Categories
Catalina Edat Moderna La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

Les llegendes negres, originades pels contemporànies de  Catalina,  perduren fins a l’actualitat, a través d’òperes, llibres, comèdies i dibuixos, en donen continuïtat fins al dia d’avui. Les afirmacions foren plasmades per tots ells, abocant-nos en la nostra era un concepte notòriament negatiu sobre aquesta dona.

El poeta italià, abat i naturista Giovanni Battista l’acusà en una de les seves obres de diversos crims. Ell fou l’autor de diversos poemes i contes,[1] i fou en la seva més coneguda òpera, Novelle galanti, publicada en 1804,on tractà a Catalina d’usurpadora del tro. L’obra tractà sobre la noblesa i reialesa del segle XVIII, incloent així a Catalina en algun dels seus actes.  En general, descriví a la dona de tenir poc o cap sentit per la política, dient que, a més de no tenir cap dret a la corona, tampoc tenia sentit per la bona governança . Tanmateix, no dubtà en citar als nombrosos amants de la reina, amb els que aquesta, sense cap vergonya ni pudor, satisfan la seva insaciable necessitat de sexe. Per últim, afegeix com va portar a l’imperi pujades i baixades en l’economia, afirmant així que no servia per regnar.[2]

Dibuix de Catalina la Gran essent seduida per un cavall.
Figura Nº 6: Catalina essent seduïda per un cavall disfressat d’un home galant, tot en forma burlesca i còmica, Yolanda Cabezuelo, Catalina  y el caballo, Blog Yolanda Cabezuelos (en línea), 2010.

Són moltes les il·lustracions que fan burla de la suposada mort de Catalina amb el cavall. En aquesta en concret, de Yolanda Cabezuelo, publicada en el seu blog en l’any 2010, ens mostra a la Tsarina excitada i amb una mirada lasciva en veure al seu amant, un cavall mostrat amb les formes d’un  home molt atractiu. La còmica foto perpètua un cop més, la creença d’una dona summament cleptòmana, en necessitar tenir sexe amb un animal per a saciar-se.

Però no només es representà a Catalina per burlar-se d’ella, com en el cas de la il·lustració de Cabezuelos, també existeixen diversos relats eròtics fets sobre Catalina on es representen les fantasies sexuals més morboses de la reina. Per exemple, en l’obra de  l’escriptora anglesa Hillary Auteur, publicada en l’any 1984, descriví la vida de la Cort de la Tsarina. En aquesta,  mostrà un gran interès per la història del semental, sent així, juntament amb els nombrosos amants, els focus principal del relat. [3]  Per documents com aquests la història del cavall ha sigut reconeguda, convertint així la recerca de: Catalina la gran cavall  en la primera recerca relacionada amb el nostre personatge a Google.[4]

Tanmateix, hi van haver més obres del mateix caire que la d’Auteur, com és el cas de l’escriptor rus Sasha Sokolov, autor de novel·les dramàtiques i de ficció.[5]Fou en el seu treball més rellevant Astrophobia, una novel·la de ciència ficció, on és protagonista la llegenda del cavall. La història, narra l’amor entre un cavaller i Catalina. L’heroi és reencarnat en cavall i acaba matant-la en l’acte sexual, reafirmant així, el final de la reina a mans de la seva insaciable necessitat de sexe.[6]

Altres llibres centrats en la ciència de la seducció o el sexe, citen constantment a Catalina, com es el cas del llibre de Arthur Berger, autor de reconegudes novel·les  sobre la història i la cultura.[7] I en la seva obra més polèmica, The Art of the Seductress: Techniques of the Great Seductresses from biblical Times to the postmodern era , mencionà a l’activitat sexual de la Tsarina, retractant la imatge d’una dona totalment arrelada i obsessionada amb aquest món. L’autor, ens il·lustrà les testadores d’homes de Catalina. Aquestes degustadores o “L’éprouveuses” , eren dones que qualificaven la capacitat masculina de l’home. Si passaven la prova, ja eren permesos per a estar en l’habitació de Catalina.[8]

En les biografies de Pere III de Rússia sovint se la tractà de manipuladora en posar tot el regne en contra d’aquest per a poder regnar en solitari.[9] Per exemple, en el treball de la historiadora i escriptora Carol Leonard, qui publicà en l’any 1993 el relat Reform and Regicide: The Reign of Peter III of Russia on criticà les acciones que va prendre la Tsarina en governar. Explicà com la successió de l’estil bizantí va donar-li l’oportunitat a Catalina de canviar la perspectiva dels fets per assegurar-se d’obtenir la corona, [10]  aprofitant-se també d’un perfil del seu marit Pere III no gaire estimat pels cortesans. Tanmateix, segons l’autora, Catalina va fer veure que Pere invisibilitzà els seus mèrits, per assegurar-se així una estratègia política que li assegurés el regne, essent recolzada per les seves virtuts.[11]

Així mateix, molts altres criticaren la seva oposició en vers als seus suposats múltiples amants que li van costar una fortuna. En aquest cas fou l’escriptor i guionista francès Jacques Chabannes escriptor d’úd’una única obra: Los grandes asesinatos en la historia mundial, publicada en 1984, qui la jutjà. Explicà, que ni el pas dels anys minorà la seva poca vergonya. Adjuntà, que aquest fet, en ser una dona molt generosa amb ells, comportà una despesa d’uns quatre-cents milions de francs d’or, concretant en el cas dels germans Orlov que van rebre més de quaranta-cinc mil pagesos, a més de terres, joies, palaus i diners. També se’n parla sobre Ptomekin, del que es diu que va obtenir sumes immenses de luxos.[12]

Pintura de Catalina la Gran.

“ Afegim, per als aficionats a la història menuda, que la seva vellesa no aminorà el seu desvergonyiment i que les sumes lliurades als seus amants es calculen pels investigadors en quatre-cents milions de francs or. “. Jacques CHABANNES

[1]Imatge extreta de la pàgina Web https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Portrait_of_a_Princess_of_Bavaria,_misidentified_with_Catherine_the_Great.png

Per últim, ens comenta com , malgrat la seva actitud de dona sense cap pudor (cos femení) era força bona en la política, aportant-li en aquesta capacitats masculines (esperit masculí).[13]

Pintura de Catalina la Gran.

No obstant això, la política de Catalina mai es va veure influida pel desordre de la seva vida privada: cos femení i esperit masculí.

Jacques CHABANNES

[2]Imatge extreta de la pàgina Web https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B0%D0%B9%D0%BB:Dmitry_Levitsky

Altres fonts mencionaren i perllongaren, la idea d’una reina que pot ser no era tan Gran, com indica el seu sobrenom. L’escriptor i historiador Darrel Philip, l’acusà de participar en l’assassinat del seu marit en la seva única obra vigent Kaiser The Bad and Downright Ugly of the German-Russian Volga Colonies. En la anteriorment esmentada, explicà com el matà per a accedir a un poder que legalment no lo corresponia, i jutjà els seus actes en l’intent d’estabilitzar la zona del Volga.[14] [15] L’autor, explicà quins passos va seguir per fer-ho, arribant a un acord amb els colons que els hi prometia un seguit d’avantatges. Les quals, segons ell,  mai van ser del tot complertes i, al final, cap d’aquestes es portaren a terme.[16]

Tot junt, ens ha aportat una imatge de Catalina que la mostra com una dona luxuriosa, malvada i manipuladora. I concloem en observar com els seus contemporanis aportaren aquesta idea transmesa fins l’actualitat mitjançant òperes, llibres, comèdies i dibuixos.


[1] Cito, només a tall d’exemple, dues edicions de dos dels seus llibres:Giovanni BATTISTA, Novelle galanti, in ottava rima, Molini, Londres, 1793; i també Gli Animali parlanti, MIlano, Roma, 1802.

[2] “ La seva família va enviar-la l’imperi. No tenia dret a la corona (…)En molt poc temps, els va fer grossos i prims en la borsa de valors, les ones dels enamorats sovint canvien sense restricció de la vergonya, per a satisfer completament la necessitat. “. Extret de l’òpera transcita de Giambattista CASTI, Opere complete, Libreria europa di burdi, Roma, 1824, pp. 287.

[3] Hillary AUTEUR, The Courtesans: The Carnal Confessions of Catherine the Great, St. Martin’s Press, Nova York, 1984.

[4] Dades extretes de Google Trends, la informació donada es troba a baix del tot de la pàgina web : https://trends.google.es/trends/explore?date=all&geo=ES&q=catalina%20la%20grande (07/05/2020)

[5] Adjunto, a tall d’exemple, una edició del llibre citat: Sasha SOKOLOV, A School for Fools, Boguslawski, Nova York, 2015

[6] Sasha SOKOLOV, Astrophobia, прозаика, Nova York, 1985.

[7] Adjunto dues edicions dels seus dos llibres més, només a tall d’exemple: : Arthur BERGER, Seeing is believing: An introduction to visual communication, Mountain View, California, 1989; tanmateix Signs in contemporary culture: An introduction to semiotis, Longman, New York, 1984.

[8] Arthur BERGER, The Art of the Seductress: Techniques of the Great Seductresses from biblical Times to the postmodern era , iUniverse, Nova York,  2001, pp. 70.

[9] Pere III, muller de Catalina, fou zar de Rússia. El seu títol li va permetre, juntament amb el recolzament dels cortesans, a convertir-se en la emperadriu de Rússia.

[10] “ La societat bizantina va ser indubtablement misògina. No obstant , les dones tenien una posició relativament favorable en comparació amb el que les dones d’Occident. Per a tenir poder en  l’àrea publica, van haver de treballar a través dels homes amb qui mantenien relacions, com va fer Catalina mitjançant Pere III. “ Si  voleu saber més sobre l’exposat, podeu llegir a Judith HERRIN, Unrivalled Influence: Women and Empire in Byzantium, Princeton University Press, Princeton,  2013,  p. 161 – 164.

[11] “ La seva aclamació i la successió d’estil bizantí van donar a Catherine l’autoritat cultural de manipular els símbols maleables de la seva victòria. “. Contingut extret de l’autora Carol S. LEONARD,  Reform and Regicide: The Reign of Peter III of Russia, Indiana University Press, Indiana, 1993, pp. 11.

[12] “ Afegim, per als aficionats a la història menuda, que la seva vellesa no aminorà el seu desvergonyiment i que les sumes lliurades als seus amants es calculen pels investigadors en quatre-cents milions de francs or. Els germans Orlov van rebre… quaranta-cinc mil pagesos, i terres, joies, palaus i diners per valor de disset milions. “. Potemkin va acumular riqueses immenses. L’anterior text el trobem en el llibre de Jacques CHABANNES, Los grandes asesinatos en la historia mundial, LAVP,  Nova York, 2018,  pp. 103.

[13] “ No obstant això, la política de Catalina mai es va veure influida pel desordre de la seva vida privada: cos femení i esperit masculí. “. Ibidem, pp. 103.

[14] “ La zona del Volga tenía una gran importancia en l’estratègia militar, per aquest motiu, l’imperi volia tenir-ne un control sobre el terreny i civilitzar als que vivien allà. “. Si voleu saber-ne més, consulteu: Fred C. KOCH, The Volga Germans: In Russia and the Americas, from 1763 to the Present, The Pennsylvania university press, Pennsylvania, 1978, pp. 305.

[15] “ aquella dolça i bona idea de governant no té equilibri amb la història que tenim sobre la seva participació en la derrocament i el possible assassinat de la seu muller, Pere Ill. “  Passatge extret del llibre de Darrell PHILIP, Kaiser The Bad and Downright Ugly of the German-Russian Volga Colonies, Darrell Kaiser Books, Londres, 2007, pp. 23.

[16] “ 1) que els colons es podrien instal·lar a qualsevol zona de Rússia, 2) Rússia pagaria totes les despeses de viatge, 3) llibertat de religió, 4) llibertat d’impostos durant trenta anys, 5) llibertat del servei militar i 6) la seva pròpia vida. govern. No se sap si tenia alguna intenció d’estar al dia d’aquestes promeses. En qualsevol cas, ella i el seu Govern van renegar d’alguns des del primer moment i, finalment, van trencar-ne tots. “. Ibidem, pp. 25.

Categories
Arrel de la llegenda Catalina Edat Moderna

ARREL DE LA LLEGENDA

L’origen dels textos pejoratius cap a aquesta dona neixen en les enraonies dels seus enemics. En aquest cas, foren Frederick el Gran i l’emperador Pablo I  els principals encarregats de crear una llegenda negra que categoritzà de nimfòmana, zoofílica, hipòcrita i  usurpadora a Catalina ll de Rússia.[1] Però, a més de polítics, la llegenda també fou difosa per poetes, dramaturgs e historiadors.

Les acusacions començaren oralment a mans del rei de Prússia Frederick, també conegut com Frederick el Gran. Ell, descriví un pensament similar a l’opinió popular de l’època sobre la capacitat del sexe femení envers la política, afirmà que les dones, com a femelles que són, en ser reines, no es guien per la raó i la política guiada, sinó pels plaers més instintius,[2] segons ell, es guiaven “pel cony”,[3] retratant així. a una reina que prioritzava el sexe davant el poder, els amants abans que el poble i els pensament luxuriosos davant la política ferma.

Pintura de Catalina la Gran.

“ Una dona sempre és una dona i, en el govern femení, el cony té més influència que una política ferma guiada per una raó lògica. “

Simon SEBAG

[1]Imatge extreta de la pàgina web … Continue reading

D’altra banda els intel·lectuals també la mencionaren. Un d’ells fou el poeta i novel·lista rus Alexander Pushkin, autor de coneguts poemes russos com Ruslan i Liudmila o La font de Bakhtxissarai.[4]Però fou en un dels seus poemes sense títol on mencionà a la Tsarina. En aquest, tractà a Catalina d’hipòcrita, criticant que es feia passar per una monarca il·luminada que realment, segons el dramaturg, en feia poc per a millorar el sofriment dels pobres, eludint que només es va centrar el seu regnat en millorar la vida de la classe alta, deixant enrere l’esperit il·lustrador pel qual suposadament es guiava.[5] 

En addició a l’anterior, el mateix home també criticà oralment el fet que la tradició dels russos de ser orgullosos i nobles mai va ser sufocada per la reina, creant així un esperit d’esclavitud entre les classes altes. Això, també provocà que estiguessin acostumats a emetre judicis i  fer-ne ús de l’abús de poder davant els més necessitats.[6]

Pintura de Catalina la Gran.

“ Amb això ens va deixar també l’esperit d’esclavitud, en qualsevol cas, entre les classes altes. Ens acostumem a emetre judicis. “.

Alexander PUSHKIN

[2]Imatge extreta de la pàgina Web https://simple.wikipedia.org/wiki/Catherine_II_of_Russia

Altres llegendes foren creades per un conflicte amb un dels seus amants. Es creà en la seva època un rumor que l’il·lustrava com una dona venjativa i gens compassiva, en maltractar indirectament a un dels seus amants per acostar-se amb una altra dona. [7]Qui recollí per primer cop l’anècdota fou el conseller d’estat germànic-rus i erudit en el servei rus Jacob von Staehlin. Aquest, escriví el llibre Leyendas curiosas y memorables sobre el emperador Pedro el Grande, que describen la verdadera calidad de este sabio emperador y padre de la patria, on mencionà a la reina. Aquest llibre doncs, tractà sobre la vida de l’espòs de Catalina, per això no és d’estranyar que la mencioni amb característiques negatives. L’autor explicà el mite que suggeria que l’emperadriu va enviar policies secrets disfressats de dona per assotar el seu amant. Aquesta creença crea una imatge de dona maligna refugiant-se en la necessitat de que si algú li creava problemes ella els castigava fortament.[8]

Però no només els seus enemics com Pushkin o Staehlin la mencionaren, tanmateix els seus aliats i amants la criticaren, com fou el cas del poeta anglès Lord Byron. Ell escriví sonats poemes com des de El paraíso perdido de John Milton  o Las peregrinaciones de Childe Harold  i fou en la seva obra més important,[9] Don Juan, publicada en l’any 1822, on mencionà a l’emperadriu. Aquesta obra tractà de la història de Don Juan, un home faldiller. Fou en el cant número 9 on retractà a Catalina com una dona que s’apassiona per tot menys pel seu marit.[10]

            Altrament, els historiadors escriviren sobre diverses afirmacions amb relació amb la dona, com es el cas del escriptor francès Charles François. En la seva obra més important que fou Secret Memoirs of the Court of St Petersburg, publicada en l’any 1800, tractà a Catalina com una dona amb dos passions, la del plaer desmesurat i degenerat amb el sexe i, la necessitat de ser gloriosa, en el sentit de buscar la màxima prosperitat del seu regne amb l’únic objectiu d’engolir la seva vanitat. L’autor, continua afirmant que el primer plaer va acabar per enderrocar l’altre. Segons ell, el desig que la feia desnuar-se i  seva recerca de  glories fou arrossegada a participar en guerres injustes, prometent projectes honorables mai complerts.[11]

Pintura de Catalina la Gran.

“ dues passions, que mai la van deixar sinó amb el seu últim alè: l’amor a l’home, que va degenerar en llibertinatge, i l’amor a la glòria, que es va enfonsar en la vanitat “.

Charles FRANÇOIS

[3]Imatge extreta del post https://historipediaofficial.wikia.org/wiki/Catherine_II_of_Russia

Finalment, la dona fou sexualitzada i humiliada, fins i tot, després de la seva mort, creant un rumor sobre que la seva defunció fou provocada per la seva insaciable cerca de sexe, en mantenir relacions sexuals amb un cavall. Suposadament, a l’animal, se li trencà l’arnés aixafant així a Catalina.[12] Pel moment, ningú sap qui va inventar la burlesca història, el més probable és que es passés de boca en boca abans de ser escrita, però hi havien certs rumors i suposicions que la van alimentar. Fins i tot abans de la seva mort, havien aparegut imatges lascives de Catalina en gravats satírics a Gran Bretanya i França, això degut a que la grandària i la influència del seu Imperi, la van convertir en un objectiu per a denigrar els seus assoliments.

Però el primer fragment escrit que ens parla del mite anteriorment esmentat, el trobem en una entrada del diari del sociòleg i botànic John Parkinson, autor de diversos estudis sobre biologia.[13] En l’escrit, que data del 1792, s’intueix clarament que la vida sexual de Catalina era un tema comú de les burles en la societat de Petersburg, fent constants al·lusions a les seves grans festes i les despeses pel seu “canal”, referint-se als diners que gastava en sexe.[14]


[1] Fill de Catalina. La seva mare havia tractat d’evitar que heretés la corona. En conseqüència, Pablo va aprovar un decret que prohibia a qualsevol dona ascendir al tron rus en el futur. Per saber-ne més llegir Jean. M. CHOPIN, Historia de la Rusia, Guardia nacional, Barcelona, 2014, pp. 220.

[2] Governant de Prússia, aliat de Rússia. La idea de que una dona tingui una tan gran responsabilitat política no li semblava coherent, era aquesta, una creença general de l’època. Una informació més detallada, a la sempre estimulant obra de Bonnie ANDERSON i Judith ZINSSER, Historia de las mujeres. Una historia propia, Crítica, Barcelona, 2009, pp. 564 – 572.

[3] “ Una dona sempre és una dona i, en el govern femení, el cony té més influència que una política ferma guiada per una raó lògica. “.  Podeu seguir el text a de Simon SEBAG, Catherine the Great and Potemkin: The Imperial Love Affair, 2010, pp. 122.

[4] Cito, només a tall d’exemple, dues edicions recents d’aquestes obres: Ruslan i Liudmil, Delphi Classics, Hastings, 2016; també La font de Bakhtxisarai, Delphi Classics, Hastings, 2017.

[5] “ Una “tartuffe” (hipócrita , dita de l’època que prové del nom del caràcter principal (un religiós hypocrite) dins Molièreha Tartuffe amb faldilles i corona. “.  Informació extreta del llibre de J. Douglas CLAYTON,  Dimitry’s Shade: A Reading of Alexander Pushkin’s, evanston, Londres, 2004,  pp. 184.

[6] “ No s’exigeix als russos gens contrari a la seva consciència o tradició civil… La seva ànima orgullosa i noble es va negar a ser degradada per tímida sospita, i així va desaparèixer el temor de la Cancelleria Secreta. Amb això ens va deixar també l’esperit d’esclavitud, en qualsevol cas, entre les classes altes. Ens acostumem a emetre judicis. “. Podeu llegir aquest text a  Marc RAEFF, Catherine the Great: A Profile, Marc Millan, Nova York, 1972, pp. 156.

[7] Els amants preferits de Catalina eren tractats per ella amb característiques pròpies de l’amor, posant-se gelosa, cuidant-los…. Ella creava vincles monògams amb aquests. Més que tenir molts amants a l’hora, va ser enamoradissa durant molt temps i amb bastants homes. Informació contrastada en el següent article de Shilpa GANATRA, Helen Mirren: ‘Catherine the Great was a serial monogamist’, The Irish Time (online), consultat el 6 de maig del 2020, URL: https://www.irishtimes.com/culture/tv-radio-web/helen-mirren-catherine-the-great-was-a-serial-monogamist-1.4037796

[8] “ envià policies disfressats de dona a Manarov  per a que l’assotessin davant la seva dona. “. John ALEXANDER, Catherine The great myth and legend, Oxford, Londres, 1896, pp. 222.

[9] Adjunto dues  edicions de les obres de l’autor esmentat, només a tall d’exemple: Lord BYRON, El paraíso perdido de John Milton, Madrid, Alba, 1999; tanmateix Las peregrinaciones de Childe Harold, Universidad Complutense, Madrid, 1864.

[10] “ I Catalina, qui amà totes les coses (menys el seu marit, qui ja havia abandonat el terreny) i passà per molt. “. Lord BYRON, Don Juan Canto IX, Ben Bow, Londres, 1822, vers 425.

[11] “ dues passions, que mai la van deixar sinó amb el seu últim alè: l’amor a l’home, que va degenerar en llibertinatge, i l’amor a la glòria, que es va enfonsar en la vanitat Per la primera d’aquestes passions, mai va estar tan governada com per a convertir-se en una Mesalina , però sovint va deshonrar tant el seu rang com el seu sexe: en el segon, va ser portada a emprendre molts projectes lloables, que rares vegades es van completar, i a participar en guerres injustes, de les quals ella va obtenir almenys aquest tipus de fama que mai deixa d’acompanyar l’èxit. “. Frase citada del llibre de Charles FRANÇOIS, Secret memoirs of the court of Petersburg, Withinguam, 1801, pp. 61.

[12] Encara que no es coneix qui va ser el primer en inicar el rumor, és retracta aquesta llegenda  per primer cop pel voltant del 1791, com podem saber pel següent llibre de Virginia ROUNDING, Catherine the Great: Love, Sex, and Power, St. Martin’s Publishing Group, 2007, pp. 95

[13] John PARKINSON, Essay on the Shaking Palsy, Superwood, Londres, 1817. John PARKINSON, Case of diseased appendix vermiformis, Royal Society of Medicine, Londres, 1812.

[14] “ Una festa estava considerant quin dels canals havia costat més diners; quan un d’ells va observar amb malícia, no va haver-hi dubte sobre l’assumpte; El canal de Catalin “ .  Ibidem, pp. 96