Categories
Catalina Edat Moderna La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

Les llegendes negres, originades pels contemporànies de  Catalina,  perduren fins a l’actualitat, a través d’òperes, llibres, comèdies i dibuixos, en donen continuïtat fins al dia d’avui. Les afirmacions foren plasmades per tots ells, abocant-nos en la nostra era un concepte notòriament negatiu sobre aquesta dona.

El poeta italià, abat i naturista Giovanni Battista l’acusà en una de les seves obres de diversos crims. Ell fou l’autor de diversos poemes i contes,[1] i fou en la seva més coneguda òpera, Novelle galanti, publicada en 1804,on tractà a Catalina d’usurpadora del tro. L’obra tractà sobre la noblesa i reialesa del segle XVIII, incloent així a Catalina en algun dels seus actes.  En general, descriví a la dona de tenir poc o cap sentit per la política, dient que, a més de no tenir cap dret a la corona, tampoc tenia sentit per la bona governança . Tanmateix, no dubtà en citar als nombrosos amants de la reina, amb els que aquesta, sense cap vergonya ni pudor, satisfan la seva insaciable necessitat de sexe. Per últim, afegeix com va portar a l’imperi pujades i baixades en l’economia, afirmant així que no servia per regnar.[2]

Dibuix de Catalina la Gran essent seduida per un cavall.
Figura Nº 6: Catalina essent seduïda per un cavall disfressat d’un home galant, tot en forma burlesca i còmica, Yolanda Cabezuelo, Catalina  y el caballo, Blog Yolanda Cabezuelos (en línea), 2010.

Són moltes les il·lustracions que fan burla de la suposada mort de Catalina amb el cavall. En aquesta en concret, de Yolanda Cabezuelo, publicada en el seu blog en l’any 2010, ens mostra a la Tsarina excitada i amb una mirada lasciva en veure al seu amant, un cavall mostrat amb les formes d’un  home molt atractiu. La còmica foto perpètua un cop més, la creença d’una dona summament cleptòmana, en necessitar tenir sexe amb un animal per a saciar-se.

Però no només es representà a Catalina per burlar-se d’ella, com en el cas de la il·lustració de Cabezuelos, també existeixen diversos relats eròtics fets sobre Catalina on es representen les fantasies sexuals més morboses de la reina. Per exemple, en l’obra de  l’escriptora anglesa Hillary Auteur, publicada en l’any 1984, descriví la vida de la Cort de la Tsarina. En aquesta,  mostrà un gran interès per la història del semental, sent així, juntament amb els nombrosos amants, els focus principal del relat. [3]  Per documents com aquests la història del cavall ha sigut reconeguda, convertint així la recerca de: Catalina la gran cavall  en la primera recerca relacionada amb el nostre personatge a Google.[4]

Tanmateix, hi van haver més obres del mateix caire que la d’Auteur, com és el cas de l’escriptor rus Sasha Sokolov, autor de novel·les dramàtiques i de ficció.[5]Fou en el seu treball més rellevant Astrophobia, una novel·la de ciència ficció, on és protagonista la llegenda del cavall. La història, narra l’amor entre un cavaller i Catalina. L’heroi és reencarnat en cavall i acaba matant-la en l’acte sexual, reafirmant així, el final de la reina a mans de la seva insaciable necessitat de sexe.[6]

Altres llibres centrats en la ciència de la seducció o el sexe, citen constantment a Catalina, com es el cas del llibre de Arthur Berger, autor de reconegudes novel·les  sobre la història i la cultura.[7] I en la seva obra més polèmica, The Art of the Seductress: Techniques of the Great Seductresses from biblical Times to the postmodern era , mencionà a l’activitat sexual de la Tsarina, retractant la imatge d’una dona totalment arrelada i obsessionada amb aquest món. L’autor, ens il·lustrà les testadores d’homes de Catalina. Aquestes degustadores o “L’éprouveuses” , eren dones que qualificaven la capacitat masculina de l’home. Si passaven la prova, ja eren permesos per a estar en l’habitació de Catalina.[8]

En les biografies de Pere III de Rússia sovint se la tractà de manipuladora en posar tot el regne en contra d’aquest per a poder regnar en solitari.[9] Per exemple, en el treball de la historiadora i escriptora Carol Leonard, qui publicà en l’any 1993 el relat Reform and Regicide: The Reign of Peter III of Russia on criticà les acciones que va prendre la Tsarina en governar. Explicà com la successió de l’estil bizantí va donar-li l’oportunitat a Catalina de canviar la perspectiva dels fets per assegurar-se d’obtenir la corona, [10]  aprofitant-se també d’un perfil del seu marit Pere III no gaire estimat pels cortesans. Tanmateix, segons l’autora, Catalina va fer veure que Pere invisibilitzà els seus mèrits, per assegurar-se així una estratègia política que li assegurés el regne, essent recolzada per les seves virtuts.[11]

Així mateix, molts altres criticaren la seva oposició en vers als seus suposats múltiples amants que li van costar una fortuna. En aquest cas fou l’escriptor i guionista francès Jacques Chabannes escriptor d’úd’una única obra: Los grandes asesinatos en la historia mundial, publicada en 1984, qui la jutjà. Explicà, que ni el pas dels anys minorà la seva poca vergonya. Adjuntà, que aquest fet, en ser una dona molt generosa amb ells, comportà una despesa d’uns quatre-cents milions de francs d’or, concretant en el cas dels germans Orlov que van rebre més de quaranta-cinc mil pagesos, a més de terres, joies, palaus i diners. També se’n parla sobre Ptomekin, del que es diu que va obtenir sumes immenses de luxos.[12]

Pintura de Catalina la Gran.

“ Afegim, per als aficionats a la història menuda, que la seva vellesa no aminorà el seu desvergonyiment i que les sumes lliurades als seus amants es calculen pels investigadors en quatre-cents milions de francs or. “. Jacques CHABANNES

[1]Imatge extreta de la pàgina Web https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Portrait_of_a_Princess_of_Bavaria,_misidentified_with_Catherine_the_Great.png

Per últim, ens comenta com , malgrat la seva actitud de dona sense cap pudor (cos femení) era força bona en la política, aportant-li en aquesta capacitats masculines (esperit masculí).[13]

Pintura de Catalina la Gran.

No obstant això, la política de Catalina mai es va veure influida pel desordre de la seva vida privada: cos femení i esperit masculí.

Jacques CHABANNES

[2]Imatge extreta de la pàgina Web https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B0%D0%B9%D0%BB:Dmitry_Levitsky

Altres fonts mencionaren i perllongaren, la idea d’una reina que pot ser no era tan Gran, com indica el seu sobrenom. L’escriptor i historiador Darrel Philip, l’acusà de participar en l’assassinat del seu marit en la seva única obra vigent Kaiser The Bad and Downright Ugly of the German-Russian Volga Colonies. En la anteriorment esmentada, explicà com el matà per a accedir a un poder que legalment no lo corresponia, i jutjà els seus actes en l’intent d’estabilitzar la zona del Volga.[14] [15] L’autor, explicà quins passos va seguir per fer-ho, arribant a un acord amb els colons que els hi prometia un seguit d’avantatges. Les quals, segons ell,  mai van ser del tot complertes i, al final, cap d’aquestes es portaren a terme.[16]

Tot junt, ens ha aportat una imatge de Catalina que la mostra com una dona luxuriosa, malvada i manipuladora. I concloem en observar com els seus contemporanis aportaren aquesta idea transmesa fins l’actualitat mitjançant òperes, llibres, comèdies i dibuixos.


[1] Cito, només a tall d’exemple, dues edicions de dos dels seus llibres:Giovanni BATTISTA, Novelle galanti, in ottava rima, Molini, Londres, 1793; i també Gli Animali parlanti, MIlano, Roma, 1802.

[2] “ La seva família va enviar-la l’imperi. No tenia dret a la corona (…)En molt poc temps, els va fer grossos i prims en la borsa de valors, les ones dels enamorats sovint canvien sense restricció de la vergonya, per a satisfer completament la necessitat. “. Extret de l’òpera transcita de Giambattista CASTI, Opere complete, Libreria europa di burdi, Roma, 1824, pp. 287.

[3] Hillary AUTEUR, The Courtesans: The Carnal Confessions of Catherine the Great, St. Martin’s Press, Nova York, 1984.

[4] Dades extretes de Google Trends, la informació donada es troba a baix del tot de la pàgina web : https://trends.google.es/trends/explore?date=all&geo=ES&q=catalina%20la%20grande (07/05/2020)

[5] Adjunto, a tall d’exemple, una edició del llibre citat: Sasha SOKOLOV, A School for Fools, Boguslawski, Nova York, 2015

[6] Sasha SOKOLOV, Astrophobia, прозаика, Nova York, 1985.

[7] Adjunto dues edicions dels seus dos llibres més, només a tall d’exemple: : Arthur BERGER, Seeing is believing: An introduction to visual communication, Mountain View, California, 1989; tanmateix Signs in contemporary culture: An introduction to semiotis, Longman, New York, 1984.

[8] Arthur BERGER, The Art of the Seductress: Techniques of the Great Seductresses from biblical Times to the postmodern era , iUniverse, Nova York,  2001, pp. 70.

[9] Pere III, muller de Catalina, fou zar de Rússia. El seu títol li va permetre, juntament amb el recolzament dels cortesans, a convertir-se en la emperadriu de Rússia.

[10] “ La societat bizantina va ser indubtablement misògina. No obstant , les dones tenien una posició relativament favorable en comparació amb el que les dones d’Occident. Per a tenir poder en  l’àrea publica, van haver de treballar a través dels homes amb qui mantenien relacions, com va fer Catalina mitjançant Pere III. “ Si  voleu saber més sobre l’exposat, podeu llegir a Judith HERRIN, Unrivalled Influence: Women and Empire in Byzantium, Princeton University Press, Princeton,  2013,  p. 161 – 164.

[11] “ La seva aclamació i la successió d’estil bizantí van donar a Catherine l’autoritat cultural de manipular els símbols maleables de la seva victòria. “. Contingut extret de l’autora Carol S. LEONARD,  Reform and Regicide: The Reign of Peter III of Russia, Indiana University Press, Indiana, 1993, pp. 11.

[12] “ Afegim, per als aficionats a la història menuda, que la seva vellesa no aminorà el seu desvergonyiment i que les sumes lliurades als seus amants es calculen pels investigadors en quatre-cents milions de francs or. Els germans Orlov van rebre… quaranta-cinc mil pagesos, i terres, joies, palaus i diners per valor de disset milions. “. Potemkin va acumular riqueses immenses. L’anterior text el trobem en el llibre de Jacques CHABANNES, Los grandes asesinatos en la historia mundial, LAVP,  Nova York, 2018,  pp. 103.

[13] “ No obstant això, la política de Catalina mai es va veure influida pel desordre de la seva vida privada: cos femení i esperit masculí. “. Ibidem, pp. 103.

[14] “ La zona del Volga tenía una gran importancia en l’estratègia militar, per aquest motiu, l’imperi volia tenir-ne un control sobre el terreny i civilitzar als que vivien allà. “. Si voleu saber-ne més, consulteu: Fred C. KOCH, The Volga Germans: In Russia and the Americas, from 1763 to the Present, The Pennsylvania university press, Pennsylvania, 1978, pp. 305.

[15] “ aquella dolça i bona idea de governant no té equilibri amb la història que tenim sobre la seva participació en la derrocament i el possible assassinat de la seu muller, Pere Ill. “  Passatge extret del llibre de Darrell PHILIP, Kaiser The Bad and Downright Ugly of the German-Russian Volga Colonies, Darrell Kaiser Books, Londres, 2007, pp. 23.

[16] “ 1) que els colons es podrien instal·lar a qualsevol zona de Rússia, 2) Rússia pagaria totes les despeses de viatge, 3) llibertat de religió, 4) llibertat d’impostos durant trenta anys, 5) llibertat del servei militar i 6) la seva pròpia vida. govern. No se sap si tenia alguna intenció d’estar al dia d’aquestes promeses. En qualsevol cas, ella i el seu Govern van renegar d’alguns des del primer moment i, finalment, van trencar-ne tots. “. Ibidem, pp. 25.

Categories
Bathory Edat Moderna La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

La llegenda negra sobre Elizabeth es perpetua i s’exagera amb el pas del temps. Avui dia hi ha gent que segueix creient i compartint la idea de que fou una veritable vampiressa en llibres d’autèntiques fantasies. A banda d’això, la idea de que era una assassina, vampiressa i torturada, segueix vigent gràcies a novel·les, llibres històrics, pintures, pel·lícules, series, còmics, cançons i videojocs. Tot junt, ha aconseguit que moltes de les novel·les fantàstiques de terror que impliquen dones vampiresses estiguin basades en ella, i tanmateix, ha fet que se la conegui com una de les dones més dolentes de la història de la humanitat, essent concebuda també com la dona que més assassinats ha comès.

No foren poques les novel·les que s’escriviren poc després de la seva mort. Un d’aquests escrits fou el del doctor en filosofia i teologia, mestre i mossèn Laszlo Turóczi, en la seva única obra conservada avui dia Tràgica Història, publicada en l’any 1729. La novel·la escriu sobre els pecadors que canviaren la seva creença envers el catolicisme tradicional per al  luteranisme. En el capítol segon de l’obra acusà a la dona de tots els pecats que li atorgaren els seus contemporanis. Explicà com després de casar-se amb el luterà Ferenc Nadasdy començà a practicar el seus pecats. Així mateix, il·lustrà com la comtessa tirava del cabell a les serventes en un principi però, poc a poc, començà a utilitzar tècniques de tortura més dures. Segons la font, Elizabeth li tallà la llengua a una criada que la ver enfadar i aprofità la sang per rejovenir-se.[1]

Però, sense dubte, la obra més coneguda actualment en la que participà la comtessa fou en la seqüela de la novel·la clàssica de Bram Stoker Dràcula. Aquest relat fou escrit per l’autor estatunidenc, esportista i director de cine Dacre Stoker, qui és parent de Bram Stoker  i escriví la seva única novel·la publicada Dracula, the un-dead en l’any 2009. En aquest llibre, Elizabeth és l’antagonista que es refugia en el pseudònim del conegut “Jack el Destripador” per a cometre el seus innumerables crims. Tanmateix, s’exposà la llegenda de que utilitzava la sang de les joves per rejovenir-se, emparentant-la com a la cosina del mateix Comte Dràcula. També, la presenta com la dona que va violar i massacrar a sis-centes cinquanta noies pageses per a després banyar-se en la seva sang.[2]  

Pintura d'Elizabeth Bathory.

“ Fa tres-cents anys, Erzsébet Báthory va violar i va massacrar a sis-centes cinquanta noies pageses i es va banyar en la seva sang. ” Dacre STOKER

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_B%C3%A1thory

Però Stoker no fou l’únic en mencionar-la, qui també ho va fer fou l’escriptor, noble hongarès, redactor i diputat, Kálmán Mikszáth, qui escriví El castell de Csetje i la seva esposa, publicada en l’any 1886, on dirigí tota l’atenció a les coses que passaven en el castell de la comtessa. Fou en el capítol La història de l’honest Gyuri, on digué que ella sovint colpejava i torturava a les serventes, explicant l’inici dels seus banys de sang. Narrà com un cop va colpejar a una minyona tan fort que li va fer sang, i quan la va netejar es va donar compte de que la seva pell semblava tornar-se més fina. Això fou com explicà l’autor, l’origen de les atrocitats que cometia. Afegí que en esser una dona molt vanitosa necessità molta sang i, per tant, va haver de matar a moltíssimes noies. Aquestes, segons l’autor, foren emmanillades i colpejades fins que els seus cossos es dividien, en altres paraules, les van tallar amb tisores provocant-les la mort.[3] 

Il·lutrsació d'Elizabeth Bathory.

Les noies van ser emmanillades i colpejades fins que els seus cossos es van dividir: les seves mans van ser tallades amb tisores, la seva esquena van ser cremada amb fritada. “

 Kálmán MIKSZÁTH

[2]Imatge extreta de la pàgina web https://search.creativecommons.org/search?q=bathory

Per últim en quant a escriptura sobre la comtessa, estudiem la novel·la de l’escriptor i historiador Alajos Mednyánszky. L’hongarès escriví diferents novel·les fictícies i històriques i  fou en l’obra Festői utazás a Vág folyón Magyarországon, publicada en l’any 1826, on  mencionà a Elizabeth. L’obra tracta sobre la història del riu Váh a Hungría, fent un viatge escènic envers les llegendes i fets històrics que l’envolten. El text trobat en l’últim capítol del llibre menciona l’origen de la llegenda sobre la sang rejovenidora i les seves nombroses tortures. Exposà com la comtessa admirava i gosava durant hores els cruels càstigs i tortures a les seves donzelles. Relatà com les minyones van ser punxades amb agulles, tisores, cremades amb una planxa calenta, enceses amb fil de llana embolicat en oli al voltant dels seus dits, desvestides en les nits d’hivern, ruixades amb aigua de pou i expulsades, entre d’altres moltes tortures. Tanmateix, inclogué l’origen de la sang rejovenidora. Explicà com en colpejar a una criada començà a ruixar sang i una gota d’aquesta caigué sobre la seva cara de la comtessa. Ella, s’adonà  de que semblava més blanca i llisa, relacionant-t’ho amb el remei màgic tan esperat i tan buscat per al rejoveniment. A partir d’aquell moment, segons l’autor, va fer-se banys amb la sang de les nenes verges. Afegí que en pocs anys, Elizabeth amb l’ajuda de dues ancianes i la seva nana de la cort, va sacrificar a tres-centes nenes.[4]

Figura No º 5: Mostra a la comtessa assassina en sèrie Elizabeth Bathory gaudint de la tortura de dones joves, István CSÓK , Countess Elizabeth Báthory, Carnegie Museum of art, 1895.

En quant a obres gràfiques, fou el pintor impressionista hongarès István Csók, qui dibuixà a Elizabeth torturant a unes noies en el pati del seu castell. L’hongarès pintà Country Revelers o Painter and his Model i tanmateix el quadre Countess Elizabeth Báthory publicat en 1896 on il·lustrà a la comtessa.[5]  En el llenç, es mostra a la comtessa gaudint de la tortura d’algunes dones joves al pati interior del seu castell. Ens mostrà com les noies nues estan sent ruixades en aigua per a  matar-les amb el fred en un terra nevat. En resum, representà a una Elizabeth que gaudí de les tortures de les seves donzelles, continuant així les llegendes negres de la comtessa.

En l’àmbit audiovisual destaca la pel·lícula del director de cinema britànic Peter Sasdy. Aquest, dirigí remunerades pel·lícules de terror, [6]però fou en la obra Countess Dracula publicada en 1971 on la comtessa fou tractada com una autentica vampiressa. La pel·lícula mostrà a la Comtessa vídua que mantenia la seva jove aparença gràcies a banyar-se en la sang de les seves verges minyones. S’escenificaren els mètodes de tortura, que suposadament, seguí la reina per a la seva diversió o bé per l’extracció de l’elixir rejovenidor.[7].   

I no només és representada en pintures com ho fa Csók, tanmateix en la famosa sèrie de terror The American Horror Story, hi apareix la comtessa en tots els episodis de quinta temporada de la sèrie, publicada en el 2015.  Elizabeth es interpretada per la famosa cantant Lady Gaga amb el nom de Elizabeth Johnson o  La Condesa. La trama es centrà en el misteriós Hotel Cortez a la ciutat de Los Angeles, Califòrnia. Aquest, cridà l’atenció d’un intrèpid detectiu d’homicidis. L’hotel albergà molts escenaris pertorbadors i esdeveniments paranormals, i és supervisat per la Comtessa, presentada com una fashionista xucla sang i una vampiressa de més de 100 anys d’edat.[8]

La comtessa també fou acusada de ser una xucla sang en el treball de l’escriptor de còmics, periodista i  professor universitari Troy Brownfield, guionista de populars còmics.[9]  En la seva saga anomenada The Blood Queen, publicada en l’any 2014, il·lustrà a la Comtessa.  El relat mostrà la història entre el Déu dels dimonis i la reina vampiressa  (Elizabeth). En nombrosos cops, retractà a la comtessa bevent sang d’altres humans o torturant-los de maneres molt diverses. Hi ha una escena en concret, on es mencionà la necessitat de la reina de beure sang de verges per a mantenir la seva joventut. [10]

D’altra banda, en l’àmbit musical també fou mencionada per la banda anglesa Cradle of Filth reconeguts en el món del heavy metal.[11] Elizabeth fou la seva inspiració per l’àlbum Cruelty and the Beast ,[12] publicat en l’any 1998,  on s’exposen les nombroses llegendes sobre la comtessa. En el hit més famós de l’àlbum, cruelty brought thee, demanaren reconeixement per tots els seus suposats crims.  Tanmateix, fa referència a les tortures per a aconseguir sang, exposant com la comtessa les torturava fins la mort desnonant-les i deixant-les morir en la freda neu.[13]

Llista de reproducció de l’album cruelty brought thee.

Però en l’actualitat no només se la retractà en el grup Cradle of Filth o en còmics com el de Troy Brownfield,  també la retrataren en la saga Diablo II, publicada en l’any 2000,  on una de les antagonistes es anomenada “La condesa del mal” fent referencia a Elizabeth. El personatge es presentà com un dimoni llepa sang que es troba abandonat en una torre en runes. Això, fa referencia al fet de Elizabeth fou condemnada per els seus suposats crims a passar l’eternitat empresonada en el seu propi castell. Tanmateix, el fet de que encarnà a un dimoni que extreia la sang dels seus enemics, fa pensar en les nombroses llegendes sobre els interessos de la comtessa en la sang de les verges.[14]

En resum, podem concloure en que a Elizabeth, al llarg del temps, a través de novel·les, llibres històrics, pintures, pel·lícules, series, còmics, cançons i videojocs se l’ha tractat com una vampiressa, assassina i  torturadora, característiques donades per el seus contemporanis que es segueixen escrivint, fins i tot, en l’actualitat. 


[1] ” Erzsébet Báthory, qui es va casar amb Ferenc Nádasdy per a ser un devot d’aquest home, va renunciar als sagraments catòlics i es va unir a la fe luterana que professava el seu espòs. Aquí és on comença la seva caiguda. Ella va contaminar la fe de Déu per a complaure al seu espòs també. Venus, adornat amb les mans dels servents, es mira diligentment en el mirall. Es va salvar les mans de tot el treball, no havia de fer cap tasca. Ella mira al seu voltant en va, mentre que la pinta ha de tocar el seu cabell el més suaument possible. … Durant aquest treball succeeix que un dels seus servents descurats tira del cabell captivador de Hera. En Elizabeth, la ira bull, i com a càstig, ella immediatament curta a la nena per la boca. La sang de la nena crida, una gota cau sobre la cara de l’amant, la neta amb un llenç i el seu lloc, podem dir amb sorpresa! – parcialment envellit. “. Passatge extret del llibre de  László TURÓZCI ,Trágica historia. Trobat en la página web http://www.artandpopularculture.com/Tragica_Historia (01/08/2020)

[2] “ Fa tres-cents anys, Erzsébet Báthory va violar i va massacrar a sis-centes cinquanta noies pageses i es va banyar en la seva sang. ” .  Creia que així preservava la seva joventut. Extret del llibre de Dacre STOKER, Ian Holt, Drácula, el no muerto, Roca Editorial, Nueva York, 2009, pp. 89.

[3] ” …Llavors el sacerdot va dir que el treball de la bella Nádasdy havia començat; una vegada va colpejar el monstre del servent en la cara amb tanta força que la seva sang es va vessar i li va esquitxar la cara. Quan ho va netejar, es va mirar en el mirall, i sota la gota de sang alienígena, la seva pell facial semblava tornar-se més florent, més fresca amb un alè. Així és com el monstre el va atacar, per a rentar-se i banyar-se en la sang de les nenes. Era una dona vanitosa, es rentava molt, es banyava, per la qual cosa necessitava molta sang. Les noies van ser emmanillades i colpejades fins que els seus cossos es van dividir: les seves mans van ser tallades amb tisores, la seva esquena van ser cremada amb fritada. György Thurzó estava molt molest per aquesta acusació i immediatament va partir amb el personal adequat per al castell de Csejte. “.  Extret del llibre de Kálmán MIKSZÁTH:  Csejte vár és asszonya. El podeu llegir en versió digital en el següent link: http://mek.oszk.hu/00900/00908/html/08.htm (02/08/2020)

[4] “ Erzsébet Báthory era cruel i estricta, mancava de tota mena de feminitat i era addicta a les passions salvatges, castigava les seves donzelles amb tortuosos errors i admirava durant hores els sofriments de les criatures pobres i torturades. Van ser punxats amb agulles, tisores, cremats amb una planxa calenta, encesos amb fil de llana embolicat en oli embolicat al voltant dels seus dits, desvestits en les nits d’hivern, ruixats amb aigua de pou i expulsats: aquests eren els càstigs habituals pel treball que no es va realitzar fins a l’últim punt, per a la tasca realitzada a satisfacció de l’amant fosca. Un dia estava assegut enfront del mirall de la dona vanitosa, i en la ira d’una lleu omissió, va colpejar al seu criat en la cara amb tanta força que la nena es va inundar de sang immediatament. Una gota va caure sobre la cara de la dona tirana; Elizabeth ho va esborrar i va jutjar que la seva pell s’havia tornat encara més blanca, més fina, més radiant que abans. Llavors, amb el seu encant, ha trobat un remei màgic tan esperat i tan buscat per al rejoveniment: un bany fet amb la sang de les nenes verges esborra els rastres destructius de l’envelliment. Tan aviat com aquesta idea diabòlica va germinar en la seva ment, el botxí la va comprendre immediatament amagada en la pell de la dona. En pocs anys, Elizabeth, amb l’ajuda de dues ancianes i la seva nana de la cort, Fickó, va sacrificar a tres-centes nenes … “. El pàrraf citat el trobem en el llibre de Alajos MEDNYÁNSZKY, Festői utazás a Vág folyón Magyarországon, Hemtjanst, PESTH , 1826, pp. 184 – 185.

[5] Us adjunto el link on podeu visitar els dos quadres mencionats: Country revelers http://www.artnet.com/artists/istv%C3%A1n-cs%C3%B3k/country-revelers-BXj4s-vVq-LTPAGeqw-Jvw2 (09/08/2020) ; i tanmateix Painter and his model: http://www.artnet.com/artists/istv%C3%A1n-cs%C3%B3k/painter-and-his-model-jqXPxQJ3pF_YFkM5WOAKyg2  (09/08/2020)

[6] Adjunto el link on podeu veure dues de les seves més populars pel·lícules de terror: Hands of the Ripper:  https://www.dailymotion.com/video/x1wzmhw (07/09/2020) ;  i a continuació, l’enllaç on podeu veure la pillicula completa Nothing but the night:  https://www.youtube.com/watch?v=5-sKaQkOgH8 (07/09/2020)

[7] Si us interessa, podeu veure la pel·lícula a través de la plataforma de video Filmin. A continuació, adjunto el link: https://www.filmin.es/pelicula/la-condesa-dracula (02/08/2020)

[8] La famosa i molt recomanable serie citada , American Horror Story, es troba actualment disponible en la plataforma de video Movistar +.

[9] Comparteixo, per a qui esitugi interressat, dos dels seus treballs més recents: el còmic Bajo el valle de la ira de Robert Kurtzman en el següent link: http://www.wowio.com/users/product.asp?BookId=4097 (07/09/2020); i tanmateix podeu verue el treball Strangeland de Dee Snider: Seven Sins en l’enllaç adjuntat, https://web.archive.org/web/20160303182032/http://comicbookdb.com/title.php?ID=16394 (07/09/2020)

[10] Troy BROWNFIELD, The Blood Queen, Dynamite Entertainment, Nova York, 2014.

[11] Comparteixo amb vosaltres, els seus dos temes més popoulars per a qui tingui curiositat en escoltar la seva música: Her ghost in the fog la podeu a YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=qRNfeMaUBbo (11/09/2020); tanmateix Nymphetamine Fix a: https://www.youtube.com/watch?v=6dW6aNAZGTM (11/09/2020)

[12] En cas de que us interessin les cançons, us adjunto la llista de reproducció de l’album Cruelty and the Beast que conté un total de 11 cançons dedicades a la comtessa. https://www.youtube.com/watch?v=ctIAsL4epHM&list=PL1W96Y1D4MfNe4zvEirGAo_-UE7ZIj36U (02/08/2020)

[13] “ Escolta’m ara! / S’han de apreciar tots els delictes si us aporten plaer d’alguna manera / Malèfic a la rosa fosca / El setí reunit li clavava els pits / Com la sang a la neu / Un torniquet de Topaz / Brillant-li la gola / Despertar, tirat de la tomba /El seu esperit alliberat va eclipsar la lluna / Que Ella esvelli com una estrella caiguda / Un ornament regal d’un nebular molt llunyà / La seva semblança penjava a la galeria negra / Manant inquietud / Exigint la mort per respirar / A la fi del remolí i la llum del dia / De la societat als tribunals / Elizabeth va dormir, la seva presència va demanar aplaudiments / Tot i que la seva ombra de torxa / Arrossegat sobre parets humides del celler / No va saludar més que la desesperació dels esclaus / S’hi havien mostrat tretze solsticis d’hivern / El seu camí, que la foscor / Havia marcat el seu domini.  “ . Lletra consulta en la següents pàgina web: 

https://genius.com/Cradle-of-filth-cruelty-brought-thee-orchids-lyrics (02/08/2020)

[14] Us facilito el enllaç a una gameplay del videojoc comentat per l’usuari GAMING PERÚ, amb el que podreu visualitzar la missió on apareix la comtessa. https://www.youtube.com/watch?v=qEEeEV-9W1U  (02/08/2020)

References

Categories
Edat Mitjana Elionor La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

La llegenda negra sobre Elionor s’han mantingut al llarg del temps a través de  l’escriptura, la pintura, l’òpera, el teatre i la cinematografia. Tots les llegendes negres que exposaren els seus contemporanis foren sovint compartides, creant una imatge d’ella que s’estén fins el segle XXI.

Uns anys  després de la mort de la duquessa d’Aquitània, alguns homes també la retractaren, com és el cas del monjo benedictí, cronista, artista de manuscrits il·luminats i cartògraf Mateu de París, autor també de notables obres històriques.[1] En la seva obra Historia Anglorum, publicada en 1253, que tractà sobre la història d’Anglaterra, explicà els fets històrics des dels anys 1070 fins el 1253. Específicament, cità la duquessa en el volum 2 de la saga, on assegurà que ella era descendent del dimoni.  L’autor, enumerà les raons del divorci de Leonor amb Lluís, concloent en que la dona  “descendia del diable”. Explicà tanmateix, com l’endimoniada condemnà a la seva nova família amb Enric, explicant-nos que totes les desgràcies i baralles que hi ha hagut en aquesta, s’originen en ella. Per això, els seus fills no van poder viure en pau fins que va ser empresonada.[2]

Mateu de París no fou l’únic en mencionar-la. En el segle XV, un monjo de l’abadia de Barbeau, la presentà com una reina corrompuda en la seva obra sobre Lluís VII. Segons ell, era una autèntica meuca, sempre rodejada d’homes als quals seduïa per emportar-se’ls al llit i manejar-los. Destacà també, el fet que no deixà en pau als sants homes, els quals, redimits pels poders seductors i manipuladors de la reina, es veien forçats a la seva vida de vicis, com segons ell, passà amb Lluís. [3]

Pintura d'una dona parlant amb un cavaller.

“Lluís VII, la va acomiadar com una veritable devoradora d’homes, inconscient i corrompuda, que no deixà en pau als sants homes.“ Marcel PACAUT

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Courtly_love

D’altra banda, també fou criticada en l’àmbit de la poesia. Un dels qui la mencionà fou el poeta britànic Alfred Tennyson, qui escriví populars poemes i òperes,[4] i presentà en la seva obra Beckett, publicada en 1884,  el conflicte en vers l’amant de Henry i Elionor.  En la història es mostrà a Rosamund amb característiques de puresa i ignorància en contra d’una molt intel·ligent i enrevessada Elionor. Per últim, les múltiples mencions d’amenaça d’Elionor fan referencia a la creença de que la dona va ser qui va assassinar-la en un arravatament de gelosia. [5]

Pintura de Elionor d'Aquitània essent malevola, tractament malament a l'amant Rosamund.
Figura Nº4: a Elionor, amb una aparença maligna subjectant el verí amb el que vol matar a Rosamund, Evelyn de MORGAN, Queen Eleanor & Fair Rosamund, Morgan Foundation, 1905.

Altrament, les llegendes també es difondrien a través de les il·lustracions, com es en el cas de la pintura d’Evelyn de Morgan. L’autora és coneguda per les seves pintures històriques, sovint sobre mites grecs i romans,[6] i tanmateix, per l’obra Queen Eleanor & Fair Rosamund, publicada en 1905, on mostrà a Elionor assassinant amb toxines a l’amant d’Enric. La llegenda que il·lustrà explicà com Enric va tractar de mantenir a Rosamund fora de perill de ser executada instal·lant-la en una casa anomenada Labyrinthus, que com el seu nom indica, era un laberint. Però, suposadament, Elionor va trobar el seu camí usant un fil vermell i l’enverinà. La reina, s’il·lustrà amb ombrívoles formes malignes: dracs, simis i roses vermell sang als seus peus. En contrast, querubins alats i coloms de la pau acompanyen a Rosamund. D’altra banda, jeuen als seus peus roses blanques, que simbolitzen la puresa i la innocència, representant així, a Elionor amb la maldat i a l’amant amb la puresa i la bondat.

En les biografies dels seus enemics, trobem referències sobre la maldat d’Elionor, com la que va escriure el novel·lista i escriptor històric anglès George Payne. Ell va escriure diverses novel·les dramàtiques,[7] i fou en la seva saga The Life and Times of Louis XIV publicada en 1838 on la jutjà.[8] Concretament, la mencionà en el segon volum d’aquestes on ens explicà com la duquessa, per culpa de la seva gran crueltat, es troba tancada en un castell. Tot això, per voler desitjar-li el pitjor al seu marit, creant una revolució amb l’ajuda dels seus fills en contra d’aquest.[9]

Pintura en mural d'Elionor d'Aquitània.


La seva dolenta i malevola mare, Eleanor d’Aquitània, està encara tancada a la ciutat i el castell de Mirebeau. “
.

George PAYNE

[2]Imatge trobada en la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Leonor_de_Aquitania

D’altra banda, els historiadors francesos moderns reafirmen el mite sobre la seva vida trobadoresca, com és el cas de l’escriptora històrica i poeta anglesa Agnes Strickland, que en la seva obra més important, publicada en l’any 1840, Lives of the Queens of England, la mencionà. En el volum 6 d’aquests llibres, l’acusà d’irresponsable e immoral en les seves suposades participacions en les Tribunes d’amor. L’autora, recità les paraules que segons ella, va dir Elionor. Suposadament, declarà que no pot existir un veritable amor entre persones casades, és a dir, es diu que el seu únic pensament en casar els enamorats era només l’expansió de terres i capital, i remarquen l’exemple d’un dels seus nefastos treballs com a tribunal en l’amor: la seva germana Petronilla i el comte Raoul de Vermandois.[10]

Les llegendes van arribar també als escenaris. Per exemple, en l’obra del compositor i escriptor de música anglès John Barnnet, autor d’obres tràgiques i històriques.[11] En la seva obra menys ressonada  Fair Rosamund,  publicada en 1837, mencionà les diverses afirmacions en vers una homicida Elionor. L’òpera tractà sobre la vida de Rosamund Clifford, l’amant del rei Enric II, qui segons la llegenda va ser enverinada per la reina Leonor. Concretament, és en l’acte número 4 on es mostren les suposades tendències assassines de la reina. En aquest fragment, es representà a Rosamund i Henry cantant balades de nostàlgia. Després d’això, el rei se’n va i, seguidament, arriben guardes i amics per a pregar-li a Rosamund que se’n vagi abans que la reina pugui danyar-la. Però finalment arriba Elionor i li ofereix a la noia  dues opcions: mort per daga o mort per verí. La dona li suplica per la seva vida, fins que de sobte apareix el Rei i aconsegueix salvar-la.[12]

La seva imatge també fou influenciada en la cinematografia en el cas de l’obra del dramaturg estatunidenc James Goldman, productor de pel·lícules històriques i dramàtiques.[13]  En la seva pel·lícula guanyadora de tres premis Oscars The Lion in Winter en l’any 1968,[14] on tractà les preocupacions del rei envers la rebel·lió dels seus fills liderada per la reina, mentre es trobaven amb diversos personatges importants com Felip II de França, fill de l’ex marit d’Elionor, Lluís VII. En aquesta trama l’autor tractà a Elionor com l’antagonista, donant-nos una imatge d’una dona summament dolenta amb els seus marits. En conclusió, podem afirmar que a Elionor al llarg del temps se l’ha tractat, a través de l’escriptura, la pintura, l’òpera, el teatre i la cinematografia, com una malèvola i traïdora dona, seguint la imatge que li atorgaren els seus contemporanis fins l’actualitat on la descriviren com una malèvola meuca, i fins i tot, demoníaca.

Trailer de la pel·lícula The Lion In Winter

En conclusió, podem afirmar que a Elionor al llarg del temps se l’ha tractat, a través de l’escriptura, la pintura, l’òpera, el teatre i la cinematografia, com una malèvola i traïdora dona, seguint la imatge que li atorgaren els seus contemporanis fins l’actualitat on la descriviren com una malèvola meuca, i fins i tot, demoníaca


[1] Cito, a tall d’exemple, dues edicions de dos dels seus llibrs: Mateu de PARÍS, Chronica Majora, Trübner, Londres, 1877; i Flores Historiarum, Stationery Office, Londres, 1890.

[2] “ des que és la diablessa, i temem que, si li segueixes qualsevol més llarg, et tindrà matada. A més a més no li ha donat cap nen: El rei ximplement va acordar, i va dur a terme aquest pla; hauria de tenir claustral li, de manera que la seva terra no hauria quedat marcada tota la seva vida, i els desastres del qual no haurien tingut lloc “. Mateu de  PARÍS, Historia Anglorum; And a shorter account in Chronica Majori, ed. H.R, Nova York, 1902, pp. 186.

[3] “ Per als francesos en particular el seu rèptil ara estava feta esquinçalls; i ho temps no es va reparar, ja que a finalss del segle XV un monjo de l’abadia de Barbeau, ho curso d’una simpàtica biografia de Lluís VII, la va acomiadar com una veritable devoradora d’homes, inconscient i corrompuda, que no deixà en pau als sants homes. “ . Marcel PACAUT, Louis VII et son royaume, París,1964, pp. 59.

[4] Adjunto, a tall d’exemple, dues edicions de les seves obres: Alfred TENNYSON, The Works of Alfred Tennyson: The princess and other poems, Strahan, Londres, 1872. ; altrament una recopilació dels seus poemes Poems by Alfred Tennyson, Routladge, Londres, 1864.

[5] Alfred TENNYSON: The Works of Alfred Lord Tennyson: Becket; Tiresias and other poems; Poems omitted from revised editions; Locksley hall sixty years after; The promise of May, Sevpen, London, 1899, pp. 89 – 93.

[6] Adjunto dos links on podreu veure dues de les seves obres més conegudes: The workship of Mammon https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/The_worship_of_Mammon.jpg (10/09/2020) i Helen of Troy https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/75/Helen_of_Troy%2C_De_Morgan.jpg (10/09/2020)

[7]  Comparteixo, a tall d’exemple, tres edicions de les seves obres més rellevants: George PAYNE, The Tenants of the Heart, New York : Harper & Brothers, 1842; Memoirs of Celebrated Women,   London, R. Bentley, 1837; i Morley Ernstein, General Books, Londres, 2012.

[8] George PAYNE, The Life and Times of Louis XIV, London, R. Bentley, 1838, pp. 79 – 81.

[9]La seva dolenta i malevola mare, Eleanor d’Aquitània, està encara tancada a la ciutat i el castell de Mirebeau. “. George PAYNE, Philip Augustus; or, The Brothers in Arms , Waverley Novels, London, 1837, pp. 204.

[10]Les decisions de. la jove duquessa-reina en les seves Tribunes d’amor trobador s’ha trobat amb la reprovació dels historiadors francesos moderns, a causa de la seva immoralitat; l’acusen de declarar la sorprenent opinió que no pot existir un veritable amor entre persones casades; i és cert, que l’alè que li va donar a la seva germana Petronilla i al comte Raoul de Vermandois, va oferir massa aviat una il·lustració pràctica d’aquests principis malvats. “. Agnes STRICKLAND, Lives of the Queens of England, Blanchard and Lea, Filadelfia, 1852, pp. 243.

[11] Cito, per als curiosos sobre els relats de l’autor esmentat, dues edicions de dues de les seves òperes:  John BARNNET,  Farinelli, Musical Times, London, 1839; també The Mountain Sylph, Salaman, London, 1834.

[12] Podeu trobar l’obra sencera en anglés en el següent link: https://play.google.com/books/reader?id=fb5DAAAAcAAJ&printsec=frontcover&output=reader&hl=en&pg=GBS.PP2 (02/09/2020)

[13] Per a qui esitgui interessat en els films del director, adjunto links que dirigeixen als seus treballs: en el següent enllaç trobareu el ballet sencer d’Anna Karenina: https://www.videomusicalis.com/es/component/melomania/video/17834-anna-karenina-ballet-en-tres-actos?Itemid=125&filter_categoria=14 (10/09/2020);  i adjunto el link que us conduirà al Trailer de la pel·líicula  https://mojtv.hr/film/19079/oliver-twist.aspx (10/09/2020)

[14] Adjunto el link del Trailer de la pel·licula The Lion In The Winter, https://www.youtube.com/watch?v=5cVwBjwRGgg (10/09/2020)

References

1 Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Courtly_love
2 Imatge trobada en la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Leonor_de_Aquitania
Categories
Edat Mitjana La llegenda a través dels segles Teodora

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

Les llegendes negres sobre Teodora tingueren continuïtat a través de la pintura, el teatre i textos històrics, conservant així, fins a dies d’avui, les característiques que aportà Procopio d’una reina promiscua, malvada i satànica.

Pintura de Teodora de Bizanci en el Colisseu.
Figura Nº 3: S’observa a Teodora asseguda en un tro del Coliseu Romà en el quadre de Benjamin-Constant, La emperatriz Theodora en el Coliseo, Buenos Aires, Museo Nacional de Bellas Artes, 1887.

En les pintures sovint trobem petits detalls que retraten una reina totalment relacionada amb el sexe. Com es en el cas de l’obra del pintor francès Benjamin Constant creador de reconegudes obres com Judith o La favorita de L’émir.[1]L’autor, en el quadre La emperadriu Teodora, publicat al 1887, la dibuixà deixant entreveure les creences donades per Procopio. Per exemple, El fet que l’emperadriu estigui pràcticament nua, està lligat amb que no imaginaven una emperadriu, amb un llibertinatge sexual suposadament tan gran, vestida amb dropatges considerats propis d’una veritable dona de palau, reflectint així, les característiques atorgades sobre la seva promiscuïtat.

També en el teatre fou criticada com observem en l’obra anònima The Lady’s Magazine Or Entertaining Companion for the Fair Sex, publicada en l’any 1795, on es descriví a Teodora com una meuca alcohòlica. Fou en concret en el volum 20, on es retratà les nombroses festes en que malbarataven els diners l’imperi bizantí, afegint que Teodora voluntàriament, en moltes d’aquestes, exercí de prostituta.[2]

De la mateixa manera es mencionà a l’emperadriu en l’escriptura, com ho va fer l’historiador Jhon Gorton, autor de aclamades obres Roma i d’altres qüestions generals d’història.[3]En la seva enciclopèdia biogràfica publicada en l’any 1830 i anomenada A General Biographical Dictionary, acusà de bruixa, egoista i impúdica a Teodora. L’autor ens la imposà com la dona que aprofità el seu poder per als seus interessos, juntament amb l’acusació de la seva gran impúdica i degradant actitud. El dramaturg. explicà com després de la mort de Justinià, en una posició de total autoritat, en fa ús del seu càrrec per a alliberar als seus amics malfactors. Tot això, per tal de poder continuar amb els seus macabres ritus que servien per a escarmentar els seus enemics. Altrament, seguit per l’obra de Procopio, ens anomena com, encara que es convertí en emperadriu, seguia degradant la seva sensualitat, denotant-la com una fastigosa.[4]

En les obres històriques actuals sovint utilitzen la descripció que donà Procopio, com hem vist amb Gorton, per a retractar la reina, com és el cas de l’historiador Allan Evans, autor de nombrosos relats històrics, molt d’ells relacionats amb l’imperi de Bizanci,[5]i concretament, en la seva obra sobre l’imperi bizantí  The Power Game in Byzantium: Antonina and the Empress Theodora, publicada en 2011, és on tracta d’infidel a l’emperadriu. L’autor, explica com es va enamorar d’un jove Areobindus, però en quan es va assabentar de que la gent ho sabia començà a tractar a l’amant com si fos un pobre, degradant-lo i humiliant-lo fins que va aconseguir que fugís de la cort.[6]

Però no només és mencionada per John Gorton, també segueix sent criticada per altres historiadors contemporanis com Robert Evan, qui en la seva única obra A Brief History of Vice: How Bad Behavior Built Civilization, publicada en 2016, parla sobre com els més immorals aconseguiren fer-se càrrec de les millors civilitzacions. L’emperadriu apareix en el capítol 6, on explica la història d’aquelles persones que arribaren al poder amb el sexe. L’autor, assegura que la dona tenia una addicció al sexe, en acostar-se a dotzenes d’homes en qualsevol moment i sense cap vergonya en exhibir-ho, concloent amb que potser també era influencia d’una cort bizantina molt desamarrada.[7]

Mosaic de Teodora.

“ En altres paraules, que sovint es cardava a dotzenes d’homes per sota de la taula i a vegades a la taula.

Robert EVAN

[1]Imatge extreta de domini web https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Empress_Theodora.jpg

En conjunt, després d’analitzar a Teodora, podem concloure en que mitjançant la pintura, el teatre i l’escriptura, s’ha transmés la imatge d’una emperadriu meuca, maliciosa i, fins i tot, demoníaca, projectant les característiques que li atorgà Procopi fins a l’actualitat.


[1]  Adjunto els dos links on podeu veure les dues obres que he mencionat de l’artista:  Per a Judith; https://www.metmuseum.org/art/collection/search/435649 (07/09/2020) i aquest altre per a veure La favorita d’Emir https://www.nga.gov/collection/art-object-page.75181.html (07/09/2020)

[2] “ Aixecarà àvidament a tot l’enveja privada o del rancor popular, que han difamat a les Armes de Theodora, els vicis de les berras, amb rigor les venal o voluntari de la jove ramera. “. Extret del llibre d’Autor Anònim, The Lady’s Magazine Or Entertaining Companion for the Fair Sex, Volum 20,Baldwin, Londres, 1795.

[3]  Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat:: John GORTON, Five hundred Questions deduced from Goldsmith’s History of Rome, Shilling, Londres, 1827 ; També l’obra A Topographical Dictionary of Great Britain, Louis & Co, Londres, 1835.

[4] “ La mort de Justininà poc després la va deixar en possessió de l’autoritat sobirana, a través del parell cec. Feblesa del seu consort imperial. Va fer ús del poder que havia aconseguit per a rescatar de la foscor als seus amics i els seus ritus de cervatell, i per a venjar-se dels seus enemics. Segons Procópius, va continuar conspirant en la sensualitat més degradant després de convertir-se en emperadriu;  sí fa fàstic. “.  Text del treball de John GORTON, A General Biographical Dictionary, Whittaker , Londres, 1830, pp 1021.

[5] Per si algú volgués llegir alguns dels llibres de l’autor, adjunto una edició de cada llibre:  Allan EVANS,  Herodotus, Explorer of the Past: Three Essays, Princeton University Press, Princeton, 1991; i l’obra sobre l’era de Justinià  The Age of Justinian: The Circumstances of Imperial Power, Routledge, New York,, 1996.

[6] “ No obstant això, va haver-hi un moment en el qual Teodora es va enamorar d’un jove i maco criat seu que va servir com un dels seus majordoms. El seu nom era Areobindus, i ell era un ‘bàrbar’, probablement un armeni del control persa. Però una vegada que Teodora es va assabentar que la gent estava xafardejant sobre una història d’amor, va tractar de tractar als pobres Areobindus atroçment. Després va desaparèixer sobtadament de la cort. “. Informació trobada en el llibre deJames Allan EVANS, The Power Game in Byzantium: Antonina and the Empress Theodora, Continuum, London, 2011, pp. 61.

[7] “ En altres paraules, que sovint es cardava a dotzenes d’homes per sota de la taula i a vegades a la taula. Això és indici d’una greu addicció al sexe… o tot un indici de les habilitats amatòries de la noblesa bizantina (pot ser que una mica totes dues coses). “.  Passatge del llibre de Robert EVAN, A Brief History of Vice: How Bad Behavior Built Civilization,  Plume Book, New York, 2016, pp. 91.

References

Categories
Edat Antiga La llegenda a través dels segles Messalina

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

La llegenda negra sobre Messalina hs cpntinuat tenint èxit al llarg dels segles gràcies a la seva difusió en l’escriptura, el teatre, la pintura, la cinematografia i, fins i tot, més recentment, al cinema eròtic. Com a conseqüència, la major part de les afirmacions i critiques versades cap a ella han arribar intactes fins a l’actualitat.

En l’any 1633, fou el filòsof, poeta i escriptor venecià Francesco Pona, qui escriví relats de ficció força coneguts.[1]El poeta dedicà una de les seves obres íntegrament a Messalina, anomenant-la precisament, La messalina. En aquesta, ens mostrà repetides escenes eròtiques d’ella amb diferents amants. L’autor destacà en la història les quotidianes excitacions que sentia quan dormia amb el seu amant Morphues, descrivint com en la nit, encara que dormís amb Claudi, no podia evitar pensar en totes les seves fantasies sexuals que tenia amb l’amant.[2] 

Pintura de Mesalina.

“ Messalina sacsejant la turbulència dels seus pensaments no dormia a la nit; i si ella dormia,  Morpheus dormia al seu costat, provocant agitacions en ella, robant i despullant mil imatges que les seves fantasies sexuals durant el dia havien suggerit. “. Francesco PONA

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://www.wikiwand.com/en/Messalina

Però Pona no fou l’únic escriptor que la mencionà, convé també ressaltar una de les novel·les més conegudes que involucren a Messalina: el treball del poeta, erudit i novel·lista anglès Robert Graves. Aquest,  fou l’escriptor d’important obres sobre Claudi.[3] El relat Wife Messalina publicat en l’any 1839 tractà, com el seu títol ens permet intuir, sobre la vida de Claudi i la seva dona Messalina.En aquesta, l’autor  criticà a la jove per ser una promíscua i en general, la retratà com una adolescent en el moment del seu matrimoni i li atribuí  totes les accions esmentades ja en les fonts antigues. D’altra banda explicà, com la parella es va casar sense saber que la seva relació fou incestuosa, i es fa la següent pregunta: qué hagués fet Messalina? S’ho preguntà pel fet de que assegurà que era tan viciosa que no li hagués importat. [4]

Altrament, van haver-hi moltes altres novel·les que la mencionaren, com la del polític, activista cultural i dramaturg Edward Maturin, qui la descriví en la seva única novel·la Sejanus: And Other Roman Tales, publicada en 1849 que tractà sobre les històries de l’Imperi des de l’any 22 a. C. fins el segle III d. C. En aquesta obra se’ns explica la idealitzada relació d’aquesta dona amb el seu amant Silio, explicant com ell donarà el seu coll per tal de salvar-la. En aquest moment, Messalina s’arrepenteix de tots els seus actes impúdics i plora la seva mort sabent que tota la culpa, segons l’autor, fou íntegrament d‘ella. [5]

Pintura de l'execució de Mesalina.

” La seva veu es va afeblir i es va sufocar, mentre els mirava; i conscient que la maledicció de culpa i deshonra podria retrocedir sobre ells, les llàgrimes de penediment per primera vegada van suplantar als testimonis de la por”.

E. MATURIN

[2]Imatge extreta del post https://www.wikiart.org/en/gustave-moreau/the-execution-of-messalina-1874

Per últim en l’àmbit de les novel·les, cal ressaltar el treball de l’autor i dramaturg francès Alexandre Dumas Fill, conegut per escriure notables novel·les romàntiques.[6] La seva obra La femme de Claude, publicada en l’any 1873, presentà  a Claude Ruper com l’heroi (El Cèsar Claudio) i a la seva esposa Césarine (Messalina) com una criatura totalment corrupta en tots els nivells, reflectint totes les creences que van imposar les fonts clàssiques que l’acusaven de traïdora, impúdica, desvergonyida i  corruptora. [7]

En l’àmbit teatral, fou la producció escènica del dramaturg i poeta anglès Nathaniel Richards, perpetuà les afirmacions contemporànies a Messalina. Ell escriví, La tragedia de Mesalina, la emperatriz romana publicada en l’any 1640. Aquesta, fou una de las primeres en representar la caiguda de la dona i  se la representà com un monstre, usant-la constantment per a atacar a l’esposa catòlica romana del rei anglès, Carles I, comparant-la amb una dona que segons l’autor era una autèntica meuca. En un passatge de la història a Messalina se li apareixen en somnis tres fúries que representen els seus pecats: l’orgull, la luxúria i l’assassinat. [8]

Richards no va ser l’únic en ressaltar els seus pecats, Messalina és tractada com igualment malvada en el treball del venecià Pietro Zaguri, autor de diverses obres dedicades a altres dones rellevants de la història.[9] Tanmateix, creà La messalina, una opera en prosa de 4 actes publicada en l’any 1662. Aquesta obra va girar entorn de l’assumpte amb el seu amant Cayo Silio. En general, en l’obra se la tractà com ho acostumaren a fer tots els autors mencionats, donant-li la fama de ramera, despiadada i orgullosa. En la introducció de l’òpera,  Zaguri declarà que Messalina va ser portada per les seves inclinacions naturals a ser una persona totalment dedicada al plaer i a la vida impúdica.[10]

Dibuix de Mesalina en el prostíbul.
Figura Nº 2: Se’ns mostra a Messalina essent penetrada per un jove en un bordell, mentre una dona els mira, Agostino CARRACCI, Messaline dans la loge de lisisca, localització desconeguda, s. XVI.

Les llegendes també es continuaren mitjançant arts gràfiques com, per exemple, la pintura. És el cas del quadre del pintor italià, dissenyador de tapís, i mestre d’art Agostino Carracci. Ell pintà importants obres com La Santa Cena o Éxtasis de Santa Catalina de Siena,[11]i Messalina la loge de Lisica publicada en el segle XVI. Com veiem, i com diu el seu títol que es tradueix com Messalina treballant al bordell, l’obra ens mostra a la jove mantenint relacions en el prostíbul mentre es observada per una dona.

 A més a més, Messalina i la seva llegenda troben lloc en la disciplina cinematogràfica com fou en el cas de la pel·lícula del guionista i director italià Vittorio Cottafavi, director dels llargmetratges  La legioni di Cleopatra o Toro bravo  entre altres.[12]Però fou en el film Messalina Venere imperatrice , publicada en 1960, on dirigí tota l’atenció a Messalina. L’obra comença quan l’Emperador Calígula ha estat assassinat i Claudi és proclamat César. Un noble conspirador demana que Claudi es casi amb la jove Messalina esperant controlar el poder mitjançant-la a ella. No obstant això, Messalina té els projectes per a ella mateixa i mata al noble quan està casada. Mentrestant, un jove comandant militar anomenat Lucius Maximus la troba als jardins i s’enamora d’ella, però ella usa un nom fals i ell no arriba a esbrinar la seva identitat. Finalment, César en assabentar-se d’això assassina al noi. [13]

Portada de la pel·lícula Messalina " (1960)
[3]Imatge extreta del link https://fi.wikipedia.org/wiki/Messalina_(vuoden_1960_elokuva)

Per últim, i seguint el fil en l’àrea l’audiovisual estudiem el treball de l’escriptor, productor, cinematògraf i director de cinema italià Joe D’amato conegut per les seves produccions eròtiques,[14] i també per les seves obres de terror.[15] En el film la jove verge Messalina sedueix a Claudia, una historiadora romana, per a arribar a l’emperador Calígula i convertir-se en la seva esposa. Però posteriorment, s’assabenta de que Calígula morí i fou succeït per Claudi, i per aquest motiu s’interessa per ell. En la pel·lícula, es mostrà com l’emperador no pot satisfer a la seva esposa, segons el director, una nimfòmana, i per això manté relacions amb seu secretari Narcís. [16]

En resum, a Messalina se la tracta al llarg del temps com una meuca, maliciosa i assassina. Podem analitzar com els seus contemporanis crearen una imatge d’ella que es  reafirmada a través e l’escriptura, el teatre, la pintura, la cinematografia i, fins i tot, més recentment, al cinema eròtic, fins l’actualitat.


[1] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat:: Francesco PONA, La lucerna di Eureta Misoscolo Academico Filarmonico, Veneto, Venecia, 1663; Il paradiso de’ fiori, ouero Lo archetipo de’ giardini, Discorso, Verona, 1622.

[2] “ Messalina sacsejant la turbulència dels seus pensaments no dormia a la nit; i si ella dormia,  Morpheus dormia al seu costat, provocant agitacions en ella, robant i despullant mil imatges que les seves fantasies sexuals durant el dia havien suggerit. “. Francesco PONA, La Messalina, Prieulegio, Venecia, 1627, pp. 34.

[3] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat: Robert GRAVES, Count Belisarius, Rosetta Books, Nova York, 2014.  Robert GRAVES, I, Claudius, Rosetta Books, Nova York, 2014.

[4] “ En primer lloc, el matrimoni seria incestuós; en segon lloc, ella era la mare de Lucius Domitius, a qui havia pres l’aversió més violenta; en tercer lloc, ara que Messalina estava morta, podia reclamar el títol de la pitjor dona de Roma. Fins i tot en la vida de Messalina hauria estat una molt bona pregunta com decidir entre aquests dos: eren igualment viciosos, i si Messalina hagués estat més promíscua que Agrippinilla, almenys mai havia comès incest, ja que Agrippinilla, que jo sàpiga, tenia . Però Agrippinilla tenia una virtut solitària: era molt valent, mentre que Messalina, com hem vist, era una covarda. “. Robert  GRAVES, Wife Messalina, Rosettabooks, Nova York, 2014, pp. 356.

[5]  ” La seva veu es va afeblir i es va sufocar, mentre els mirava; i conscient que la maledicció de culpa i deshonra podria retrocedir sobre ells, les llàgrimes de penediment per primera vegada van suplantar als testimonis de la por”. No ploris, el meu amor “, va dir Silius, mentre mirava amb rapidesa la seva bellesa, que, com un paisatge vist a través de la boirina d’una pluja d’estiu, va manllevar una suavitat de les seves llàgrimes;” Com ets esposa i mare , l’amor de Claudio no pot ser sord a l’atractiu de tots dos. Per part meva, crec que no, perquè estiguis fora de perill. Deixi que el càstig de tots dos caigui sol sobre Silius, i ell ho suportarà amb paciència, sí, li donarà una amable salutació, si, en la mort, encara té el seu amor “. Edward MATURIN, Sejanus: And Other Roman Tales, Saunders, Nova York, 1839, pp. 95.

[6] Adjunto, algunes de les seves obres  a tall d’exemple com Alexandre DUMAS, La Dame aux perles, BNF, Paris, 2014 o l’obra sencera La Dóna’m aux Camélias en el següent link: https://web.archive.org/web/20111011182421/http://bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaFrancesa/Dumas/Ladamadelascamelias/ (06/09/2020)

[7] Alexandre DUMAS, La femme de Claude,  Troisième, Paris , 1837, pp. 77 – 86.

[8] “ En lloc de voler això, el meu desig implorat, / ser consumit en trons, fum i foc. / Que l’apetit avorrit de / les petites reines tem la por, / Seré la reina del meu propi plaer en tot. / ja, que és això? Cessa aquesta música allí; / Una sobtada pesadesa estranya / i somnolenta / Encanta els meus tendres ulls per a tancar les seves llums. (es queda adormida) [Entre tres fúries amb les fletxes d’orgull, luxúria i assassinat] / Primera fúria: D’aquestes flames blaves que cremen tènues, / On neden ànimes negres en sofre. / Fosc cau infernal sota, / Llacs d’horror, dolor i aflicció / Segona fúria: Del terrible tro fumejant foc, / Venim, volem al teu desig. / Tercera fúria: Per a encendre la teva ment, inclinada lasciva /Primera fúria: A fets injustos, assassinats i luxúria.” Fragment extret de l’obra de  Nathaniel RICHARDS , La tragedia de Mesalina, la emperatriz romana , Kunde, Londres, 1662, versos 20 – 34.

[9] Pietro ZAGURI, Mon cher Casanova, H. Champion, Venecia, 2008.

[10] “ Aquí està Messalina, qui, en contra de la meva voluntat, com sempre, portada per les seves inclinacions naturals, va fer una demostració de si mateixa, encara que el negre de la meva tinta l’ha deformat tant que deuria (com és habitual). per a les dones, busquen amagar-se i témer deixar-se veure en públic. Al final, totes les institucions i tots els ensenyaments són incapaços de contenir els impulsos naturals d’una persona que es desenvolupa des del naixement fins a l’ànima i que està completament dedicada al plaer i la vida. civisme. Lectors, disculpin les seves falles, i si ella viu amb desvergonyiment, que la gaudeixi, perquè després d’una mort violenta, tornarà a les llums. “ Informació trobada en el  llibre de Wendy HELLER, Emblems of Eloquence: Opera and Women’s Voices in Seventeenth-Century Venice, University of California, Londres, 2003, pp. 275. Si voleu llegir-ne l’obra original de ZAGURI podeu trobar-la en el següent link: https://archive.org/details/bub_gb_N2_SBnuml9QC/page/n85/mode/2up?q=agur (28/07/2020)

[11]  Afegeixo un enllaç on trobareu informació dels quadrees: https://www.wikiwand.com/es/Agostino_Carracci (11/09/2020)

[12] Adjunto, per a qui estigui interessat en veure la seva filmografia, links sobre els treballs esmentats: Podeu veure la pel·lícula La legioni de Cleopatra completa a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=UlPdlwqBv30  (06/09/2020); i també el resum de Toro bravo: https://www.filmaffinity.com/es/film317279.html (06/09/2020)

[13] Us proposu, el link on podeu trobar la pel·lícula Messalina Venus emperatriz, dirigida per Vittorio COTTAFAVI   https://www.youtube.com/watch?v=Hbnl98VFqA0 (28/07/2020)

[14] Seguidament us dono, per a qui estigui interessat, dues de les pel·liqules per a adults de l’autor: Porn Holocaust El treball no es troba a Internet, pero adjunto un link on es pot comprar; https://www.amazon.com/-/es/George-Eastman/dp/B002LRGOUA (06/09/2020) i Le Notti erotiche dei morti viventi, link de la pel·lícula completa: worldcat.org/title/noches-eroticas-de-los-muertos-vivientes-le-notti-erotiche-dei-morti-viventi/oclc/733105412 (06/09/2020)

[15] El lector pot trobar al següent link, algunes de les seves obres de terror: Trailer de Antropophagus.  https://www.youtube.com/watch?v=6Bp5C-bJ-sw (06/09/2020) o En el següent link podreu veure la versió completa de l’obra Rosso sangue https://www.dailymotion.com/video/x6iegh5 (06/09/2020)

[16] La informació redactada prové de la següent pagina web: https://www.csfd.cz/film/94243-messalina/filmoteka/ (28/07/2020)

Categories
Cleopatra Edat Antiga La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES CLEOPATRA

La llegenda negra de Cleòpatra travessa el temps fins l’actualitat. Les afirmacions dels seus contemporànies han sigut compartides a través de poesia, teatre, pintura, cinema, sèries televisives i videojocs. I com a conseqüència d’això, moltes de las afirmacions i crítiques han perdurat fins avui dia.

Més enllà de l’antiguitat on es consolida la llegenda negra de Cleòpatra, també jutjaren els poders seductors i manipuladors, com podem veure en l’any 1304 en la gran obra del famós poeta italià Dante Alighieri: La divina commedia. Aquest poema relatà el viatge de Dante per l’Infern, el Purgatori i el Paradís. És concretament en el segon cercle de l’infern, on es troben els luxuriosos amb Cleòpatra.[1] Dante reflectí, guiat per fonts com Plutarc, la creença de que Cleòpatra va intentar seduir a August per tal de continuar amb les seves ambicioses pretensions, però, finalment no foren complides, i escapant d’aquell va suïcidar-se amb una colobra.[2]

Però Dante no fou l’única figura important en parlar d’ella. Sense dubte, la principal font de la imatge que tenim sobre Cleòpatra, ja en època moderna, és el dramaturg William Shakespeare, sovint conegut per obres com Hamlet, Macbeth o Romeo i Julieta.[3]  La reina aparegué en 1607, com a protagonista, en la tragèdia en cinc actes: Antoni i Cleòpatra. La obra representa la relació entre Cleòpatra i Marc Antoni on el principal antagonista d’aquesta parella és Octavi.  En la seva creació, Shakespeare tractà des d’un primer moment a la dona egípcia com una meuca, insistint en l’interès que tenia ella per Marc Antoni: el seu únic propòsit fou que ell es convertís en la seva titella.[4]

Pintura de Marc Antoni i Cleòpatra.

“ Para esment i veuràs al tercer pilar del món transformat en joguina d’una perdulària. “

W. SHAKESPEARE

[1]Imatge extreta del domini web https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_i_Cle%C3%B2patra

En el quart acte, la imatge de la fou plantejada com la d’una bruixa, manipuladora i portadora de la ruïna dels homes i regnes, afirmacions que van forjar una imatge irrefutable d’ella, vigent en totes les èpoques arribant, fins i tot, a l’actualitat. [5]

Qui també parlà negativament sobre la relació de Marc Antoni i l’egípcia, fou Jhon Dryden. Destacant, al igual que Shakespeare, la intenció de Cleòpatra per dirigir a l’emperador per a beneficiar-se en els seus propis interessos. Dryden, el poeta, crític i dramaturg anglès, reconegut pel seu treball Assaig sobre poesia dramàtica.[6] La reina aparegué en 1677 en l’obra All for Love. Aquest últim, és un drama heroic és l’obra més coneguda i més representada de l’autor. La tragèdia és una imitació de l’anteriorment mencionada obra de Shakespeare: Antoni i Cleòpatra. Però, en el cas de Dryden, se centra en les últimes hores de la vida de l’heroi i l’heroïna. En el primer acte, l’autor ja ens proporcionà una imatge negativa de la dona. El poeta, seguit pels passos de Shakespeare, ens mostrà una Cleòpatra que arruïna a Antoni amb els seus poders embriagadors i manipuladors. Tanmateix, afirmà que el portà a una perdició desitjable. Dit amb altres paraules, Cleòpatra li feia el mal sense que ell s’adonés. Per molt dolenta que ella fos, ell seguí sent feliç, sempre que tingués el seu amor. Per últim, assegurà que ella el feia no pensar per si mateix, fins a arribar a l’extrem, de que l’autor el catalogà com inhumà.[7]

Pintura de Marc Antoni i Cleòpatra.

“ Ha portat a Antonio a la ruïna amb amor / el va conduir en bades daurades a una matanç gaudida / I va fer-li la perdició agradable: ella l’ha deixat / Et dic eunuc, que ella, l’ha deixat sense tripulant.“ DRYDEN

[2]Imatge extreta de la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_y_Cleopatra

Un altre exemple de com jutjaren la seva relació és l’obra de francesa del dramaturg francès Victorien Sardou. Fou en l’any 1890 on la mencionà en l’obra titulada Cleòpatra: A Play In Five acts. El tema principal d’aquesta escrit fou la parella de Marc Antoni i Cleòpatra. Ells dos estableixen un gran imperi oriental per a rivalitzar amb el de Roma. Però el company d’Antoni i també hereu de Cèsar, Octavi, els intenta enderrocar, per a poder salvaguardar la República. Específicament, és en el segon acte on ens mostrà la figura malèvola de Cleòpatra.[8]En aquest fragment l’autor ens representà l’ambició de la dona de seduir a Antoni, com ho enginyà també amb César, per a poder dominar-los a la seva manera. Però, en aquest cas, després de conèixer i intentar conquistar a Marc Antoni, s’enamora realment d’ell.

Figura Nº 1: La imatge ens mostra el suïcidi de Cleòpatra, deixant-se mossegar en els pits per un àspid (serp egípcia), Reni GUIDO, La muerte de Cleòpatra, Museo del Prado, 1678.

Però, també en fonts no escrites s’exposà una actitud lasciva de la dona. Tanmateix, en la pintura observem una imatge provocativa i carnal, deixant entreveure que era un tret rellevant en Cleòpatra. En concret, ho veiem en el quadre de Reni Guido pintat en l’any 1678 La mort de Cleòpatra.En el centre de la pintura es mostra la noia subjectant la serp que provocà la seva mort, mentre aquesta li mossega el pit nu. El fet que la dona estigui pràcticament nua reflecteix el pensament de l’autor. El pintor, en seguir els pensament luxuriosos en la jove, la pinta de forma lasciva, imaginant-se-la en un moment tan tràgic com la seva mort descoberta i provocativa. Per últim, el fet que la serp la mossegui en el pit, en comptes de en qualsevol altre part del cos o directament bevent-lo, denota el pensament que tenen sobre aquesta dona: una morbosa fins els últims segons de la seva vida.

En l’àmbit audiovisual, concretament en el cinema també s’exportà el drama amorós de Shakespeare entre Cleòpatra i Marc Antoni. Fou en la pel·lícula Marco Antonio y Cleòpatra ones mostrà, com en la obra original, un control seductor en la reina sobre el seu ninot enamorat. El film del que parlem es publicà en l’any 1972 i fou dirigida i interpretada per el gran actor Charlton Heston, també conegut per interpretar a Rodrigo Díaz de Vivar en El Cid o per les seva interpretació en Ben-Hur.[9]El film, en estar basat en l’obra de Shakespeare, pràcticament té el mateix argument: mostra la relació entre Cleòpatra i Marc Antoni, a la vegada que mostra la batalla política en contra d’Octavi. Sovint, en el llargmetratge, Cleòpatra es tractada per personatges secundaris o antagonistes com la golfa que s’entremet en els “assumptes d’homes”. La tracten com la càrrega de Marc Antoni, assegurant que si li fa cas a ella, tota Roma acabarà en la ruïna. [10]

D’altra banda, en les sèries actuals i documentals, també es parla de Cleòpatra i les seves relacions. Com es el cas de la sèrie de 2016 de Netflix anomenada El Imperio Romano i dirigida per Richard Lopez. En aquesta s’explica, en forma de drama històric, la República Romana des de Calígula, l’emperador boig, fins Cómodo, el regnat de Sang. Cleòpatra apareix en la segona temporada, concretament en l’episodi 4: la reina del Nil. En aquest capítol la presenten com una intel·lectual i ambiciosa dona que buscava el poder per sobre de totes les coses, i afegeixen que en alinear-se amb Cèsar sabia que tenia les de guanyar, fent al·lusió a que només el volia per aprofitar-se d’ell. Asseguren que Cèsar era la única via en la que Cleòpatra podria arribar al poder, fent ús de l’engany en la seva actitud segura  i intel·lectual. També, exposen una conversa en que el Cèsar acusa a Cleòpatra de debilitar-lo per a aconseguir poder i finalment ell se’n va dient: “sé quan m’utilitzen.”

Per finalitzar, i per tal de mostrar que en temps d’avui el mite d’una reina luxuriosa, ambiciosa i seductora segueix vigent, us exposo el cas del videojoc Dante’s Inferno, creat per Will Rokos. L’anteriorment esmentat, es desenvolupa a l’infern de la Divina Comèdia, posant-nos en la pell de Dante. En aquest cas, cada cercle de l’infern tindrà una lluita final contra el rei d’aquell cicle. Cleòpatra, és la protagonista de la lluita final del segon nivell: la luxúria. En el joc es mostra com la deessa de la lascívia tindrà el poder d’esclavitzar per tota la eternitat a qui li faci un petó. L’egípcia, després que Dante assassini a Marc Antoni, es torna petita i comença a plorar, fet reflecteix el poc poder que significava ella sense la seva titella. A continuació, Cleòpatra intenta seduir a Dante, retratant aquests poders manipuladors mitjançant la seducció, però ell finalment li clava un punyal. [11]

Tot junt, ha aportat una imatge de Cleòpatra que la mostra com luxuriosa, malvada i manipuladora. Observem com els seus contemporanis aportaren una idea que ha sigut transmesa mitjançant textos històrics, poesia, teatre, pintura, cinema, sèries televisives i videojocs, fins l’actualitat.


[1] L’infern de la divina comèdia s’estructura en nou cercles, on el més greu és el novè. Per tant ,Cleòpatra es troba en un dels cercles més benvolents, seguida pel cercle dels golosos i els àvars i pròdigs. Si us interessa aprendre més sobre aquesta obra us recomano el treball de recerca d’Àlex TORRES, Dante, il sommo poeta. Consideracions sobre Dante i els rerefons històric de la Divina Comèdia, (treball de recerca defensat al curs 2018-2019), IES Terrassa,  2019, pp. 19 – 21.

[2] “ Encara ho plora la trista de Cleòpatra / que, escapant d’aquell, amb la colobra  / es va donar la mort atroç i inesperada. (…) L’altra que veus, es va suïcidar amorosa, / infidel a les cendres de Siqueo / l’altra és Cleòpatra, reina luxuriosa “. Els versos mencionats els podeu llegir en l’obra de Dante ALIGHIERI, La divina comedia, Latium, Buenos Aires, 2008, versos 61 – 63 i 100-103.

[3] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre esmentat:  William SHAKESPEARE, La trágica historia de Hamlet, príncipe de Dinamarca, Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1998; Macbeth, Oxford, Cambridge, 1871; i Romeo and Juliet, Harvard College Library, London, 1839.

[4] “ Para esment i veuràs al tercer pilar del món transformat en joguina d’una perdulària. “. Frase citada de l’obra del conegut autor William SHAKESPEARE, Antonio y Cleòpatra, Santillana, Madrid,  2007, pp. 13.

[5] “ D’aquesta bruixa haig d’allunyar-me. La meva ociositat incuba mil desgràcies, més que els mals que conec. “Ibidem, pp. 31.

[6] Adjunto, a tall d’exemple, una edició d’un dels seus més coneguts llibres: John DRYDEN, Dramatic Works, Verfe, London, 1735.

[7] “ Ha portat a Antonio a la ruïna amb amor / el va conduir en bades daurades a una matanç gaudida / I va fer-li la perdició agradable: ella l’ha deixat / Et dic eunuc, que ella, l’ha deixat sense tripulant. “. El fragment extret el trobem a l’obra teatral de John DRYDEN, All for love, Bloomsbury, Londres, 2014, pp. 15.

[8] “ Segurament sí. Puc admetre que, en aquest moment, no el sostindràs contra mi. Allà a baix, en Tars, només vaig tenir una idea: seduir-te com César i, en fingir amor, protegir-me i dominar-te amb major seguretat. Oh, t’estic dient tot, ja veus, sóc franca. Però, vaig ser pres en el meu parany. Des del dia de la meva fàcil victòria, et vaig veure, tan tendre, tan confiat, que el teu encant viril, el teu somriure valent, els teus modals reals, m’han conquistat. “. El text citat ho podeu trobar en el treball de Victorien SARDOU, Cleòpatra: A Play in Five Acts, Borgo Press, San Berardino, 1994, pp. 53.

[9] Adjunto dues pàgines webs on podreu veure els pel·lícules els films esmentades: El Cid per trossos a la plataforma de vídeo YouTube. Adjunto la primera part: https://www.youtube.com/watch?v=xSsXB2Km9vw&ab_channel=1aldovich (06/09/2020); i tanmateix, podeu veure Ben-hur completa a YouTube, clicant en el següent link: https://www.youtube.com/watch?v=S8Vu0pockso&ab_channel=TuCine (06/09/2020)

[10] Si us interessa veure la pel·lícula sencera d’Antoni i Cleopatra de Charlton Heston, la podeu trobar en la plataforma de vídeo Amazon Prime.

[11] En el vídeo es mostra l’escena del videojoc de Dante on apareix Cleòpatra i on podeu observar la història que en succeeix. youtube.com/watch?v=O4ZRDJQqLBI (13/04/2020)

References