Categories
Edat Antiga La llegenda a través dels segles Messalina

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

La llegenda negra sobre Messalina hs cpntinuat tenint èxit al llarg dels segles gràcies a la seva difusió en l’escriptura, el teatre, la pintura, la cinematografia i, fins i tot, més recentment, al cinema eròtic. Com a conseqüència, la major part de les afirmacions i critiques versades cap a ella han arribar intactes fins a l’actualitat.

En l’any 1633, fou el filòsof, poeta i escriptor venecià Francesco Pona, qui escriví relats de ficció força coneguts.[1]El poeta dedicà una de les seves obres íntegrament a Messalina, anomenant-la precisament, La messalina. En aquesta, ens mostrà repetides escenes eròtiques d’ella amb diferents amants. L’autor destacà en la història les quotidianes excitacions que sentia quan dormia amb el seu amant Morphues, descrivint com en la nit, encara que dormís amb Claudi, no podia evitar pensar en totes les seves fantasies sexuals que tenia amb l’amant.[2] 

Pintura de Mesalina.

“ Messalina sacsejant la turbulència dels seus pensaments no dormia a la nit; i si ella dormia,  Morpheus dormia al seu costat, provocant agitacions en ella, robant i despullant mil imatges que les seves fantasies sexuals durant el dia havien suggerit. “. Francesco PONA

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://www.wikiwand.com/en/Messalina

Però Pona no fou l’únic escriptor que la mencionà, convé també ressaltar una de les novel·les més conegudes que involucren a Messalina: el treball del poeta, erudit i novel·lista anglès Robert Graves. Aquest,  fou l’escriptor d’important obres sobre Claudi.[3] El relat Wife Messalina publicat en l’any 1839 tractà, com el seu títol ens permet intuir, sobre la vida de Claudi i la seva dona Messalina.En aquesta, l’autor  criticà a la jove per ser una promíscua i en general, la retratà com una adolescent en el moment del seu matrimoni i li atribuí  totes les accions esmentades ja en les fonts antigues. D’altra banda explicà, com la parella es va casar sense saber que la seva relació fou incestuosa, i es fa la següent pregunta: qué hagués fet Messalina? S’ho preguntà pel fet de que assegurà que era tan viciosa que no li hagués importat. [4]

Altrament, van haver-hi moltes altres novel·les que la mencionaren, com la del polític, activista cultural i dramaturg Edward Maturin, qui la descriví en la seva única novel·la Sejanus: And Other Roman Tales, publicada en 1849 que tractà sobre les històries de l’Imperi des de l’any 22 a. C. fins el segle III d. C. En aquesta obra se’ns explica la idealitzada relació d’aquesta dona amb el seu amant Silio, explicant com ell donarà el seu coll per tal de salvar-la. En aquest moment, Messalina s’arrepenteix de tots els seus actes impúdics i plora la seva mort sabent que tota la culpa, segons l’autor, fou íntegrament d‘ella. [5]

Pintura de l'execució de Mesalina.

” La seva veu es va afeblir i es va sufocar, mentre els mirava; i conscient que la maledicció de culpa i deshonra podria retrocedir sobre ells, les llàgrimes de penediment per primera vegada van suplantar als testimonis de la por”.

E. MATURIN

[2]Imatge extreta del post https://www.wikiart.org/en/gustave-moreau/the-execution-of-messalina-1874

Per últim en l’àmbit de les novel·les, cal ressaltar el treball de l’autor i dramaturg francès Alexandre Dumas Fill, conegut per escriure notables novel·les romàntiques.[6] La seva obra La femme de Claude, publicada en l’any 1873, presentà  a Claude Ruper com l’heroi (El Cèsar Claudio) i a la seva esposa Césarine (Messalina) com una criatura totalment corrupta en tots els nivells, reflectint totes les creences que van imposar les fonts clàssiques que l’acusaven de traïdora, impúdica, desvergonyida i  corruptora. [7]

En l’àmbit teatral, fou la producció escènica del dramaturg i poeta anglès Nathaniel Richards, perpetuà les afirmacions contemporànies a Messalina. Ell escriví, La tragedia de Mesalina, la emperatriz romana publicada en l’any 1640. Aquesta, fou una de las primeres en representar la caiguda de la dona i  se la representà com un monstre, usant-la constantment per a atacar a l’esposa catòlica romana del rei anglès, Carles I, comparant-la amb una dona que segons l’autor era una autèntica meuca. En un passatge de la història a Messalina se li apareixen en somnis tres fúries que representen els seus pecats: l’orgull, la luxúria i l’assassinat. [8]

Richards no va ser l’únic en ressaltar els seus pecats, Messalina és tractada com igualment malvada en el treball del venecià Pietro Zaguri, autor de diverses obres dedicades a altres dones rellevants de la història.[9] Tanmateix, creà La messalina, una opera en prosa de 4 actes publicada en l’any 1662. Aquesta obra va girar entorn de l’assumpte amb el seu amant Cayo Silio. En general, en l’obra se la tractà com ho acostumaren a fer tots els autors mencionats, donant-li la fama de ramera, despiadada i orgullosa. En la introducció de l’òpera,  Zaguri declarà que Messalina va ser portada per les seves inclinacions naturals a ser una persona totalment dedicada al plaer i a la vida impúdica.[10]

Dibuix de Mesalina en el prostíbul.
Figura Nº 2: Se’ns mostra a Messalina essent penetrada per un jove en un bordell, mentre una dona els mira, Agostino CARRACCI, Messaline dans la loge de lisisca, localització desconeguda, s. XVI.

Les llegendes també es continuaren mitjançant arts gràfiques com, per exemple, la pintura. És el cas del quadre del pintor italià, dissenyador de tapís, i mestre d’art Agostino Carracci. Ell pintà importants obres com La Santa Cena o Éxtasis de Santa Catalina de Siena,[11]i Messalina la loge de Lisica publicada en el segle XVI. Com veiem, i com diu el seu títol que es tradueix com Messalina treballant al bordell, l’obra ens mostra a la jove mantenint relacions en el prostíbul mentre es observada per una dona.

 A més a més, Messalina i la seva llegenda troben lloc en la disciplina cinematogràfica com fou en el cas de la pel·lícula del guionista i director italià Vittorio Cottafavi, director dels llargmetratges  La legioni di Cleopatra o Toro bravo  entre altres.[12]Però fou en el film Messalina Venere imperatrice , publicada en 1960, on dirigí tota l’atenció a Messalina. L’obra comença quan l’Emperador Calígula ha estat assassinat i Claudi és proclamat César. Un noble conspirador demana que Claudi es casi amb la jove Messalina esperant controlar el poder mitjançant-la a ella. No obstant això, Messalina té els projectes per a ella mateixa i mata al noble quan està casada. Mentrestant, un jove comandant militar anomenat Lucius Maximus la troba als jardins i s’enamora d’ella, però ella usa un nom fals i ell no arriba a esbrinar la seva identitat. Finalment, César en assabentar-se d’això assassina al noi. [13]

Portada de la pel·lícula Messalina " (1960)
[3]Imatge extreta del link https://fi.wikipedia.org/wiki/Messalina_(vuoden_1960_elokuva)

Per últim, i seguint el fil en l’àrea l’audiovisual estudiem el treball de l’escriptor, productor, cinematògraf i director de cinema italià Joe D’amato conegut per les seves produccions eròtiques,[14] i també per les seves obres de terror.[15] En el film la jove verge Messalina sedueix a Claudia, una historiadora romana, per a arribar a l’emperador Calígula i convertir-se en la seva esposa. Però posteriorment, s’assabenta de que Calígula morí i fou succeït per Claudi, i per aquest motiu s’interessa per ell. En la pel·lícula, es mostrà com l’emperador no pot satisfer a la seva esposa, segons el director, una nimfòmana, i per això manté relacions amb seu secretari Narcís. [16]

En resum, a Messalina se la tracta al llarg del temps com una meuca, maliciosa i assassina. Podem analitzar com els seus contemporanis crearen una imatge d’ella que es  reafirmada a través e l’escriptura, el teatre, la pintura, la cinematografia i, fins i tot, més recentment, al cinema eròtic, fins l’actualitat.


[1] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat:: Francesco PONA, La lucerna di Eureta Misoscolo Academico Filarmonico, Veneto, Venecia, 1663; Il paradiso de’ fiori, ouero Lo archetipo de’ giardini, Discorso, Verona, 1622.

[2] “ Messalina sacsejant la turbulència dels seus pensaments no dormia a la nit; i si ella dormia,  Morpheus dormia al seu costat, provocant agitacions en ella, robant i despullant mil imatges que les seves fantasies sexuals durant el dia havien suggerit. “. Francesco PONA, La Messalina, Prieulegio, Venecia, 1627, pp. 34.

[3] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat: Robert GRAVES, Count Belisarius, Rosetta Books, Nova York, 2014.  Robert GRAVES, I, Claudius, Rosetta Books, Nova York, 2014.

[4] “ En primer lloc, el matrimoni seria incestuós; en segon lloc, ella era la mare de Lucius Domitius, a qui havia pres l’aversió més violenta; en tercer lloc, ara que Messalina estava morta, podia reclamar el títol de la pitjor dona de Roma. Fins i tot en la vida de Messalina hauria estat una molt bona pregunta com decidir entre aquests dos: eren igualment viciosos, i si Messalina hagués estat més promíscua que Agrippinilla, almenys mai havia comès incest, ja que Agrippinilla, que jo sàpiga, tenia . Però Agrippinilla tenia una virtut solitària: era molt valent, mentre que Messalina, com hem vist, era una covarda. “. Robert  GRAVES, Wife Messalina, Rosettabooks, Nova York, 2014, pp. 356.

[5]  ” La seva veu es va afeblir i es va sufocar, mentre els mirava; i conscient que la maledicció de culpa i deshonra podria retrocedir sobre ells, les llàgrimes de penediment per primera vegada van suplantar als testimonis de la por”. No ploris, el meu amor “, va dir Silius, mentre mirava amb rapidesa la seva bellesa, que, com un paisatge vist a través de la boirina d’una pluja d’estiu, va manllevar una suavitat de les seves llàgrimes;” Com ets esposa i mare , l’amor de Claudio no pot ser sord a l’atractiu de tots dos. Per part meva, crec que no, perquè estiguis fora de perill. Deixi que el càstig de tots dos caigui sol sobre Silius, i ell ho suportarà amb paciència, sí, li donarà una amable salutació, si, en la mort, encara té el seu amor “. Edward MATURIN, Sejanus: And Other Roman Tales, Saunders, Nova York, 1839, pp. 95.

[6] Adjunto, algunes de les seves obres  a tall d’exemple com Alexandre DUMAS, La Dame aux perles, BNF, Paris, 2014 o l’obra sencera La Dóna’m aux Camélias en el següent link: https://web.archive.org/web/20111011182421/http://bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaFrancesa/Dumas/Ladamadelascamelias/ (06/09/2020)

[7] Alexandre DUMAS, La femme de Claude,  Troisième, Paris , 1837, pp. 77 – 86.

[8] “ En lloc de voler això, el meu desig implorat, / ser consumit en trons, fum i foc. / Que l’apetit avorrit de / les petites reines tem la por, / Seré la reina del meu propi plaer en tot. / ja, que és això? Cessa aquesta música allí; / Una sobtada pesadesa estranya / i somnolenta / Encanta els meus tendres ulls per a tancar les seves llums. (es queda adormida) [Entre tres fúries amb les fletxes d’orgull, luxúria i assassinat] / Primera fúria: D’aquestes flames blaves que cremen tènues, / On neden ànimes negres en sofre. / Fosc cau infernal sota, / Llacs d’horror, dolor i aflicció / Segona fúria: Del terrible tro fumejant foc, / Venim, volem al teu desig. / Tercera fúria: Per a encendre la teva ment, inclinada lasciva /Primera fúria: A fets injustos, assassinats i luxúria.” Fragment extret de l’obra de  Nathaniel RICHARDS , La tragedia de Mesalina, la emperatriz romana , Kunde, Londres, 1662, versos 20 – 34.

[9] Pietro ZAGURI, Mon cher Casanova, H. Champion, Venecia, 2008.

[10] “ Aquí està Messalina, qui, en contra de la meva voluntat, com sempre, portada per les seves inclinacions naturals, va fer una demostració de si mateixa, encara que el negre de la meva tinta l’ha deformat tant que deuria (com és habitual). per a les dones, busquen amagar-se i témer deixar-se veure en públic. Al final, totes les institucions i tots els ensenyaments són incapaços de contenir els impulsos naturals d’una persona que es desenvolupa des del naixement fins a l’ànima i que està completament dedicada al plaer i la vida. civisme. Lectors, disculpin les seves falles, i si ella viu amb desvergonyiment, que la gaudeixi, perquè després d’una mort violenta, tornarà a les llums. “ Informació trobada en el  llibre de Wendy HELLER, Emblems of Eloquence: Opera and Women’s Voices in Seventeenth-Century Venice, University of California, Londres, 2003, pp. 275. Si voleu llegir-ne l’obra original de ZAGURI podeu trobar-la en el següent link: https://archive.org/details/bub_gb_N2_SBnuml9QC/page/n85/mode/2up?q=agur (28/07/2020)

[11]  Afegeixo un enllaç on trobareu informació dels quadrees: https://www.wikiwand.com/es/Agostino_Carracci (11/09/2020)

[12] Adjunto, per a qui estigui interessat en veure la seva filmografia, links sobre els treballs esmentats: Podeu veure la pel·lícula La legioni de Cleopatra completa a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=UlPdlwqBv30  (06/09/2020); i també el resum de Toro bravo: https://www.filmaffinity.com/es/film317279.html (06/09/2020)

[13] Us proposu, el link on podeu trobar la pel·lícula Messalina Venus emperatriz, dirigida per Vittorio COTTAFAVI   https://www.youtube.com/watch?v=Hbnl98VFqA0 (28/07/2020)

[14] Seguidament us dono, per a qui estigui interessat, dues de les pel·liqules per a adults de l’autor: Porn Holocaust El treball no es troba a Internet, pero adjunto un link on es pot comprar; https://www.amazon.com/-/es/George-Eastman/dp/B002LRGOUA (06/09/2020) i Le Notti erotiche dei morti viventi, link de la pel·lícula completa: worldcat.org/title/noches-eroticas-de-los-muertos-vivientes-le-notti-erotiche-dei-morti-viventi/oclc/733105412 (06/09/2020)

[15] El lector pot trobar al següent link, algunes de les seves obres de terror: Trailer de Antropophagus.  https://www.youtube.com/watch?v=6Bp5C-bJ-sw (06/09/2020) o En el següent link podreu veure la versió completa de l’obra Rosso sangue https://www.dailymotion.com/video/x6iegh5 (06/09/2020)

[16] La informació redactada prové de la següent pagina web: https://www.csfd.cz/film/94243-messalina/filmoteka/ (28/07/2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *