Categories
Cleopatra Edat Antiga La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES CLEOPATRA

La llegenda negra de Cleòpatra travessa el temps fins l’actualitat. Les afirmacions dels seus contemporànies han sigut compartides a través de poesia, teatre, pintura, cinema, sèries televisives i videojocs. I com a conseqüència d’això, moltes de las afirmacions i crítiques han perdurat fins avui dia.

Més enllà de l’antiguitat on es consolida la llegenda negra de Cleòpatra, també jutjaren els poders seductors i manipuladors, com podem veure en l’any 1304 en la gran obra del famós poeta italià Dante Alighieri: La divina commedia. Aquest poema relatà el viatge de Dante per l’Infern, el Purgatori i el Paradís. És concretament en el segon cercle de l’infern, on es troben els luxuriosos amb Cleòpatra.[1] Dante reflectí, guiat per fonts com Plutarc, la creença de que Cleòpatra va intentar seduir a August per tal de continuar amb les seves ambicioses pretensions, però, finalment no foren complides, i escapant d’aquell va suïcidar-se amb una colobra.[2]

Però Dante no fou l’única figura important en parlar d’ella. Sense dubte, la principal font de la imatge que tenim sobre Cleòpatra, ja en època moderna, és el dramaturg William Shakespeare, sovint conegut per obres com Hamlet, Macbeth o Romeo i Julieta.[3]  La reina aparegué en 1607, com a protagonista, en la tragèdia en cinc actes: Antoni i Cleòpatra. La obra representa la relació entre Cleòpatra i Marc Antoni on el principal antagonista d’aquesta parella és Octavi.  En la seva creació, Shakespeare tractà des d’un primer moment a la dona egípcia com una meuca, insistint en l’interès que tenia ella per Marc Antoni: el seu únic propòsit fou que ell es convertís en la seva titella.[4]

Pintura de Marc Antoni i Cleòpatra.

“ Para esment i veuràs al tercer pilar del món transformat en joguina d’una perdulària. “

W. SHAKESPEARE

[1]Imatge extreta del domini web https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_i_Cle%C3%B2patra

En el quart acte, la imatge de la fou plantejada com la d’una bruixa, manipuladora i portadora de la ruïna dels homes i regnes, afirmacions que van forjar una imatge irrefutable d’ella, vigent en totes les èpoques arribant, fins i tot, a l’actualitat. [5]

Qui també parlà negativament sobre la relació de Marc Antoni i l’egípcia, fou Jhon Dryden. Destacant, al igual que Shakespeare, la intenció de Cleòpatra per dirigir a l’emperador per a beneficiar-se en els seus propis interessos. Dryden, el poeta, crític i dramaturg anglès, reconegut pel seu treball Assaig sobre poesia dramàtica.[6] La reina aparegué en 1677 en l’obra All for Love. Aquest últim, és un drama heroic és l’obra més coneguda i més representada de l’autor. La tragèdia és una imitació de l’anteriorment mencionada obra de Shakespeare: Antoni i Cleòpatra. Però, en el cas de Dryden, se centra en les últimes hores de la vida de l’heroi i l’heroïna. En el primer acte, l’autor ja ens proporcionà una imatge negativa de la dona. El poeta, seguit pels passos de Shakespeare, ens mostrà una Cleòpatra que arruïna a Antoni amb els seus poders embriagadors i manipuladors. Tanmateix, afirmà que el portà a una perdició desitjable. Dit amb altres paraules, Cleòpatra li feia el mal sense que ell s’adonés. Per molt dolenta que ella fos, ell seguí sent feliç, sempre que tingués el seu amor. Per últim, assegurà que ella el feia no pensar per si mateix, fins a arribar a l’extrem, de que l’autor el catalogà com inhumà.[7]

Pintura de Marc Antoni i Cleòpatra.

“ Ha portat a Antonio a la ruïna amb amor / el va conduir en bades daurades a una matanç gaudida / I va fer-li la perdició agradable: ella l’ha deixat / Et dic eunuc, que ella, l’ha deixat sense tripulant.“ DRYDEN

[2]Imatge extreta de la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_y_Cleopatra

Un altre exemple de com jutjaren la seva relació és l’obra de francesa del dramaturg francès Victorien Sardou. Fou en l’any 1890 on la mencionà en l’obra titulada Cleòpatra: A Play In Five acts. El tema principal d’aquesta escrit fou la parella de Marc Antoni i Cleòpatra. Ells dos estableixen un gran imperi oriental per a rivalitzar amb el de Roma. Però el company d’Antoni i també hereu de Cèsar, Octavi, els intenta enderrocar, per a poder salvaguardar la República. Específicament, és en el segon acte on ens mostrà la figura malèvola de Cleòpatra.[8]En aquest fragment l’autor ens representà l’ambició de la dona de seduir a Antoni, com ho enginyà també amb César, per a poder dominar-los a la seva manera. Però, en aquest cas, després de conèixer i intentar conquistar a Marc Antoni, s’enamora realment d’ell.

Figura Nº 1: La imatge ens mostra el suïcidi de Cleòpatra, deixant-se mossegar en els pits per un àspid (serp egípcia), Reni GUIDO, La muerte de Cleòpatra, Museo del Prado, 1678.

Però, també en fonts no escrites s’exposà una actitud lasciva de la dona. Tanmateix, en la pintura observem una imatge provocativa i carnal, deixant entreveure que era un tret rellevant en Cleòpatra. En concret, ho veiem en el quadre de Reni Guido pintat en l’any 1678 La mort de Cleòpatra.En el centre de la pintura es mostra la noia subjectant la serp que provocà la seva mort, mentre aquesta li mossega el pit nu. El fet que la dona estigui pràcticament nua reflecteix el pensament de l’autor. El pintor, en seguir els pensament luxuriosos en la jove, la pinta de forma lasciva, imaginant-se-la en un moment tan tràgic com la seva mort descoberta i provocativa. Per últim, el fet que la serp la mossegui en el pit, en comptes de en qualsevol altre part del cos o directament bevent-lo, denota el pensament que tenen sobre aquesta dona: una morbosa fins els últims segons de la seva vida.

En l’àmbit audiovisual, concretament en el cinema també s’exportà el drama amorós de Shakespeare entre Cleòpatra i Marc Antoni. Fou en la pel·lícula Marco Antonio y Cleòpatra ones mostrà, com en la obra original, un control seductor en la reina sobre el seu ninot enamorat. El film del que parlem es publicà en l’any 1972 i fou dirigida i interpretada per el gran actor Charlton Heston, també conegut per interpretar a Rodrigo Díaz de Vivar en El Cid o per les seva interpretació en Ben-Hur.[9]El film, en estar basat en l’obra de Shakespeare, pràcticament té el mateix argument: mostra la relació entre Cleòpatra i Marc Antoni, a la vegada que mostra la batalla política en contra d’Octavi. Sovint, en el llargmetratge, Cleòpatra es tractada per personatges secundaris o antagonistes com la golfa que s’entremet en els “assumptes d’homes”. La tracten com la càrrega de Marc Antoni, assegurant que si li fa cas a ella, tota Roma acabarà en la ruïna. [10]

D’altra banda, en les sèries actuals i documentals, també es parla de Cleòpatra i les seves relacions. Com es el cas de la sèrie de 2016 de Netflix anomenada El Imperio Romano i dirigida per Richard Lopez. En aquesta s’explica, en forma de drama històric, la República Romana des de Calígula, l’emperador boig, fins Cómodo, el regnat de Sang. Cleòpatra apareix en la segona temporada, concretament en l’episodi 4: la reina del Nil. En aquest capítol la presenten com una intel·lectual i ambiciosa dona que buscava el poder per sobre de totes les coses, i afegeixen que en alinear-se amb Cèsar sabia que tenia les de guanyar, fent al·lusió a que només el volia per aprofitar-se d’ell. Asseguren que Cèsar era la única via en la que Cleòpatra podria arribar al poder, fent ús de l’engany en la seva actitud segura  i intel·lectual. També, exposen una conversa en que el Cèsar acusa a Cleòpatra de debilitar-lo per a aconseguir poder i finalment ell se’n va dient: “sé quan m’utilitzen.”

Per finalitzar, i per tal de mostrar que en temps d’avui el mite d’una reina luxuriosa, ambiciosa i seductora segueix vigent, us exposo el cas del videojoc Dante’s Inferno, creat per Will Rokos. L’anteriorment esmentat, es desenvolupa a l’infern de la Divina Comèdia, posant-nos en la pell de Dante. En aquest cas, cada cercle de l’infern tindrà una lluita final contra el rei d’aquell cicle. Cleòpatra, és la protagonista de la lluita final del segon nivell: la luxúria. En el joc es mostra com la deessa de la lascívia tindrà el poder d’esclavitzar per tota la eternitat a qui li faci un petó. L’egípcia, després que Dante assassini a Marc Antoni, es torna petita i comença a plorar, fet reflecteix el poc poder que significava ella sense la seva titella. A continuació, Cleòpatra intenta seduir a Dante, retratant aquests poders manipuladors mitjançant la seducció, però ell finalment li clava un punyal. [11]

Tot junt, ha aportat una imatge de Cleòpatra que la mostra com luxuriosa, malvada i manipuladora. Observem com els seus contemporanis aportaren una idea que ha sigut transmesa mitjançant textos històrics, poesia, teatre, pintura, cinema, sèries televisives i videojocs, fins l’actualitat.


[1] L’infern de la divina comèdia s’estructura en nou cercles, on el més greu és el novè. Per tant ,Cleòpatra es troba en un dels cercles més benvolents, seguida pel cercle dels golosos i els àvars i pròdigs. Si us interessa aprendre més sobre aquesta obra us recomano el treball de recerca d’Àlex TORRES, Dante, il sommo poeta. Consideracions sobre Dante i els rerefons històric de la Divina Comèdia, (treball de recerca defensat al curs 2018-2019), IES Terrassa,  2019, pp. 19 – 21.

[2] “ Encara ho plora la trista de Cleòpatra / que, escapant d’aquell, amb la colobra  / es va donar la mort atroç i inesperada. (…) L’altra que veus, es va suïcidar amorosa, / infidel a les cendres de Siqueo / l’altra és Cleòpatra, reina luxuriosa “. Els versos mencionats els podeu llegir en l’obra de Dante ALIGHIERI, La divina comedia, Latium, Buenos Aires, 2008, versos 61 – 63 i 100-103.

[3] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre esmentat:  William SHAKESPEARE, La trágica historia de Hamlet, príncipe de Dinamarca, Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1998; Macbeth, Oxford, Cambridge, 1871; i Romeo and Juliet, Harvard College Library, London, 1839.

[4] “ Para esment i veuràs al tercer pilar del món transformat en joguina d’una perdulària. “. Frase citada de l’obra del conegut autor William SHAKESPEARE, Antonio y Cleòpatra, Santillana, Madrid,  2007, pp. 13.

[5] “ D’aquesta bruixa haig d’allunyar-me. La meva ociositat incuba mil desgràcies, més que els mals que conec. “Ibidem, pp. 31.

[6] Adjunto, a tall d’exemple, una edició d’un dels seus més coneguts llibres: John DRYDEN, Dramatic Works, Verfe, London, 1735.

[7] “ Ha portat a Antonio a la ruïna amb amor / el va conduir en bades daurades a una matanç gaudida / I va fer-li la perdició agradable: ella l’ha deixat / Et dic eunuc, que ella, l’ha deixat sense tripulant. “. El fragment extret el trobem a l’obra teatral de John DRYDEN, All for love, Bloomsbury, Londres, 2014, pp. 15.

[8] “ Segurament sí. Puc admetre que, en aquest moment, no el sostindràs contra mi. Allà a baix, en Tars, només vaig tenir una idea: seduir-te com César i, en fingir amor, protegir-me i dominar-te amb major seguretat. Oh, t’estic dient tot, ja veus, sóc franca. Però, vaig ser pres en el meu parany. Des del dia de la meva fàcil victòria, et vaig veure, tan tendre, tan confiat, que el teu encant viril, el teu somriure valent, els teus modals reals, m’han conquistat. “. El text citat ho podeu trobar en el treball de Victorien SARDOU, Cleòpatra: A Play in Five Acts, Borgo Press, San Berardino, 1994, pp. 53.

[9] Adjunto dues pàgines webs on podreu veure els pel·lícules els films esmentades: El Cid per trossos a la plataforma de vídeo YouTube. Adjunto la primera part: https://www.youtube.com/watch?v=xSsXB2Km9vw&ab_channel=1aldovich (06/09/2020); i tanmateix, podeu veure Ben-hur completa a YouTube, clicant en el següent link: https://www.youtube.com/watch?v=S8Vu0pockso&ab_channel=TuCine (06/09/2020)

[10] Si us interessa veure la pel·lícula sencera d’Antoni i Cleopatra de Charlton Heston, la podeu trobar en la plataforma de vídeo Amazon Prime.

[11] En el vídeo es mostra l’escena del videojoc de Dante on apareix Cleòpatra i on podeu observar la història que en succeeix. youtube.com/watch?v=O4ZRDJQqLBI (13/04/2020)

References

Categories
Arrel de la llegenda Cleopatra Edat Antiga

ARREL DE LA LLEGENDA

La llegenda negra de Cleòpatra s’originà a partir de les afirmacions provinents dels poetes i historiadors a  les ordres de l’emperador Octavi August, formant una imatge negativa d’aquesta dona. Alguns poetes i polítics com Lucano  i Plutarc, entre d’altres, catalogaren a la faraona com una femella fatal,ressaltant, els seus defectes. Més concretament, la jutjaren per utilitzar els seus poders femenins per manipular a alts càrrecs i dirigents a favor seu i, tanmateix, de portar la República a la ruïna, en només preocupar-se de la seva vanitat. [1]

El poeta d’origen hispà, Marco Anneo Lucano, criticà a Cleòpatra en una de les seves obres. La mencionà en l’any 48 a. C. en el seu treball més elogiat, el poema èpic Farsalia. La composició consisteix en deu llibres que tracten sobre la guerra civil entre Juli Cèsar i l’exèrcit senatorial dirigit per Cneo Pompeyo Magno. Concretament és en el volum número 10 del poema on apareixen les mencions a Cleòpatra. En aquest relat, Cèsar arriba a Alexandria on Cleòpatra el sedueix i enganya. Específicament, l’autor la designà de ser la vergonya del seu llinatge, gràcies a la seva lascívia innata, que avergonyia a tothom amb qui estigué amb ella i afegeix que ella fou la desvergonyida reina que portaria a la ruïna a la República romana. [2]

Pintura de "El mito de Cleopatra".

“ Vergonya del Nil, la fatal Erinia del Laci, impúdica per a desgràcia de Roma, a més de posseir una funesta i lasciva bellesa. “

Marco A. LUCANO

[1]Imatge extreta del post https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:Cleopatra_and_Caesar_by_Jean-Leon-Gerome.jpg

Tanmateix, d’altres contemporanis de Cleòpatra escriviren sobre la seva forma d’actuar, referint-se a ella com una dement. L’anteriorment esmentat, ho va fer el reflexiu poeta Quinto Horacio, afamat per tractar en les seves conegudes odes els famosos tòpics literaris sobre l’elogi d’una vida retirada (Beatus ille) i la invitació de gaudir del moment (Carpe diem). En l’any 23 a. C., en una de les seves Odes on es tracten diversos temes, un d’ells alabança a Octavi August mnecionà ala egipcia. Sabent això, no és d’estranyar que en la seva Oda 17, concretament al principi d’aquesta, es parli negativament de Cleòpatra. En aquest fragment, la tractà d’impudent  i immadura, dominada per un èxit insolent. [3]  

Però, ni Lucano ni Horacio foren els únics poetes del seu temps que dedicaren els seus versos per jutjar la relació de Cleòpatra amb la política romana. També, el poeta romà Publio Ovidi, conegut per obres com l’Art d’amar o Les Cartes Heroidas [4],en l’any 8 d. C. , escriu sobre la reina. La mencionà en una de les seves grans obres: Les Metamorfosis. Aquest poema, escrit en vers, recull relats mitològics del món grec adaptats a la cultura romana de la seva època. Els escrits al·lusius a la ptolemaica els trobem en el llibre 15 de la composició. En els seus textos l’autor ens afirmà el fet que la reina egípcia serà la perdició de Roma. Segons ell, aquesta utilitzà i manipulà al Cèsar amb els seus poders de dona seductora. Tot això, per satisfer els seus propis interessos. Reafirmà que Cèsar, guiat per la seva enamorada posà la dinastia Ptolemaica per sobre de la República. [5]

Qui també s’afegí a la crítica Cleòpatra amb els alts comandaments romans fou Pompeyo Trogo qui reconstruí la història universal que s’estén des de el 600 abans de Crist fins l’època contemporània de l’autor. Concretament, fou en el segle I d. C. , en el llibre d’Històries Filípiques, quan mencionà a la dona. En aquesta obra explicà la història de Filip II de Macedònia i dedicà la major part de la seva obra als regnes hel·lenistes. Exactament cità a Cleòpatra en el pròleg d’aquest treball on es parla sobre Marc Antoni i Cleòpatra. L’historiador mostrà la percepció que tenia sobre la relació d’ambdós: l’exòtica reina encadenà a Marc Antoni manipulant-lo per als seus propis interessos. Però, malgrat els intents de l’egípcia de salvaguardar la seva civilització originaria, va ser derrotada en la guerra d’Accí. [6]

Qui tampoc dubtà en capficar-se en amistats i afers de Cleòpatra fou l’historiadori biògraf Plutarc de Queronea. Ell mencionà a la reina egípcia en l’any 73 d. C. en la seva obra per excel·lència: Vides paral·leles. El seu contingut es basava en biografies de cèlebres grecs i romans emparellats per algunes similituds en les seves vides. Concretament, la cità en el volum 3 de l’obra, en la biografia de Marc Antoni. En general, en la seva obra se la tractà més ben bé de prostituta que de noble. L’autor retratà la capacitat d’aquesta de seduir als homes. Descriví els seus poders de seducció, enredant amb paraules i atrapant amb la seva saviesa a tothom amb qui parlà.[7] Segons ell, no era la seva bellesa externa la que esclavitzà els homes, sinó la seva parla i loquacitat.[8]

Escultura del cap de Cleòpatra.

“ La seva bellesa no era tal que enlluernés o que deixés parats als quals la veien; però el seu tracte tenia un atractiu inevitable, i la seva figura, ajudada de la seva labia i d’una gràcia inherent a la seva conversa, semblava que deixava clavat un agulló en l’ànim. “. PLUTARC

[2]Imatge extreta de l’enciclopedia https://es.wikipedia.org/wiki/Cleopatra

En el mateix text, Plutarc no dubtà en qualificar a Cleòpatra de promíscua. L’esmentà com una dona sense pulcritud, en un acte de coqueteig amb un soldat utilitzant la seva parla propera.[9]

Altres autors com el polític, historiador i militar Dió Cassi, la criticaren després de la seva mort. Fou en segle III d. C., quan ell escriví la seva obra més cèlebre: El ocaso de una diosa, la història de Roma des dels orígens fins al seu temps. En aquesta obra, l’autor perpetuà la facilitat de la reina d’entabanar els homes.  Tanmateix, destacà els poders de dona que utilitzà per aconseguir arribar a tenir autoritat i la descriví amb una extraordinària bellesa, contradient a textos anteriors com els de Plutarc. L’escrit parla sobre la seva facilitat per guanyar-se la confiança dels homes que utilitzà per aprofitar-se de Marc Antoni. Tot això, per reclamar els seus drets en el tron egipte, anteriorment arravatats pel seu germà petit i els seus assessors, essent obligada a refugiar-se a Síria.[10]


[1] De fet, es feminitza també a Marc Antoni. Per posar-nos en context, l’època antiga romana els homes tenien, fins i tot, por de no ser considerats vertaders homes. Per aquest motiu, intentaren definir els rasgos que els identificaren com a masculins, creant així una diferencia entre la  personalitat d’un home i dona. Tot junt, fou un intent d’allunyar-se de la possibilitat de ser considerat un ésser tan repudiat com ho era la dona. LLavors, aprofitant aquesta creença els autors, sovint donaren una imatge de Marc Antoni, arrelada a un  caràcter dèbil  i pasional. Aquests dos rasgos, eren associats a la feminitat, comportant en que Antoni fos tractar com si fos menys home. Per saber-ne més llegir l’article de Paul VEYNE, “Familia y amor durante el alto Imperio Romano”, reunit i presentat per Arturo R. FIRPO, Amor. Familia. Sexualidad, Argot, Barcelona, 1984, pp. 15-57, especialment a pp. 28 – 43.

[2] “ Vergonya del Nil, la fatal Erinia del Laci, impúdica per a desgràcia de Roma, a més de posseir una funesta i lasciva bellesa. “.Marco A. LUCANO, Farsalia, Gredos, Barcelona, 1984,  vers  136.

[3] “ satisfeta d’una bogeria ambició i embriagada per un èxit insolent ”. El escrit adjunt el trobeu en el treball de Manuel, P VILLATORO trobat en el diari ABC,   https://www.abc.es/historia/abci-leyenda-negra-Cleòpatra-mala-borracha-odiaba-roma-201904080116_noticia.html, (10/04/2020) .

[4] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat: Publio OVIDIO, Heroidas: Cartas de Heroínas, Akal, Madrid, 2010; Arte de amar, Sanz y Razola, Barcelona, 1822.

[5] I la esposa egípcia d’un general romà caurà, confiada sense èxit en el seu matrimoni, i vanes hauran sigut les seves amenaces de que el nostre Caipotli hauria de ser esclau del seu Canopo. “. Passatge extret de l’obra de  Publio OVIDIO, Metamorfosis, Bruguera, Barcelona, 1981, versos 828-828.

[6] “ A la seva mort, li va succeir el seu fill, que entrant en guerra amb la seva germana Cleopatra, matà a Pompeu Magno i va fer la guerra amb Cessar en Alexandría. Com li va succedir en el seu regne la seva germana Cleopatra, qui, havent encadenat a Marc Antoni al seu amor, amb el final de la guerra de Accí acabà amb el regne dels Ptolomeus. “ Pompeyo TROGO, Epítome de las Historias filípicas de Pompeyo Trogo, Prólogos. Fragmentos, Gredos, Madrid, 2008, pp. 486.

[7] Això es el que Sòcrates anomenà “ pràctica del saber eròtic “. S’explica com l’atracció sexual cap a algú amb l’única motivació de la seva saviesa.  Sobre aquesta qüestió, seguiu, si us plau, el treball de Lucas SOARES, “La dimensión práctica del saber erótico de Sócrates”, Classica. Revista Brasileira de Estudos Clássicos, Vol 24, 2011, pp. 22 – 34.

[8] “ La seva bellesa no era tal que enlluernés o que deixés parats als quals la veien; però el seu tracte tenia un atractiu inevitable, i la seva figura, ajudada de la seva labia i d’una gràcia inherent a la seva conversa, semblava que deixava clavat un agulló en l’ànim. “. El text citat ho podeu trobar en el treball de PLUTARC, Vides paral·leles. Volumen 3, Gredos, Barcelona, 2009, pp. 127. 

[9] “ Cleòpatra, que en la mateixa befa que de si feia Antonio va tirar de veure que aquesta no tenia res de fina, i es ressentia del soldat, va usar també amb ell de bromes sense reserva i amb la major confiança. “. Ibidem, pp. 86.

[10]Dió Cassi, Messalina no sols exhibia el seu propi llibertinatge, sinó que també obligava les altres dones a mostrar-se igualment imprudents. Va fer que moltes d’elles cometessin adulteri en el mateix palau mentre els seus esposos eren presents i observaven. “.  diu: ” Perquè era una dona d’extraordinària bellesa i en la seva millor època era molt atractiva; posseïa una veu encantadora i tenia l’art de guanyar-se la simpatia de la gent. Sent agradable de veure i escoltar, amb capacitat per a seduir a tothom, fins i tot a un home sadollat d’amor que ja no estava en la flor de l’edat, va considerar convenient conèixer a César i va tirar mà de la seva bellesa per a reclamar els seus drets al tron.  “. Fragment extret del llibre deMargaret GEORGE, El ocaso de una diosa (Memorias de Cleòpatra 3), B DE BOOKS, Nova york, 2014, pp. 76.