Categories
Edat Mitjana La llegenda a través dels segles Teodora

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

Les llegendes negres sobre Teodora tingueren continuïtat a través de la pintura, el teatre i textos històrics, conservant així, fins a dies d’avui, les característiques que aportà Procopio d’una reina promiscua, malvada i satànica.

Pintura de Teodora de Bizanci en el Colisseu.
Figura Nº 3: S’observa a Teodora asseguda en un tro del Coliseu Romà en el quadre de Benjamin-Constant, La emperatriz Theodora en el Coliseo, Buenos Aires, Museo Nacional de Bellas Artes, 1887.

En les pintures sovint trobem petits detalls que retraten una reina totalment relacionada amb el sexe. Com es en el cas de l’obra del pintor francès Benjamin Constant creador de reconegudes obres com Judith o La favorita de L’émir.[1]L’autor, en el quadre La emperadriu Teodora, publicat al 1887, la dibuixà deixant entreveure les creences donades per Procopio. Per exemple, El fet que l’emperadriu estigui pràcticament nua, està lligat amb que no imaginaven una emperadriu, amb un llibertinatge sexual suposadament tan gran, vestida amb dropatges considerats propis d’una veritable dona de palau, reflectint així, les característiques atorgades sobre la seva promiscuïtat.

També en el teatre fou criticada com observem en l’obra anònima The Lady’s Magazine Or Entertaining Companion for the Fair Sex, publicada en l’any 1795, on es descriví a Teodora com una meuca alcohòlica. Fou en concret en el volum 20, on es retratà les nombroses festes en que malbarataven els diners l’imperi bizantí, afegint que Teodora voluntàriament, en moltes d’aquestes, exercí de prostituta.[2]

De la mateixa manera es mencionà a l’emperadriu en l’escriptura, com ho va fer l’historiador Jhon Gorton, autor de aclamades obres Roma i d’altres qüestions generals d’història.[3]En la seva enciclopèdia biogràfica publicada en l’any 1830 i anomenada A General Biographical Dictionary, acusà de bruixa, egoista i impúdica a Teodora. L’autor ens la imposà com la dona que aprofità el seu poder per als seus interessos, juntament amb l’acusació de la seva gran impúdica i degradant actitud. El dramaturg. explicà com després de la mort de Justinià, en una posició de total autoritat, en fa ús del seu càrrec per a alliberar als seus amics malfactors. Tot això, per tal de poder continuar amb els seus macabres ritus que servien per a escarmentar els seus enemics. Altrament, seguit per l’obra de Procopio, ens anomena com, encara que es convertí en emperadriu, seguia degradant la seva sensualitat, denotant-la com una fastigosa.[4]

En les obres històriques actuals sovint utilitzen la descripció que donà Procopio, com hem vist amb Gorton, per a retractar la reina, com és el cas de l’historiador Allan Evans, autor de nombrosos relats històrics, molt d’ells relacionats amb l’imperi de Bizanci,[5]i concretament, en la seva obra sobre l’imperi bizantí  The Power Game in Byzantium: Antonina and the Empress Theodora, publicada en 2011, és on tracta d’infidel a l’emperadriu. L’autor, explica com es va enamorar d’un jove Areobindus, però en quan es va assabentar de que la gent ho sabia començà a tractar a l’amant com si fos un pobre, degradant-lo i humiliant-lo fins que va aconseguir que fugís de la cort.[6]

Però no només és mencionada per John Gorton, també segueix sent criticada per altres historiadors contemporanis com Robert Evan, qui en la seva única obra A Brief History of Vice: How Bad Behavior Built Civilization, publicada en 2016, parla sobre com els més immorals aconseguiren fer-se càrrec de les millors civilitzacions. L’emperadriu apareix en el capítol 6, on explica la història d’aquelles persones que arribaren al poder amb el sexe. L’autor, assegura que la dona tenia una addicció al sexe, en acostar-se a dotzenes d’homes en qualsevol moment i sense cap vergonya en exhibir-ho, concloent amb que potser també era influencia d’una cort bizantina molt desamarrada.[7]

Mosaic de Teodora.

“ En altres paraules, que sovint es cardava a dotzenes d’homes per sota de la taula i a vegades a la taula.

Robert EVAN

[1]Imatge extreta de domini web https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Empress_Theodora.jpg

En conjunt, després d’analitzar a Teodora, podem concloure en que mitjançant la pintura, el teatre i l’escriptura, s’ha transmés la imatge d’una emperadriu meuca, maliciosa i, fins i tot, demoníaca, projectant les característiques que li atorgà Procopi fins a l’actualitat.


[1]  Adjunto els dos links on podeu veure les dues obres que he mencionat de l’artista:  Per a Judith; https://www.metmuseum.org/art/collection/search/435649 (07/09/2020) i aquest altre per a veure La favorita d’Emir https://www.nga.gov/collection/art-object-page.75181.html (07/09/2020)

[2] “ Aixecarà àvidament a tot l’enveja privada o del rancor popular, que han difamat a les Armes de Theodora, els vicis de les berras, amb rigor les venal o voluntari de la jove ramera. “. Extret del llibre d’Autor Anònim, The Lady’s Magazine Or Entertaining Companion for the Fair Sex, Volum 20,Baldwin, Londres, 1795.

[3]  Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat:: John GORTON, Five hundred Questions deduced from Goldsmith’s History of Rome, Shilling, Londres, 1827 ; També l’obra A Topographical Dictionary of Great Britain, Louis & Co, Londres, 1835.

[4] “ La mort de Justininà poc després la va deixar en possessió de l’autoritat sobirana, a través del parell cec. Feblesa del seu consort imperial. Va fer ús del poder que havia aconseguit per a rescatar de la foscor als seus amics i els seus ritus de cervatell, i per a venjar-se dels seus enemics. Segons Procópius, va continuar conspirant en la sensualitat més degradant després de convertir-se en emperadriu;  sí fa fàstic. “.  Text del treball de John GORTON, A General Biographical Dictionary, Whittaker , Londres, 1830, pp 1021.

[5] Per si algú volgués llegir alguns dels llibres de l’autor, adjunto una edició de cada llibre:  Allan EVANS,  Herodotus, Explorer of the Past: Three Essays, Princeton University Press, Princeton, 1991; i l’obra sobre l’era de Justinià  The Age of Justinian: The Circumstances of Imperial Power, Routledge, New York,, 1996.

[6] “ No obstant això, va haver-hi un moment en el qual Teodora es va enamorar d’un jove i maco criat seu que va servir com un dels seus majordoms. El seu nom era Areobindus, i ell era un ‘bàrbar’, probablement un armeni del control persa. Però una vegada que Teodora es va assabentar que la gent estava xafardejant sobre una història d’amor, va tractar de tractar als pobres Areobindus atroçment. Després va desaparèixer sobtadament de la cort. “. Informació trobada en el llibre deJames Allan EVANS, The Power Game in Byzantium: Antonina and the Empress Theodora, Continuum, London, 2011, pp. 61.

[7] “ En altres paraules, que sovint es cardava a dotzenes d’homes per sota de la taula i a vegades a la taula. Això és indici d’una greu addicció al sexe… o tot un indici de les habilitats amatòries de la noblesa bizantina (pot ser que una mica totes dues coses). “.  Passatge del llibre de Robert EVAN, A Brief History of Vice: How Bad Behavior Built Civilization,  Plume Book, New York, 2016, pp. 91.

References

Categories
Arrel de la llegenda Edat Mitjana Teodora

ARREL DE LA LLEGENDA

La llegenda de Teodora va ser forjada bàsicament per Procopio de Cesarea, un historiador de l’època que després de la mort de l’emperadriu, escriví les memòries de l’Imperi de Teodora i Justinià. En un dels seus relats, la reflectí com una dona malèvola, luxuriosa i, fins i tot, la considera un dimoni amb forma humana, que vaga en busca d’ànimes pecadores en les nits.

Procopio, també fou conegut per diverses obres històriques com Història de les guerres i escriví entre l’any 548 i 560 la seva obra més famosa, on repudià als emperadors bizantins. El text fou anomenat Història Secreta on mencionà a Justinià i Teodora. Aquesta obra té un fort contrast amb l’anteriorment publicada per el mateix autor Sobre els edificis on s’exposa una versió dels anteriorment anomenats molt més simpàtica.[1]

L’autor ressaltà en el capítol 9 de l’obra, anomenada com Teodora més diferida de totes les cortesistas, va guanyar el seu amo,  la perversitat de la dona com un dels aspectes més afamats en la seva personalitat. Segons ell, era tan malvada que no només hauria d’ocultar la seva personalitat maliciosa, sinó també el seu rostre, destacant també la seva malignitat en contra de les seves companyes i amants, dient-nos que la consideraven tan salvatge com un verinós escorpí.[2]

Escultura del cap de Teodora.

La seva perversitat era tan perversa que hauria d’haver ocultat no sols la part habitual de la seva persona, com ho fan altres dones, sinó també el seu rostre.

PROCOPIUS

[1]Imatge extreta de la web … Continue reading

D’altra banda, ens explicà com Teodora va ensenyar al seu consort en la pràctica de la malícia i la inhumanitat, concloent en que convertí a Justinià en el que era ella: un home sense cap empatia, ple de perversitat i luxúria. Segons l’historiador, en esser una dona tan dolenta que ni obeïa ni complaïa a ningú.[3]

Tanmateix, incidí en els interessos de Teodora sobre Justinià: només el volia per adquirir poder i luxes. Segons l’autor, Justinià era un mitjà per arribar al que ella més volia, fer-se amb les riqueses de tot l’Imperi. Afegí, destacant la  pecadora i endimoniada figura d’ella i del seu marit Justinià, el somni que va tenir el mateix dia de conèixer a l’emperador de Constantinoble: somià que aquestes ànsies de aconseguir tots els diners del món es farien realitat en compartir llit amb el rei dels dimonis, Justinià.[4]

Ressaltà la creença de que Teodora va ser qui va propulsar la ruïna de l’imperi, provocant juntament amb el seu eneuc Justinià, el saqueig de la població, mitjançant alts impostos i un ús indegut de la banca de l’Imperi.[5] També, adjudicà a Teodora l’ús del seu poder per enderrocar a qui s’interposés en el seus plans en el capítol 10 de l’obra anomenada: Cóm Justinià va crear una nova les que li va permetre casar-se amb una cortesana, l’autor assegurà que si algú havia tingut un desentès amb ella no dubtaria a jutjar-lo per el seu error més insignificant per a després convertir aquest en una acusació de pes.[6]

Un cop més, en el capítol 12: Provant que justinià i teodora van ser realment dimonis en forma humana, no dubtà en relacionar-la amb els dimonis, assegurant que a alguns dels qui assistien als seus espectacles, patien a la nit l’aparició d’un dimoni de la luxúria que els expulsava de les seves habitacions, obligant-los així a passar la nit al dormitori de Teodora. [7]

Mosaic de Leda i el cigne.

“ A més, alguns dels amants de Theodora, mentre ella estava en l’escenari, diuen que a la nit un dimoni a vegades descendeix sobre ells i els expulsa de l’habitació, perquè pugui passar la nit amb ella. “.

PROCOPIUS

[2]Imatge extreta de la pàgina web … Continue reading

Tot seguit, l’autor afirmà que ells i molts altres tenen clar que la parella no són humans, sinó veritables dimonis, o més que això… vampirs! A més a més, assegurà que els malèvols que van ajuntar a aquesta parella, ho van fer amb la visió de que serien capaços, fins i tot, de destruir la raça humana.[8]

Per ressaltar la imatge que creà sobre Teodora com a ramera narrà, en el capítol XVI, anomenat: el que li va passar a aquells que van caure de favor amb Teodora, com la trobaren al llit amb un dels molts amants d’ella. En aquest cas la trobaren amb el seu minyó Aerobindus.[9]

Per últim, en el capítol 13: com va retenir cinc-cents prostitutes des d’una vida de pecat i per il·luminar, va encalçar la seva suposada maldat, l’acusà d’intentar empresonar a unes cinc-centes prostitutes en un convent per allunyar-les de la seva vida de pecat, cosa que va provocar, fins i tot, el suïcidi d’algunes, degut a la reconducció no volguda.[10]


[1] PROCOPIUS, Historia de las guerras, Gredos, Madrid, 2006; Tanmateix, adjunto link on podeu veure l’obra https://www.um.es/cepoat/estudiosorientales/wp-content/uploads/2018/01/Estudios_Orientales_n7_1.pdf (07/09/2020)

[2] La seva perversitat era tan perversa que hauria d’haver ocultat no sols la part habitual de la seva persona, com ho fan altres dones, sinó també el seu rostre. (…) Per a aquells que la van veure, especialment a l’alba, ella era un ocell de mal averany. I cap a les seves companyes actrius era tan salvatge com un escorpí: perquè era molt maliciosa. “. http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/home.html (12/05/2020)

[3] “ Theodora va endurir incessantment el seu cor en la pràctica de la inhumanitat. El que ella va fer va ser mai complaure o obeir a ningú més; el que ella va voler, ho va fer per la seva pròpia voluntat i amb totes les seves forces: i ningú es va atrevir a intercedir per ningú que s’interposés en el seu camí. “. https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/9*.html (13/05/2020)

[4] “ A través d’ell, Theodora va poder adquirir immediatament un poder impiu i riqueses extremadament grans. Theodora solia relatar com aquesta mateixa nit se li va ocórrer un somni, demanant-li que no pensés en els diners, ja que quan hauria de venir a Constantinoble, hauria de compartir el llit del Rei dels Dimonis, i això ella hauria de concebre per a convertir-se en la seva esposa i després ser l’amant de tots els diners del món.  “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (12/05/2020)

[5] Amb ella ara per a ajudar-ho a gastar els seus diners, va saquejar a la gent més que mai, no sols en la capital, sinó en tot l’Imperi Romà. “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (12/05/2020)

[6] “ I si algú que havia caigut en desgràcia amb Theodora era acusat d’algun error menor i insignificant, ella immediatament va fabricar més càrrecs injustificats contra l’home, i va convertir l’assumpte en una acusació realment seriosa. “https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (13/05/2020)

[7] “ A més, alguns dels amants de Theodora, mentre ella estava en l’escenari, diuen que a la nit un dimoni a vegades descendeix sobre ells i els expulsa de l’habitació, perquè pugui passar la nit amb ella. “. https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/12*.html  (12/05/2020)

[8] “ Per tant, per a mi, i per a molts altres de nosaltres, aquests dos semblaven no ser éssers humans, sinó veritables dimonis, i el que els poetes diuen vampirs: els qui van posar els seus caps junts per a veure com podien destruir la raça més fàcil i ràpidament. “.  https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/12*.html  (13/05/2020)

[9] “ Novament, Theodora va ser sorpresa amb sospites d’un dels seus servents anomenat Areobindus, un bàrbar de naixement, però un jove aposto, a qui ella havia fet el seu majordom. “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (13/05/2020)

[10] “ Theodora també va dedicar considerable atenció al càstig de les dones atrapades en el pecat carnal. Va recollir a més de cinc-centes remeres en el Fòrum, que es guanyaven la vida miserablement venent-se allí per tres òbols, i les va enviar al continent oposat, on van ser tancades en el monestir anomenat Penediment per a obligar-les a reformar el seu camí de vida. Alguns d’ells, no obstant això, es van llançar dels parapets a la nit i així es van alliberar d’una salvació no desitjada. “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp  (13/05/2020)