que es convertí en emperadriu, seguia degradant la seva sensualitat, denotant-la com una fastigosa.[4]

En les obres històriques actuals sovint utilitzen la descripció que donà Procopio, com hem vist amb Gorton, per a retractar la reina, com és el cas de l’historiador Allan Evans, autor de nombrosos relats històrics, molt d’ells relacionats amb l’imperi de Bizanci,[5]i concretament, en la seva obra sobre l’imperi bizantí  The Power Game in Byzantium: Antonina and the Empress Theodora, publicada en 2011, és on tracta d’infidel a l’emperadriu. L’autor, explica com es va enamorar d’un jove Areobindus, però en quan es va assabentar de que la gent ho sabia començà a tractar a l’amant com si fos un pobre, degradant-lo i humiliant-lo fins que va aconseguir que fugís de la cort.[6]

Però no només és mencionada per John Gorton, també segueix sent criticada per altres historiadors contemporanis com Robert Evan, qui en la seva única obra A Brief History of Vice: How Bad Behavior Built Civilization, publicada en 2016, parla sobre com els més immorals aconseguiren fer-se càrrec de les millors civilitzacions. L’emperadriu apareix en el capítol 6, on explica la història d’aquelles persones que arribaren al poder amb el sexe. L’autor, assegura que la dona tenia una addicció al sexe, en acostar-se a dotzenes d’homes en qualsevol moment i sense cap vergonya en exhibir-ho, concloent amb que potser també era influencia d’una cort bizantina molt desamarrada.[7]

Mosaic de Teodora.

“ En altres paraules, que sovint es cardava a dotzenes d’homes per sota de la taula i a vegades a la taula.

Robert EVAN

[1]Imatge extreta de domini web https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Empress_Theodora.jpg

En conjunt, després d’analitzar a Teodora, podem concloure en que mitjançant la pintura, el teatre i l’escriptura, s’ha transmés la imatge d’una emperadriu meuca, maliciosa i, fins i tot, demoníaca, projectant les característiques que li atorgà Procopi fins a l’actualitat.


[1]  Adjunto els dos links on podeu veure les dues obres que he mencionat de l’artista:  Per a Judith; https://www.metmuseum.org/art/collection/search/435649 (07/09/2020) i aquest altre per a veure La favorita d’Emir https://www.nga.gov/collection/art-object-page.75181.html (07/09/2020)

[2] “ Aixecarà àvidament a tot l’enveja privada o del rancor popular, que han difamat a les Armes de Theodora, els vicis de les berras, amb rigor les venal o voluntari de la jove ramera. “. Extret del llibre d’Autor Anònim, The Lady’s Magazine Or Entertaining Companion for the Fair Sex, Volum 20,Baldwin, Londres, 1795.

[3]  Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat:: John GORTON, Five hundred Questions deduced from Goldsmith’s History of Rome, Shilling, Londres, 1827 ; També l’obra A Topographical Dictionary of Great Britain, Louis & Co, Londres, 1835.

[4] “ La mort de Justininà poc després la va deixar en possessió de l’autoritat sobirana, a través del parell cec. Feblesa del seu consort imperial. Va fer ús del poder que havia aconseguit per a rescatar de la foscor als seus amics i els seus ritus de cervatell, i per a venjar-se dels seus enemics. Segons Procópius, va continuar conspirant en la sensualitat més degradant després de convertir-se en emperadriu;  sí fa fàstic. “.  Text del treball de John GORTON, A General Biographical Dictionary, Whittaker , Londres, 1830, pp 1021.

[5] Per si algú volgués llegir alguns dels llibres de l’autor, adjunto una edició de cada llibre:  Allan EVANS,  Herodotus, Explorer of the Past: Three Essays, Princeton University Press, Princeton, 1991; i l’obra sobre l’era de Justinià  The Age of Justinian: The Circumstances of Imperial Power, Routledge, New York,, 1996.

[6] “ No obstant això, va haver-hi un moment en el qual Teodora es va enamorar d’un jove i maco criat seu que va servir com un dels seus majordoms. El seu nom era Areobindus, i ell era un ‘bàrbar’, probablement un armeni del control persa. Però una vegada que Teodora es va assabentar que la gent estava xafardejant sobre una història d’amor, va tractar de tractar als pobres Areobindus atroçment. Després va desaparèixer sobtadament de la cort. “. Informació trobada en el llibre deJames Allan EVANS, The Power Game in Byzantium: Antonina and the Empress Theodora, Continuum, London, 2011, pp. 61.

[7] “ En altres paraules, que sovint es cardava a dotzenes d’homes per sota de la taula i a vegades a la taula. Això és indici d’una greu addicció al sexe… o tot un indici de les habilitats amatòries de la noblesa bizantina (pot ser que una mica totes dues coses). “.  Passatge del llibre de Robert EVAN, A Brief History of Vice: How Bad Behavior Built Civilization,  Plume Book, New York, 2016, pp. 91.

References

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *