Categories
Edat Antiga La llegenda a través dels segles Messalina

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

La llegenda negra sobre Messalina hs cpntinuat tenint èxit al llarg dels segles gràcies a la seva difusió en l’escriptura, el teatre, la pintura, la cinematografia i, fins i tot, més recentment, al cinema eròtic. Com a conseqüència, la major part de les afirmacions i critiques versades cap a ella han arribar intactes fins a l’actualitat.

En l’any 1633, fou el filòsof, poeta i escriptor venecià Francesco Pona, qui escriví relats de ficció força coneguts.[1]El poeta dedicà una de les seves obres íntegrament a Messalina, anomenant-la precisament, La messalina. En aquesta, ens mostrà repetides escenes eròtiques d’ella amb diferents amants. L’autor destacà en la història les quotidianes excitacions que sentia quan dormia amb el seu amant Morphues, descrivint com en la nit, encara que dormís amb Claudi, no podia evitar pensar en totes les seves fantasies sexuals que tenia amb l’amant.[2] 

Pintura de Mesalina.

“ Messalina sacsejant la turbulència dels seus pensaments no dormia a la nit; i si ella dormia,  Morpheus dormia al seu costat, provocant agitacions en ella, robant i despullant mil imatges que les seves fantasies sexuals durant el dia havien suggerit. “. Francesco PONA

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://www.wikiwand.com/en/Messalina

Però Pona no fou l’únic escriptor que la mencionà, convé també ressaltar una de les novel·les més conegudes que involucren a Messalina: el treball del poeta, erudit i novel·lista anglès Robert Graves. Aquest,  fou l’escriptor d’important obres sobre Claudi.[3] El relat Wife Messalina publicat en l’any 1839 tractà, com el seu títol ens permet intuir, sobre la vida de Claudi i la seva dona Messalina.En aquesta, l’autor  criticà a la jove per ser una promíscua i en general, la retratà com una adolescent en el moment del seu matrimoni i li atribuí  totes les accions esmentades ja en les fonts antigues. D’altra banda explicà, com la parella es va casar sense saber que la seva relació fou incestuosa, i es fa la següent pregunta: qué hagués fet Messalina? S’ho preguntà pel fet de que assegurà que era tan viciosa que no li hagués importat. [4]

Altrament, van haver-hi moltes altres novel·les que la mencionaren, com la del polític, activista cultural i dramaturg Edward Maturin, qui la descriví en la seva única novel·la Sejanus: And Other Roman Tales, publicada en 1849 que tractà sobre les històries de l’Imperi des de l’any 22 a. C. fins el segle III d. C. En aquesta obra se’ns explica la idealitzada relació d’aquesta dona amb el seu amant Silio, explicant com ell donarà el seu coll per tal de salvar-la. En aquest moment, Messalina s’arrepenteix de tots els seus actes impúdics i plora la seva mort sabent que tota la culpa, segons l’autor, fou íntegrament d‘ella. [5]

Pintura de l'execució de Mesalina.

” La seva veu es va afeblir i es va sufocar, mentre els mirava; i conscient que la maledicció de culpa i deshonra podria retrocedir sobre ells, les llàgrimes de penediment per primera vegada van suplantar als testimonis de la por”.

E. MATURIN

[2]Imatge extreta del post https://www.wikiart.org/en/gustave-moreau/the-execution-of-messalina-1874

Per últim en l’àmbit de les novel·les, cal ressaltar el treball de l’autor i dramaturg francès Alexandre Dumas Fill, conegut per escriure notables novel·les romàntiques.[6] La seva obra La femme de Claude, publicada en l’any 1873, presentà  a Claude Ruper com l’heroi (El Cèsar Claudio) i a la seva esposa Césarine (Messalina) com una criatura totalment corrupta en tots els nivells, reflectint totes les creences que van imposar les fonts clàssiques que l’acusaven de traïdora, impúdica, desvergonyida i  corruptora. [7]

En l’àmbit teatral, fou la producció escènica del dramaturg i poeta anglès Nathaniel Richards, perpetuà les afirmacions contemporànies a Messalina. Ell escriví, La tragedia de Mesalina, la emperatriz romana publicada en l’any 1640. Aquesta, fou una de las primeres en representar la caiguda de la dona i  se la representà com un monstre, usant-la constantment per a atacar a l’esposa catòlica romana del rei anglès, Carles I, comparant-la amb una dona que segons l’autor era una autèntica meuca. En un passatge de la història a Messalina se li apareixen en somnis tres fúries que representen els seus pecats: l’orgull, la luxúria i l’assassinat. [8]

Richards no va ser l’únic en ressaltar els seus pecats, Messalina és tractada com igualment malvada en el treball del venecià Pietro Zaguri, autor de diverses obres dedicades a altres dones rellevants de la història.[9] Tanmateix, creà La messalina, una opera en prosa de 4 actes publicada en l’any 1662. Aquesta obra va girar entorn de l’assumpte amb el seu amant Cayo Silio. En general, en l’obra se la tractà com ho acostumaren a fer tots els autors mencionats, donant-li la fama de ramera, despiadada i orgullosa. En la introducció de l’òpera,  Zaguri declarà que Messalina va ser portada per les seves inclinacions naturals a ser una persona totalment dedicada al plaer i a la vida impúdica.[10]

Dibuix de Mesalina en el prostíbul.
Figura Nº 2: Se’ns mostra a Messalina essent penetrada per un jove en un bordell, mentre una dona els mira, Agostino CARRACCI, Messaline dans la loge de lisisca, localització desconeguda, s. XVI.

Les llegendes també es continuaren mitjançant arts gràfiques com, per exemple, la pintura. És el cas del quadre del pintor italià, dissenyador de tapís, i mestre d’art Agostino Carracci. Ell pintà importants obres com La Santa Cena o Éxtasis de Santa Catalina de Siena,[11]i Messalina la loge de Lisica publicada en el segle XVI. Com veiem, i com diu el seu títol que es tradueix com Messalina treballant al bordell, l’obra ens mostra a la jove mantenint relacions en el prostíbul mentre es observada per una dona.

 A més a més, Messalina i la seva llegenda troben lloc en la disciplina cinematogràfica com fou en el cas de la pel·lícula del guionista i director italià Vittorio Cottafavi, director dels llargmetratges  La legioni di Cleopatra o Toro bravo  entre altres.[12]Però fou en el film Messalina Venere imperatrice , publicada en 1960, on dirigí tota l’atenció a Messalina. L’obra comença quan l’Emperador Calígula ha estat assassinat i Claudi és proclamat César. Un noble conspirador demana que Claudi es casi amb la jove Messalina esperant controlar el poder mitjançant-la a ella. No obstant això, Messalina té els projectes per a ella mateixa i mata al noble quan està casada. Mentrestant, un jove comandant militar anomenat Lucius Maximus la troba als jardins i s’enamora d’ella, però ella usa un nom fals i ell no arriba a esbrinar la seva identitat. Finalment, César en assabentar-se d’això assassina al noi. [13]

Portada de la pel·lícula Messalina " (1960)
[3]Imatge extreta del link https://fi.wikipedia.org/wiki/Messalina_(vuoden_1960_elokuva)

Per últim, i seguint el fil en l’àrea l’audiovisual estudiem el treball de l’escriptor, productor, cinematògraf i director de cinema italià Joe D’amato conegut per les seves produccions eròtiques,[14] i també per les seves obres de terror.[15] En el film la jove verge Messalina sedueix a Claudia, una historiadora romana, per a arribar a l’emperador Calígula i convertir-se en la seva esposa. Però posteriorment, s’assabenta de que Calígula morí i fou succeït per Claudi, i per aquest motiu s’interessa per ell. En la pel·lícula, es mostrà com l’emperador no pot satisfer a la seva esposa, segons el director, una nimfòmana, i per això manté relacions amb seu secretari Narcís. [16]

En resum, a Messalina se la tracta al llarg del temps com una meuca, maliciosa i assassina. Podem analitzar com els seus contemporanis crearen una imatge d’ella que es  reafirmada a través e l’escriptura, el teatre, la pintura, la cinematografia i, fins i tot, més recentment, al cinema eròtic, fins l’actualitat.


[1] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat:: Francesco PONA, La lucerna di Eureta Misoscolo Academico Filarmonico, Veneto, Venecia, 1663; Il paradiso de’ fiori, ouero Lo archetipo de’ giardini, Discorso, Verona, 1622.

[2] “ Messalina sacsejant la turbulència dels seus pensaments no dormia a la nit; i si ella dormia,  Morpheus dormia al seu costat, provocant agitacions en ella, robant i despullant mil imatges que les seves fantasies sexuals durant el dia havien suggerit. “. Francesco PONA, La Messalina, Prieulegio, Venecia, 1627, pp. 34.

[3] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat: Robert GRAVES, Count Belisarius, Rosetta Books, Nova York, 2014.  Robert GRAVES, I, Claudius, Rosetta Books, Nova York, 2014.

[4] “ En primer lloc, el matrimoni seria incestuós; en segon lloc, ella era la mare de Lucius Domitius, a qui havia pres l’aversió més violenta; en tercer lloc, ara que Messalina estava morta, podia reclamar el títol de la pitjor dona de Roma. Fins i tot en la vida de Messalina hauria estat una molt bona pregunta com decidir entre aquests dos: eren igualment viciosos, i si Messalina hagués estat més promíscua que Agrippinilla, almenys mai havia comès incest, ja que Agrippinilla, que jo sàpiga, tenia . Però Agrippinilla tenia una virtut solitària: era molt valent, mentre que Messalina, com hem vist, era una covarda. “. Robert  GRAVES, Wife Messalina, Rosettabooks, Nova York, 2014, pp. 356.

[5]  ” La seva veu es va afeblir i es va sufocar, mentre els mirava; i conscient que la maledicció de culpa i deshonra podria retrocedir sobre ells, les llàgrimes de penediment per primera vegada van suplantar als testimonis de la por”. No ploris, el meu amor “, va dir Silius, mentre mirava amb rapidesa la seva bellesa, que, com un paisatge vist a través de la boirina d’una pluja d’estiu, va manllevar una suavitat de les seves llàgrimes;” Com ets esposa i mare , l’amor de Claudio no pot ser sord a l’atractiu de tots dos. Per part meva, crec que no, perquè estiguis fora de perill. Deixi que el càstig de tots dos caigui sol sobre Silius, i ell ho suportarà amb paciència, sí, li donarà una amable salutació, si, en la mort, encara té el seu amor “. Edward MATURIN, Sejanus: And Other Roman Tales, Saunders, Nova York, 1839, pp. 95.

[6] Adjunto, algunes de les seves obres  a tall d’exemple com Alexandre DUMAS, La Dame aux perles, BNF, Paris, 2014 o l’obra sencera La Dóna’m aux Camélias en el següent link: https://web.archive.org/web/20111011182421/http://bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaFrancesa/Dumas/Ladamadelascamelias/ (06/09/2020)

[7] Alexandre DUMAS, La femme de Claude,  Troisième, Paris , 1837, pp. 77 – 86.

[8] “ En lloc de voler això, el meu desig implorat, / ser consumit en trons, fum i foc. / Que l’apetit avorrit de / les petites reines tem la por, / Seré la reina del meu propi plaer en tot. / ja, que és això? Cessa aquesta música allí; / Una sobtada pesadesa estranya / i somnolenta / Encanta els meus tendres ulls per a tancar les seves llums. (es queda adormida) [Entre tres fúries amb les fletxes d’orgull, luxúria i assassinat] / Primera fúria: D’aquestes flames blaves que cremen tènues, / On neden ànimes negres en sofre. / Fosc cau infernal sota, / Llacs d’horror, dolor i aflicció / Segona fúria: Del terrible tro fumejant foc, / Venim, volem al teu desig. / Tercera fúria: Per a encendre la teva ment, inclinada lasciva /Primera fúria: A fets injustos, assassinats i luxúria.” Fragment extret de l’obra de  Nathaniel RICHARDS , La tragedia de Mesalina, la emperatriz romana , Kunde, Londres, 1662, versos 20 – 34.

[9] Pietro ZAGURI, Mon cher Casanova, H. Champion, Venecia, 2008.

[10] “ Aquí està Messalina, qui, en contra de la meva voluntat, com sempre, portada per les seves inclinacions naturals, va fer una demostració de si mateixa, encara que el negre de la meva tinta l’ha deformat tant que deuria (com és habitual). per a les dones, busquen amagar-se i témer deixar-se veure en públic. Al final, totes les institucions i tots els ensenyaments són incapaços de contenir els impulsos naturals d’una persona que es desenvolupa des del naixement fins a l’ànima i que està completament dedicada al plaer i la vida. civisme. Lectors, disculpin les seves falles, i si ella viu amb desvergonyiment, que la gaudeixi, perquè després d’una mort violenta, tornarà a les llums. “ Informació trobada en el  llibre de Wendy HELLER, Emblems of Eloquence: Opera and Women’s Voices in Seventeenth-Century Venice, University of California, Londres, 2003, pp. 275. Si voleu llegir-ne l’obra original de ZAGURI podeu trobar-la en el següent link: https://archive.org/details/bub_gb_N2_SBnuml9QC/page/n85/mode/2up?q=agur (28/07/2020)

[11]  Afegeixo un enllaç on trobareu informació dels quadrees: https://www.wikiwand.com/es/Agostino_Carracci (11/09/2020)

[12] Adjunto, per a qui estigui interessat en veure la seva filmografia, links sobre els treballs esmentats: Podeu veure la pel·lícula La legioni de Cleopatra completa a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=UlPdlwqBv30  (06/09/2020); i també el resum de Toro bravo: https://www.filmaffinity.com/es/film317279.html (06/09/2020)

[13] Us proposu, el link on podeu trobar la pel·lícula Messalina Venus emperatriz, dirigida per Vittorio COTTAFAVI   https://www.youtube.com/watch?v=Hbnl98VFqA0 (28/07/2020)

[14] Seguidament us dono, per a qui estigui interessat, dues de les pel·liqules per a adults de l’autor: Porn Holocaust El treball no es troba a Internet, pero adjunto un link on es pot comprar; https://www.amazon.com/-/es/George-Eastman/dp/B002LRGOUA (06/09/2020) i Le Notti erotiche dei morti viventi, link de la pel·lícula completa: worldcat.org/title/noches-eroticas-de-los-muertos-vivientes-le-notti-erotiche-dei-morti-viventi/oclc/733105412 (06/09/2020)

[15] El lector pot trobar al següent link, algunes de les seves obres de terror: Trailer de Antropophagus.  https://www.youtube.com/watch?v=6Bp5C-bJ-sw (06/09/2020) o En el següent link podreu veure la versió completa de l’obra Rosso sangue https://www.dailymotion.com/video/x6iegh5 (06/09/2020)

[16] La informació redactada prové de la següent pagina web: https://www.csfd.cz/film/94243-messalina/filmoteka/ (28/07/2020)

Categories
Arrel de la llegenda Edat Antiga Messalina

ARREL DE LA LLEGENDA

La llegenda negra de Valeria Messalina s’originà a partir de les continuades afirmacions sobre la seva insaciable sexualitat. La jove fou coneguda com una indisciplinada a la qual no li agradava la vida en la cort. Degut a això, mai va tenir intenció d’encarnar els valors d’una matrona romana, és a dir, el model de dona amb un comportament  irreprotxable, una dona perfecta.

El fet de que no actuà amb el caràcter que s’esperava de l’esposa de l’emperador, juntament amb que ella participà en les intrigues dels alts comandaments en un moment de perill i la seva inexperiència i incapacitat política, Messalina es va convertir en víctima de xantatge i amenaça. Així fou com els seus extorsionadors promulgaren històries sobre ella que la definiren com ramera i impúdica.

El naturalista i filòsof Plini el Vell, fou l’autor de les enciclopèdies Naturalis Historia, publicades en el 77 d. C., que pretenen abastar tot el coneixement antic. Convé destacar que la temàtica del treball no es limita al que podem entendre per història natural, sinó a tot el coneixement en general. Fou en llibre número 10 ,capítol 83, on Plini retractà a Messalina amb una de les històries que la tracten de ramera i immmoral. La llegenda explicà el duel entre ella i una prostituta professional per a saber quina de les dues aguantaria més en un sexe continu. Finalment, segons l’autor, la batalla la guanyà Messalina mantenint un coit que durà dia i nit, i on aguantà fins la vint-i-cinquantena “abraçada”.[1] 

Il·lustració del burdel de Pompeia.

“… una de les més notòries de les dones que seguien la professió d’una prostituta contractada; i l’emperadriu la va superar, després del coit continu, dia i nit, en la vint-i-cinquena abraçada.”.

PLINI

[1]Imatge extreta de la web https://ca.wikipedia.org/wiki/Lupanar_de_Pompeia

Però, Plini no fou l’únic en mencionar-la, tanmateix, en l’àmbit artístic de la poesia, donaren la seva opinió sobre aquesta dona, com ho va fer el poeta romà Decimus Juvenal, autor de setze sàtires recopilades amb el nom de Les sàtires i publicades en el segle I d. C. La seva sàtira número 10, exposà com Messalina va obligar a Cayo Silio, el seu amant, a divorciar-se de la seva esposa i casar-se amb ella. La va descriure com la dona més salvatge amb  un gran odi provocat per la seva vergonya en ser una dona molt sexual. L’autor, explicà com Messalina va fer decidir a Silio entre divorciar-se de la seva esposa o oferir el seu coll a l’espasa.[2]

També, parlà d’ella en la sisena sàtira. En aquesta, apareix la notòria descripció de com l’emperadriu solia treballar clandestinament tota la nit en un bordell sota el nom de Lloba. L’autor narrà com ella esperava que Claudio es dormís per escapar-se i disfressar-se obtenint una falsa identitat per anar al prostíbul on venia el seu cos. Allà, malgrat molts reclamaven els seus serveis, mai quedà satisfeta. Per aquest motiu, en arribar el dia tornava de mala gana a la seva habitació. Segons ell, ella era una criatura repugnant amb cara bruta que portà la pudor dels bordells al llit de l’Emperador.[3]

Tanmateix, altres historiadors deterioren la imatge de l’emperadriu. Un d’ells fou el polític i militar romà Dió Cassi autor de l’important obra Historia romana publicada en el segle II d. C. Aquest treball abasta prop de 500 anys d’història, des de la fundació de la ciutat en 753 fins a l’any 229 a. C. Fou en el volum número 60, on ressaltà el llibertinatge de Messalina, juntament amb la influència que exercí a altres dones perquè també actuessin com ella. Recalcà així, com va fer que moltes d’elles s’adulteressin, fent que les dones actuessin de forma impúdica, fins i tot, davant dels seus esposos.[4]

Però, Cassius no fui l’únic en mencionar-la, altres historiadors la van descriure com una dona infidel, com ho va fer un dels més importants historiadors de l’època romana: Gayo Suetonio. Ell fou qui escriví obres tan remarcables com Vida del Diví Cesar o Vidas de los doce césares. Aquesta última, narrà les biografies dels dotze primers cèsars romans i en una d’aquestes, concretament en la de Claudi. Explicà com aquest s’adonà dels fets vergonyosos i malèvols que cometia la seva esposa, i en quant s’assabentà que ella s’havia casat en secret amb Cayo Silio, va decidir matar-la.[5]

Un altre exemple d’historiador que mencionà  a Messalina fou Cornelio Tácito, autor d’obres sobre la vida romana com Diálogo de los oradores.[6]En l’anteriorment esmentada, publicada en l’any 72 d. C. , fou on mencionà a Messalina. L’obra és la segona publicació més important de Tàcit i tracta sobre la dinastia Julio-Claudio des de la mort del deïficat Augusto fins l’any 68 d. C. Concretament, fou en el volum 11, capítol 26, on es parlà sobre ella, tractant-la de dona fatal. Explicà com Messalina, embafada pels llibertinatges, va conspirar contra el Cèsar amb el seu amant Silio, però finalment Claudi se li avança i procedeix a sacrificar-la. [7]

Pintura anomenada "Los Fuegos de Vesta".

“ A hores d’ara, la facilitat de l’adulteri havia embafat a Messalina i ella es dirigia cap a llibertinatges inexperts

Cornelio TÁCITO

[2]Imatge extreta de la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Pavel_Svedomskiy_003.jpg

Qui també perpetuà la llegenda més endavant, particular en el segle IV d. C. ,fou l’historiador Sextus Aurelius Victor, autor d’obres sobre la història romana.[8] Fou en el relat Llibre dels Cèsars, en l’epítom del volum número 4 de l’escrit, on tractà a Messalina de tota mena de tiranies. L’autor, explicà com Messalina arrossegà a Claudi cap a la depravació a través de les temptacions. L’acusà també, de cometre adulteri indiscriminat i explicà que molts dels quals la van rebutjar, van ser assassinats juntament amb les seves famílies, acusant-los davant la justícia dient que ells foren els que havien sol·licitat a Messalina. A més, l’inculpà que excitada per això, obligà a unes certes dones de la noblesa, casades i solteres, a actuar com a prostitutes, obligant alhora als homes a participar.[9]


[1] “ Messalina, l’esposa de Claudio César, creient que era una palma bastant digna d’una emperadriu, va seleccionar, amb el propòsit de decidir la pregunta, una de les més notòries de les dones que seguien la professió d’una prostituta contractada; i l’emperadriu la va superar, després del coit continu, dia i nit, en la vint-i-cinquena abraçada.”.  http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0137%3Abook%3D10  (26/07/2020)

[2] “ La dona és més salvatge / Quan s’agita a l’odi per una sensació de vergonya. Que Consell / Li donaràs a Silio a qui l’esposa de Claudio ha determinat? / Casar-se? És el millor i més maco membre de / Raça patrícia, però una mirada de Messalina ho atreu / A un final miserable; ella ha estat esperant un temps ara, ella / (…)  Si comets el pecat, hi haurà un breu retard abans / El que Roma i la màfia coneixen arriben a cau d’orella de César. / Inclina’t davant les seves ordres, si val la pena passar uns dies de vida. / Qualsevol que sigui la decisió que consideri més fàcil o preferible, / Encara hauràs d’oferir el teu fi coll blanc a l’espasa. ”. http://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/JuvenalSatires10.htm#_Toc284248936 (26/07/2020)

[3] Dóna un cop d’ull als rivals dels déus; escolta com Claudio / Quan la seva esposa, Messalina, va saber que estava adormit, / Ella aniria amb no més que una serventa d’escorta. / L’emperadriu es va atrevir, a la nit, a usar la caputxa d’una prostituta, / I ella preferia un matalasser al seu llit en el Palau Palatino. / Vestida d’aquesta manera, amb una perruca rossa ocultant el seu natural / Cabell, ella entraria en un bordell que empestava a vells llençols bruts, / I fes una habitació buida, el seu; després vendre’s / Els seus mugrons daurats, nus, prenent a Lloba com a nom, / Mostrant el ventre del qual vens, noble Britannicus, / Afalagaria als seus clients en entrar i prendria els seus diners. / Després fiqui’s al llit complaentment, delectant-se amb cada cop. / Més tard, quan el fanfarró va acomiadar a les seves noies, ella s’aniria / De mala gana, esperant deixar la seva habitació allí, fins a l’últim / Possible temps, el seu sexe tibant encara crema, inflamat de luxúria, / Després s’aniria, exhausta per l’home, però encara no sadollada, / Una criatura repugnant amb cara bruta, bruta pel llum / Black, portant la seva pudor de bordell al llit de l’Emperador.“. https://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/JuvenalSatires6.php (26/07/2020)

[4] “ Messalina no sols exhibia el seu propi llibertinatge, sinó que també obligava les altres dones a mostrar-se igualment imprudents.  Va fer que moltes d’elles cometessin adulteri en el mateix palau mentre els seus esposos eren presents i observaven. “. http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/home.html (26/07/2020)

[5] “ Després es va casar amb Valeria Messalina, filla de la seva cosina. Però quan es va assabentar que, a més d’altres fets vergonyosos i malvats, s’havia casat amb Cayo Silio, i que s’havia signat un contracte formal en presència de testimonis, el va matar i va declarar davant la guàrdia pretoriana reunida que, en la mesura en què ho van fer els seus matrimonis. “. SUETONIO, Vida de los doce Césares, Cátedra, Madrid, 1998, pp. 489.

[6] Adjunto, a tall d’exemple, dues edicions de dos dels seus relats més rellevants: Cornelio TÁCITO, Vida de Julio Agrícola. Germania. Diálogo de los oradores, Akal, Madrid, 1999.

[7] “ A hores d’ara, la facilitat de l’adulteri havia embafat a Messalina i ella es dirigia cap a llibertinatges inexperts, quan el propi Silio, encegat pel seu destí, o convençut tal vegada que l’antídot contra el perill imminent era el perill real, va començar a pressionar perquè la màscara fora va deixar caure: – “No es van reduir a esperar la vellesa de l’emperador: la deliberació era innòcua només per als innocents; la culpa detectada ha de manllevar l’ajuda de la duresa. Tenien associats amb els mateixos motius per a la por. Ell mateix era célibe, sense fills, preparat per al matrimoni i per a adoptar Britannicus. Mesalina conservaria el seu poder inalterat, amb l’addició d’una ment tranquil·la, si poguessin avançar-se a Claudio, qui, si era lent per a protegir-se de la traïció, aviat s’enutjava. Ella va prendre les seves frases amb una fredor deguda, no a cap tendresa. pel seu marit, sinó davant el recel que *Silio, sense altures que escalar, pogués menysprear al seu amant i arribar a apreciar en el seu just valor un crim sancionat en l’hora del perill. No obstant això, per aquesta infàmia transcendent que constitueix l’últim delit del llibertí, cobejava el nom d’esposa i, esperant només fins que Claudio partís cap a Òstia per a celebrar un sacrifici,  va celebrar les solemnitats plenes del matrimoni. “ Text trobat en la web https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Tacitus/Annals/11B*.html (06/08/2020)

[8] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat: Sextus AURELIUS, Liber de Caesaribus; Praecedunt, Origo Gentis Romanae Et Liber de Viris Illustribus Urbis Romae, Subsequitur Epitome de Caesaribus, Stereotypa, Roma, 1966; i Sextus AURELIUS, Sextus Aurelius Victor de viris illustribus urbis Romae, Reial, Breslau, 1850.

[9] ” Però quan va ser arrossegat a la depravació a través de les temptacions de la seva esposa, Messalina, i al mateix temps dels seus lliberts, als qui s’havia subordinat, no sols es van cometre actes tirànics, sinó també qualsevol tipus de dona pitjor. i els esclaus són capaços de, si el seu espòs o amo és un ximple. Perquè la seva esposa en primer lloc va cometre adulteri indiscriminadament, com si fos el seu dret, i fins al punt que molts dels quals la van rebutjar, ja sigui pel seu caràcter o per por, van ser assassinats juntament amb les seves famílies quan ella, amb típics ardits femenins, va acusar als qui havia sol·licitat sol·licitar el seu. Excitada per això, havia obligat a unes certes dones de la noblesa, casades i solteres, a actuar com a prostitutes amb si mateixes, com a prostitutes comunes, i els homes van ser obligats a participar. Però si algú retrocedir de tals depravacions, ella fabricaria una càrrega i ho atacaria salvatgement a ell i a tota la seva família. “. Sextus AURELIUS, Book on the Emperors, Liverpool University Press, Liverpool, 1994, pp. 5.