Categories
Sense categoria

Suggeriments

En aquest apartat els lectors de la web podeu aportar suggeriments per millorar la experiència en la pàgina a través dels comentaris.

Categories
Webgrafia

Webgrafia del treball

Llistat de tots els enllaços citats, ordenats per dates de consulta

(https://www.abc.es/historia/abci-leyenda-negra-cleopatra-mala-borracha-odiaba-roma- 201904080116_noticia.html, 10/04/2020)

(https://youtu.be/O4ZRDJQqLBI ,13/04/2020)

(https://www.irishtimes.com/culture/tv-radio-web/helen-mirren-catherine-the-great-was-a-serial-monogamist-1.4037796 , 06/05/2020)

(https://trends.google.es/trends/explore?date=all&geo=ES&q=catalina%20la%20grande , 07/05/2020)

(https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp , 12/05/2020)

(https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/12*.html  , 12/05/2020)

(https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/12*.html  , 13/05/2020)

(https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/9*.html , 13/05/2020)

(http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/home.html ,12/05/2020)

(http://web.csulb.edu/~ssayeghc/medieval/henryandangevins.htm , 24/05/2020)

(http://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/JuvenalSatires10.htm#_Toc284248936 , 26/07/2020)

(http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0137%3Abook%3D10  , 26/07/2020)

(https://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/JuvenalSatires6.php , 26/07/2020)

(http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/home.html , 26/07/2020)

(https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Tacitus/Annals/11B*.html , 27/07/2020)

(https://archive.org/details/bub_gb_N2_SBnuml9QC/page/n85/mode/2up?q=agur , 28/07/2020)

(https://www.youtube.com/watch?v=Hbnl98VFqA0 , 28/07/2020)

(https://www.csfd.cz/film/94243-messalina/filmoteka/, 28/07/2020)

(http://tortenelemszak.uni-miskolc.hu/gesta/gesta200661/200661_23.pdf , 30/07/2020)

(http://www.artandpopularculture.com/Tragica_Historia , 01/08/2020)

(https://www.filmin.es/pelicula/la-condesa-dracula , 02/08/2020)

(http://mek.oszk.hu/00900/00908/html/08.htm , 02/08/2020)

(https://www.youtube.com/watch?v=qEEeEV-9W1U , 02/08/2020)

(https://genius.com/Cradle-of-filth-cruelty-brought-thee-orchids-lyrics , 02/08/2020)

(http://www.artnet.com/artists/istv%C3%A1n-cs%C3%B3k/country-revelers-BXj4s-vVq-LTPAGeqw-Jvw2 , 09/08/2020)

(http://www.artnet.com/artists/istv%C3%A1n-cs%C3%B3k/painter-and-his-model-jqXPxQJ3pF_YFkM5WOAKyg2 , 09/08/2020)

Categories
Webgrafia

Webgrafia de consulta

Llistat de tots els enllaços per l’ampliació del coneixement en l’àmbit, ordenats per ordre alfabètic

VILLATORO, Manuel, La leyenda negra de Cleopatra: la «mala borracha» que odiaba a Roma, Diario ABC (online), consultat 18 de març de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.abc.es/historia/abci-leyenda-negra-cleopatra-mala-borracha-odiaba-roma-201904080116_noticia_amp.html

CID, Rosa Maria, El mito de Cleopatra, El cuaderno (online), consultat el 18 de març de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/elcuadernodigital.com/2018/10/22/el-mito-de-cleopatra/amp/

GIL, Cristina, Octavio Augusto, el peor enemigo de Cleopatra, La Vanguardia (online), consultar 18 de març de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.lavanguardia.com/historiayvida/historiaantigua/20170216/47313008504/octavio-augusto-el-peor-enemigo-de-cleopatra.html%3ffacet=amp

GARCÍA, Miguel Angel, LA CONTROVERTIDA HISTORIA SECRETA DE LA EMPERATRIZ TEODORA, Blog Poesia y escritos (online), consultat el 25 de març de 2020, URL: https://memorias-de-mi-pluma.webnode.es/la-controvertida-historia-secreta-de-la-emperatriz-teodora/

VILLAR, Àngels, La leyenda negra de Leonor de Aquitania, La Vanguardia (online), consultat el 29 de maig de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.lavanguardia.com/historiayvida/edad-media/20190409/47310649903/la-leyenda-negra-de-leonor-de-aquitania.html%3ffacet=amp

(https://www.google.es/amp/s/renovatiomedievalium.wordpress.com/2016/12/13/resena-de-leonor-la-leyenda-negra/amp/ , 29/03/2020)

http://lapesteloca.blogspot.com/2020/06/leonor-de-aquitania-la-leyenda-negra.html?m=1 (29/03/2020)

PASTORINO, Miguel, Verdades y leyendas sobre Hipatia de Alejandría, Aleteia (online), consultat el 29 de març de 2020. URL: https://www.google.es/amp/s/es.aleteia.org/2016/11/11/verdades-y-leyendas-sobre-hipatia-de-alejandria/amp/

http://www.catolicosfirmesensufe.org/la-leyenda-negra-de-hypatia (29/03/2020)

TREMLETT, Giles, La leyenda negra sobre Isabel la Católica provocada por el franquismo, El Independiente (online), consultat el 29 de març de 2020, URL: https://www.elindependiente.com/tendencias/2017/12/16/la-leyenda-negra-sobre-isabel-la-catolica-provocada-por-el-franquismo/

ZAVALA, Jose Maria, Isabel la Católica, por qué es santa: desmontan la leyenda negra sobre la expulsión de los judíos y la inquisición, El confiendial digital (online), consultat el de 29 març de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/religion.elconfidencialdigital.com/articulo/catolicos/isabel-catolica-es-santa-desmontan-leyenda-negra-expulsion-judios-inquisicion/20190627201917028226.amp.html

(https://www.libertaddigital.com/cultura/2014-03-16/desmontando-la-falsa-leyenda-negra-de-isabel-la-catolica-1276513241/ , 29/03/2020)

(https://walkingmad.tours/dona-juana-la-loca/ , 30/03/2020)

GONZALEZ, Rosario, La leyenda negra de Juana la Loca, Hoy (online), consultat el 30 de març de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.hoy.es/culturas/201602/17/leyenda-negra-juana-loca-20160217001705-v_amp.html

PEÑAS, Esther, JUANA I: ¿LA LOCA?, Ethic (online), consultat el 30 de març de 2020, URL: https://ethic.es/2019/11/juana-la-loca-feminismo/

SORIANO, Sebastian, La leyenda negra de Catalina la Grande: insaciable en la cama y sexo con caballos, La Razón (online), consultat el 2 de abril de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.larazon.es/cultura/la-leyenda-negra-de-catalina-la-grande-insaciable-en-la-cama-y-sexo-con-caballos-AA25164455/%3foutputType=amp

(https://www.artycultura.net/2020/03/el-divertido-pasatiempo-que-lego.html?m=1 , 02/04/2020)

BELMORT, Fernando, María Antonieta: la reina del rumor negro, Cultura Colectiva (online), consultat el 4 d’abril de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/culturacolectiva.com/historia/maria-antonieta-la-reina-del-rumor-negro/amp (04/04/2020)

(https://academiaplay.es/maria-antonieta-tan-mala-como-dicen/ , 04/04/2020)

(https://mujeresvalientes.es/eugenia-de-montijo-emperatriz/ , 30/06/2020)

(https://navegandoenelrecuerdo.blogspot.com/2015/02/eugenia-de-montijo-la-emperatriz.html?m=1 , 30/06/2020)

ECHEVARRÍA, Ana, Agripina la Menor, conspiradora y víctima de conspiración, La Vanguardia (online), consultar el 30 de juny del 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-antigua/20200427/48692413394/agripina-menor-neron-germanico-conspiracion-roma.html%3ffacet=amp

(https://www.tesorillo.com/altoimperio/agripina_hija/agripina_hija.htm , 30/06/2020)

(https://colddearcome10.live/?utm_campaign=QPF8euu28II5lw7O2iHhCidoSOXmw5oLxD6bwphw43U1&t=main7d , 03/07/2020)

SAUL, Toby, El final de los romanov: asesinato de los últimos zares de rusia, National Geographic (online), consultat el 3 de juliol de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/historia.nationalgeographic.com.es/a/final-romanov-asesinato-ultimos-zares-rusia_13291/amp

(https://www.google.es/amp/s/es.noticias.yahoo.com/amphtml/la-leyenda-urbana-sobre-el-supuesto-sexo-masculino-de-isabel-de-inglaterra-que-bram-stoker-creia-pies-juntillas-082139912.html ,03/07/2020)

ROMERO, Belén, Así era Isabel I de Inglaterra, la Reina Virgen, La Vanguardia (online), consultat el 3 de juliol de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.lavanguardia.com/historiayvida/edad-moderna/20180829/47313359193/asi-era-isabel-i-de-inglaterra-la-reina-virgen.html%3ffacet=amp

(https://losojosdehipatia.com.es/cultura/historia/la-turbia-historia-de-mesalina/ , 19/07/2020)

FAYANAS, Edmundo, La emperatriz ninfómana Mesalina, Nueva Tribuna, consultado el 19 de juliol de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.nuevatribuna.es/articulo/historia/emperatriz-ninfomana-mesalina/20170731104044142221.amp.html

SANZ, Elena, Isabel Bathory, la condesa sangrienta, Muy historia (online), consultat el 9 d’agost de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.muyhistoria.es/h-moderna/articulo/isabel-bathory-la-condesa-sangrienta/amp

ALVAREZ, Monica, Elizabeth Báthory, la condesa y vampira que se bañaba en sangre, La Vanguardia (online), consultat el 9 d’agost de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/www.lavanguardia.com/sucesos/20190524/462425827584/elizabeth-bathory-condesa-banos-sangre-vampira-asesina-vlad-tepes-dracula-las-caras-del-mal.html%3ffacet=amp ORTIZ, Cristina, La truculenta leyenda de los Báthory, la familia más sanguinaria de la historia de Europa, Magnet (online), consultat el 9 d’agost de 2020, URL: https://www.google.es/amp/s/magnet.xataka.com/en-diez-minutos/la-truculenta-leyenda-de-los-bathory-la-familia-mas-sanguinaria-de-la-historia-de-europa/amp

Categories
Bibliografia

BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA

Llistat de tots els llibres per l’ampliació del coneixement en l’àmbit, ordenats per ordre alfabètic

A

  • ANGELA, Alberto, Cleopatra: La reina que desafió a Roma y conquistó la eternidad, Harpercollins, Madrid, 2019
  • ÁLVAREZ, Mónica, Guardianas nazis. El lado femenino del mal, Edaf, Barcelona, 2012.

B

  • BEDMAN, Teresa, Hatshetsup de reina a faraón de egipto, La esfera de los libros, Madrid, 2009.
  • B. PITROVSKY, Mikhail , Treasures of Catherine The Great, Somerset House, Londres, 2001.

C

  • CESARETTI, Paolo Theodora: Empress of Byzantium, Vendome Press, Chiety, 2012.

D

  • DAUXOIS, Jacqueline, Cleopatra: Una Reina De Leyenda, EDAF, Madrid, 2002.
  • DIHEL, Charles, Theodora, Empress of Byzantium, New York Press, Nova York, 1972.
  • – Figures byzantines, University of Ottawa, Paris, 1879
  • DUFFY, Stella, Theodora: Actress, Empress, Whore, Virago, London, 2011.
  • DUKES, Paul, Catherine the Great and the Russian Nobility,  Cambridge the University, London, 1967.
  • DZIELSKA, Maria, Hipatia de Alejandría, Siruela, Barcelona, 2009.

G

  • GONZÁLEZ, Juan Manuel, Teodora de bizancio. El poder del sexo, Planeta, Madrid, 1993.
  • GRAHAM, Marcus, The World of Eleanor of Aquitaine: Literature and Society in Southern France, The Boydell Press, Woolbridge, 2005.

H

  • HART, Henry, History of the latin Christianity, Albemarle, London, 1867.
  • HERRIN, Judith, El imperio que hizo posible la Europa moderna, Penguin Random House Grupo Editorial, Barcelona, 2017.
  • HOUSSAYE, Henry, Aspasie, Cléopâtre, Théodora, Calmann, París, 1889.

I

  • ILLINOIS, Tom, Love & Conquest: Personal Correspondence of Catherine the Great and Prince Grigory Potemkin, University Press, Seattle, 2005

M

  • MADRID, Mercedes, La misoginia en Grecia, Cátedra, Madrid, 1999.
  • MARKALE, Jean, La vida, la leyenda, la influencia de Leonor de Aquitania dama de los trovadores y bardos bretones, Lunas, Barcelona, 1996.
  • MARSHALL, Emma, Theodora’s Childhood; or, the Old House at Wynbourn, Scribner, Londres, 1868.
  • MASEFIELD, John, Basillissa: A Tale of the Empress Theodora, Macmillan, Londres, 1940.
  • MASSIE, Robert, Catalina la grande. Retrato de la mujer, Crítica Barcelona, Barcelona, 2012.
  • – Catherine The Great: The memoirs of Catherine the great, the modern library, Nova York, 2007.
  • MINELLA, Alain-Gilles, Leonor de Aquitania. Una figura de leyenda en la época de las cruzadas y los trovadores, La esfera de los libros, Madrid, 2007.

P

  • PHILLIPS, Robin, The Acrobatic Empress : The Story of Theodora, Peace Hill, Charles City, 2006.

R

  • RAEF, Marc, Catherine The Great: A Profile, World Profiles, Melbourne, 1972.
  • RIVER, Charles, Leonor de Aquitania: La vida y legado de la más famosa reina de la Europa medieval, Createspace, Londres, 2014.
  • RODRÍGUEZ, Ana, La estirpe de Leonor de Aquitania: Mujeres y poder en los siglos XII y XIII, crítica, Barcelona, 2014.
  • ROLLER, Duane W. , Cleopatra: A Biography, Oxford, Londres, 2011.

S

  • SCHULLER, Wolfgang, Cleopatra: Una reina en tres culturas, Siruela, Barcelona, 2008.
  • S. SHATZ, Marshall, A Course in Russian History: The Time of Catherine the Great, Routledge, Londres, 1997.
  • STREETER, Michael: Catherine The Great, Hauls Publishing, Londres, 2007. 

T

  • THORNTON, Stephanie, The Secret History: A Novel of Empress Theodora, penguin, Alaska, 2013.

W

  • WALKER, James, The Holy See and the wandering of the nations from St. Leo I to St. Gregory I, Harvard College Library, Cambridge, 1888.
  • WHEELER, Bonnie, Representations of the Feminine in the Middle Age,  Academia, London, 1993.
  • W. KIBLER, William, Eleanor of Aquitaine: Patron and Politician, University of Texas, Texas, 1976. 
  • W. F. Reddway, Documents of Catherine the Great, Fellow of king’s colleges Cambridge, Londres, 2012.
  • WOMACK, John, Empress of the Dusk: A Life of Theodora of Byzantium, Reynal & Hitchcock, Londres, 1940.
Categories
Bibliografia

BIBLIOGRAFIA DEL TREBALL

Llistat de tots els llibres citats, ordenats per ordre alfabètic

A

  • ALEXANDER, John, Catherine The great myth and legend, Oxford, Londres, 1896.
  • ALIGHIERI, Dante, La divina comedia, Latium, Buenos Aires, 2008.
  • ANDERSON, Judith, Historia de las mujeres. Una historia propia, Crítica, Barcelona, 2009.
  • AURELIUS, Sextus, Book on the Emperors, Liverpool University Press, Liverpool, 1994.
  • AURELIUS, Sextus, Liber de Caesaribus; Praecedunt, Origo Gentis Romanae Et Liber de Viris Illustribus Urbis Romae, Subsequitur Epitome de Caesaribus, Stereotypa, Roma, 1966.
  • AURELIUS, Sextus, Sextus Aurelius Victor de viris illustribus urbis Romae, Reial, Breslau, 1850.
  • AUTEUR, Hillary, The Courtesans: The Carnal Confessions of Catherine the Great, St. Martin’s Press, Nova York, 1984.

B

  • BALDWIN, R. The Debaucht Court. Or, the Lives of the Emperor Justinian, and His Empress, Londres, 1682.
  • BARNETT, John, The Mountain Sylph, Salaman, London, 1834.
  • BARNETT, John, Farinelli, Musical Times, London, 1839.
  • BERGER, Arthur , The Art of the Seductress: Techniques of the Great Seductresses from biblical Times to the postmodern era, iUniverse, Nova York, 2001.
  • BROWNFIELD, Troy , The Blood Queen, Dynamite Entertainment, Nova York, 2014. Jozef Borovský, Chrysalis II: Carpathian Liberty, Triumph, Versey, 2008.
  • BYRON, Lord, Don Juan Canto IX, Ben Bow, Londres, 1822.

C

  • CAPELLANUS, Andreas, The Art of Courtly Love, Columbia University Press, Nova York, 1990.
  • CASTI, Giambattista, Opere complete, Libreria europa di burdi, Roma, 1824.
  • CHABANNES, Jacques, Los grandes asesinatos en la historia mundial, LAVP, Nova York, 2018.
  • CHOPIN, Jean. M, Historia de la Rusia, Guardia nacional, Barcelona, 2014.
  • CLAYTON, J. Douglas, Dimitry’s Shade: A Reading of Alexander Pushkin’s, evanston, Londres, 2004.
  • CRAFT, Kimberly L. Infamous Lady, The True Story Of Countess Erzsébet Báthory, CreateSpace, Nova York, 2009.

D

  • DIEHL, Charles, Theodora, Empress of Byzantium, Ungar, Londres, 1972.
  • DRYDEN, John, All for love, Bloomsbury, Londres, 2014.
  • DUBY, Georges, Dames du XII siècle, Paris, Gallimard, 1995.
  • DUMAS, Alexandre, La femme de Claude, Troisième, Paris , 1837.

E

  • EVAN, Robert, A Brief History of Vice: How Bad Behavior Built Civilization, Plume Book, New York, 2016.
  • EVANS, Allan, The Power Game in Byzantium: Antonina and the Empress Theodora, Continuum, London, 2011.

F

  • FIELDING, Sarah, The Lives of Cleòpatra and Octavia, Lewisburg, Londres, 1994.
  • FIRPO, Arturo, Amor. Familia. Sexualidad, Argot, Barcelona, 1984.
  • FRANÇOIS, Charles, Secret memoirs of the court of Petersburg, Troisième, Withinguam, 1801.

G

  • GEORGE, Margaret, El ocaso de una diosa Memorias de Cleòpatra, B DE BOOKS, Nova york, 2014.
  • GIRALDUS, Gal·les, Giraldi Cambrensis Opera: De rebus a se gesti, Chronicles, Londres, 1861.
  • GORTON, John, A General Biographical Dictionary, Whittaker , Londres, 1830.
  • A Topographical Dictionary of Great Britain, Louis & Co, Londres, 1835.
  • Five hundred Questions deduced from Goldsmith’s History of Rome, Shilling, Londres, 1827.
  • GRAVES, Robert, Wife Messalina, Rosettabooks, Nova York, 2014.

H

  • HERRIN, Judith, Unrivalled Influence: Women and Empire in Byzantium, Princeton University Press, Princeton, 2013.

J

  • JUDE, Jane, Elizabeth Báthory: Vampire, Witch or Serial Killer?, Kindle, Londres, 2017.

K

  • KAMENSKII, Aleksandr, Catherine the Great: A Reference Guide to Her Life and Works, Rowman, Londres, 2020.
  • KOCH, Fred, The Volga Germans: In Russia and the Americas, from 1763 to the Present, The Pennsylvania university press, Pennsylvania, 1978.

L

  • LÁSZLÓ, Nagy , A rossz hírű Báthoryak, Kossuth Kiadó, Budapest, 1984.
  • LEONARD, Carol, Reform and Regicide: The Reign of Peter III of Russia, Indiana University Press, Indiana, 1993.
  • LEVICK, Barbara, Claudius, Routledge, Nova York, 2015.
  • LEWIS, Matthew, Henry II and Eleanor of Aquitaine: Founding an Empire, Amberley Publishing, Londres, 2020.
  • LEWIS, Wilfred, Henry, University of California, Los Angeles, 1973.
  • LUCANO, Marco Anneo, Farsalia X, Gredos, Barcelona, 1984.

M

  • MATURIN, Edward, Sejanus: And Other Roman Tales, Saunders, Nova York, 1839.
  • MEDNYÁNSZKY, Alajos, Festői utazás a Vág folyón Magyarországon, Hemtjanst, PESTH , 1826.

O

  • OVIDIO, Publio , Metamorfosis, Bruguera, 1981.

P

  • PACAUT, Marcel, Louis VII et son royaume, París, 1964.
  • PARÍS, Mateu, Historic Anglorum; And a shorter account in Chronica Majori, ed. H.R, Nova York, 1902.
  • PARKINSON, John, Case of diseased appendix vermiformis, Royal Society of Medicine, Londres, 1812.
  • PARKINSON, John, Essay on the Shaking Palsy, Superwood, Londres, 1817.
  • PARSONS, John, Eleanor of Aquitaine: Lord and Lady, palgrave, Nova York, 2003.
  • PAYNE, George, The Life and Times of Louis XIV, London, R. Bentley, 1838.
  • PAYNE, George, Philip Augustus; or, The Brothers in Arms, Waverley Novels, London, 1837.
  • PEARCE, William, Analysis of Roman History, Longmans, Green & Co, Londres, 1873.
  • PHILIP, Darrell, Kaiser The Bad and Downright Ugly of the German-Russian Volga Colonies, Darrell Kaiser Books, Londres, 2007.
  • PLUTARC, Vidas paralelas. Volumen 3, Gredos, Madrid, 2009.
  • PONA, Francesco, La Messalina, Prieulegio, Venecia, 1627, pp. 34.
  • PUSHKIN, Alexander, Ruslan i Liudmil, Delphi Classics, Hastings, 2016.

R

  • RAEFF, Marc, Catherine the Great: A Profile, , Marc Millan, Nova York, 1972.
  • ROUNDING, Virginia, Catherine the Great: Love, Sex, and Power, St. Martin’s Publishing Group, 2007.

S

  • SARDOU, Victorien, Cleòpatra: A Play in Five Acts, Borgo Press, San Berardino, 1994.
  • SEBAG, Simon, Catherine the Great and Potemkin: The Imperial Love Affair, Oxford, 2010.
  • SOKOLOV, Sasha, Astrophobia, прозаика, Nova York, 1985.
  • SOARES, Lucas, “La dimensión práctica del saber erótico de Sócrates”, Classica. Revista Brasileira de Estudos Clássicos, Vol 24, 2011.
  • STOKER, Dacre, Ian Holt, Drácula, el no muerto, Roca Editorial, Nueva York, 2009.
  • STRICKLAND, Agnes, Lives of the Queens of England, Blanchard and Lea, Filadelfia, 1852.
  • SUETONIO, Vida de los doce Césares, Cátedra, Madrid, 1998.

T

  • TENNYSON, Alfred, The Works of Alfred Lord Tennyson: Becket; Tiresias and other poems; Poems omitted from revised editions; Locksley hall sixty years after; The promise of May, Sevpen, London, 1899.
  • TORRES, Àlex, Dante, il sommo poeta. Consideracions sobre Dante i els rerefons històric de la Divina Comèdia, treball de recerca defensat al curs 2018-2019, terrassa, 2019.
  • TROYES, Chrétien, Croniquts de London, Aung Ict, Londres, 1841.
  • TROGO, Pompeyo, Epítome de las Historias filípicas de Pompeyo Trogo, Prólogos Fragmentos, Gredos, Madrid, 2008.

W

  • WHELAN, Fiona, The Making of Manners and Morals in Twelfth-Century England: The Book of the Civilised Man, Routledge, Nova York, 2017.

Z

  • ZAGURI, Pietro, Mon cher Casanova, H. Champion, Venecia, 2008.

Categories
Catalina Edat Moderna La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

Les llegendes negres, originades pels contemporànies de  Catalina,  perduren fins a l’actualitat, a través d’òperes, llibres, comèdies i dibuixos, en donen continuïtat fins al dia d’avui. Les afirmacions foren plasmades per tots ells, abocant-nos en la nostra era un concepte notòriament negatiu sobre aquesta dona.

El poeta italià, abat i naturista Giovanni Battista l’acusà en una de les seves obres de diversos crims. Ell fou l’autor de diversos poemes i contes,[1] i fou en la seva més coneguda òpera, Novelle galanti, publicada en 1804,on tractà a Catalina d’usurpadora del tro. L’obra tractà sobre la noblesa i reialesa del segle XVIII, incloent així a Catalina en algun dels seus actes.  En general, descriví a la dona de tenir poc o cap sentit per la política, dient que, a més de no tenir cap dret a la corona, tampoc tenia sentit per la bona governança . Tanmateix, no dubtà en citar als nombrosos amants de la reina, amb els que aquesta, sense cap vergonya ni pudor, satisfan la seva insaciable necessitat de sexe. Per últim, afegeix com va portar a l’imperi pujades i baixades en l’economia, afirmant així que no servia per regnar.[2]

Dibuix de Catalina la Gran essent seduida per un cavall.
Figura Nº 6: Catalina essent seduïda per un cavall disfressat d’un home galant, tot en forma burlesca i còmica, Yolanda Cabezuelo, Catalina  y el caballo, Blog Yolanda Cabezuelos (en línea), 2010.

Són moltes les il·lustracions que fan burla de la suposada mort de Catalina amb el cavall. En aquesta en concret, de Yolanda Cabezuelo, publicada en el seu blog en l’any 2010, ens mostra a la Tsarina excitada i amb una mirada lasciva en veure al seu amant, un cavall mostrat amb les formes d’un  home molt atractiu. La còmica foto perpètua un cop més, la creença d’una dona summament cleptòmana, en necessitar tenir sexe amb un animal per a saciar-se.

Però no només es representà a Catalina per burlar-se d’ella, com en el cas de la il·lustració de Cabezuelos, també existeixen diversos relats eròtics fets sobre Catalina on es representen les fantasies sexuals més morboses de la reina. Per exemple, en l’obra de  l’escriptora anglesa Hillary Auteur, publicada en l’any 1984, descriví la vida de la Cort de la Tsarina. En aquesta,  mostrà un gran interès per la història del semental, sent així, juntament amb els nombrosos amants, els focus principal del relat. [3]  Per documents com aquests la història del cavall ha sigut reconeguda, convertint així la recerca de: Catalina la gran cavall  en la primera recerca relacionada amb el nostre personatge a Google.[4]

Tanmateix, hi van haver més obres del mateix caire que la d’Auteur, com és el cas de l’escriptor rus Sasha Sokolov, autor de novel·les dramàtiques i de ficció.[5]Fou en el seu treball més rellevant Astrophobia, una novel·la de ciència ficció, on és protagonista la llegenda del cavall. La història, narra l’amor entre un cavaller i Catalina. L’heroi és reencarnat en cavall i acaba matant-la en l’acte sexual, reafirmant així, el final de la reina a mans de la seva insaciable necessitat de sexe.[6]

Altres llibres centrats en la ciència de la seducció o el sexe, citen constantment a Catalina, com es el cas del llibre de Arthur Berger, autor de reconegudes novel·les  sobre la història i la cultura.[7] I en la seva obra més polèmica, The Art of the Seductress: Techniques of the Great Seductresses from biblical Times to the postmodern era , mencionà a l’activitat sexual de la Tsarina, retractant la imatge d’una dona totalment arrelada i obsessionada amb aquest món. L’autor, ens il·lustrà les testadores d’homes de Catalina. Aquestes degustadores o “L’éprouveuses” , eren dones que qualificaven la capacitat masculina de l’home. Si passaven la prova, ja eren permesos per a estar en l’habitació de Catalina.[8]

En les biografies de Pere III de Rússia sovint se la tractà de manipuladora en posar tot el regne en contra d’aquest per a poder regnar en solitari.[9] Per exemple, en el treball de la historiadora i escriptora Carol Leonard, qui publicà en l’any 1993 el relat Reform and Regicide: The Reign of Peter III of Russia on criticà les acciones que va prendre la Tsarina en governar. Explicà com la successió de l’estil bizantí va donar-li l’oportunitat a Catalina de canviar la perspectiva dels fets per assegurar-se d’obtenir la corona, [10]  aprofitant-se també d’un perfil del seu marit Pere III no gaire estimat pels cortesans. Tanmateix, segons l’autora, Catalina va fer veure que Pere invisibilitzà els seus mèrits, per assegurar-se així una estratègia política que li assegurés el regne, essent recolzada per les seves virtuts.[11]

Així mateix, molts altres criticaren la seva oposició en vers als seus suposats múltiples amants que li van costar una fortuna. En aquest cas fou l’escriptor i guionista francès Jacques Chabannes escriptor d’úd’una única obra: Los grandes asesinatos en la historia mundial, publicada en 1984, qui la jutjà. Explicà, que ni el pas dels anys minorà la seva poca vergonya. Adjuntà, que aquest fet, en ser una dona molt generosa amb ells, comportà una despesa d’uns quatre-cents milions de francs d’or, concretant en el cas dels germans Orlov que van rebre més de quaranta-cinc mil pagesos, a més de terres, joies, palaus i diners. També se’n parla sobre Ptomekin, del que es diu que va obtenir sumes immenses de luxos.[12]

Pintura de Catalina la Gran.

“ Afegim, per als aficionats a la història menuda, que la seva vellesa no aminorà el seu desvergonyiment i que les sumes lliurades als seus amants es calculen pels investigadors en quatre-cents milions de francs or. “. Jacques CHABANNES

[1]Imatge extreta de la pàgina Web https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Portrait_of_a_Princess_of_Bavaria,_misidentified_with_Catherine_the_Great.png

Per últim, ens comenta com , malgrat la seva actitud de dona sense cap pudor (cos femení) era força bona en la política, aportant-li en aquesta capacitats masculines (esperit masculí).[13]

Pintura de Catalina la Gran.

No obstant això, la política de Catalina mai es va veure influida pel desordre de la seva vida privada: cos femení i esperit masculí.

Jacques CHABANNES

[2]Imatge extreta de la pàgina Web https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B0%D0%B9%D0%BB:Dmitry_Levitsky

Altres fonts mencionaren i perllongaren, la idea d’una reina que pot ser no era tan Gran, com indica el seu sobrenom. L’escriptor i historiador Darrel Philip, l’acusà de participar en l’assassinat del seu marit en la seva única obra vigent Kaiser The Bad and Downright Ugly of the German-Russian Volga Colonies. En la anteriorment esmentada, explicà com el matà per a accedir a un poder que legalment no lo corresponia, i jutjà els seus actes en l’intent d’estabilitzar la zona del Volga.[14] [15] L’autor, explicà quins passos va seguir per fer-ho, arribant a un acord amb els colons que els hi prometia un seguit d’avantatges. Les quals, segons ell,  mai van ser del tot complertes i, al final, cap d’aquestes es portaren a terme.[16]

Tot junt, ens ha aportat una imatge de Catalina que la mostra com una dona luxuriosa, malvada i manipuladora. I concloem en observar com els seus contemporanis aportaren aquesta idea transmesa fins l’actualitat mitjançant òperes, llibres, comèdies i dibuixos.


[1] Cito, només a tall d’exemple, dues edicions de dos dels seus llibres:Giovanni BATTISTA, Novelle galanti, in ottava rima, Molini, Londres, 1793; i també Gli Animali parlanti, MIlano, Roma, 1802.

[2] “ La seva família va enviar-la l’imperi. No tenia dret a la corona (…)En molt poc temps, els va fer grossos i prims en la borsa de valors, les ones dels enamorats sovint canvien sense restricció de la vergonya, per a satisfer completament la necessitat. “. Extret de l’òpera transcita de Giambattista CASTI, Opere complete, Libreria europa di burdi, Roma, 1824, pp. 287.

[3] Hillary AUTEUR, The Courtesans: The Carnal Confessions of Catherine the Great, St. Martin’s Press, Nova York, 1984.

[4] Dades extretes de Google Trends, la informació donada es troba a baix del tot de la pàgina web : https://trends.google.es/trends/explore?date=all&geo=ES&q=catalina%20la%20grande (07/05/2020)

[5] Adjunto, a tall d’exemple, una edició del llibre citat: Sasha SOKOLOV, A School for Fools, Boguslawski, Nova York, 2015

[6] Sasha SOKOLOV, Astrophobia, прозаика, Nova York, 1985.

[7] Adjunto dues edicions dels seus dos llibres més, només a tall d’exemple: : Arthur BERGER, Seeing is believing: An introduction to visual communication, Mountain View, California, 1989; tanmateix Signs in contemporary culture: An introduction to semiotis, Longman, New York, 1984.

[8] Arthur BERGER, The Art of the Seductress: Techniques of the Great Seductresses from biblical Times to the postmodern era , iUniverse, Nova York,  2001, pp. 70.

[9] Pere III, muller de Catalina, fou zar de Rússia. El seu títol li va permetre, juntament amb el recolzament dels cortesans, a convertir-se en la emperadriu de Rússia.

[10] “ La societat bizantina va ser indubtablement misògina. No obstant , les dones tenien una posició relativament favorable en comparació amb el que les dones d’Occident. Per a tenir poder en  l’àrea publica, van haver de treballar a través dels homes amb qui mantenien relacions, com va fer Catalina mitjançant Pere III. “ Si  voleu saber més sobre l’exposat, podeu llegir a Judith HERRIN, Unrivalled Influence: Women and Empire in Byzantium, Princeton University Press, Princeton,  2013,  p. 161 – 164.

[11] “ La seva aclamació i la successió d’estil bizantí van donar a Catherine l’autoritat cultural de manipular els símbols maleables de la seva victòria. “. Contingut extret de l’autora Carol S. LEONARD,  Reform and Regicide: The Reign of Peter III of Russia, Indiana University Press, Indiana, 1993, pp. 11.

[12] “ Afegim, per als aficionats a la història menuda, que la seva vellesa no aminorà el seu desvergonyiment i que les sumes lliurades als seus amants es calculen pels investigadors en quatre-cents milions de francs or. Els germans Orlov van rebre… quaranta-cinc mil pagesos, i terres, joies, palaus i diners per valor de disset milions. “. Potemkin va acumular riqueses immenses. L’anterior text el trobem en el llibre de Jacques CHABANNES, Los grandes asesinatos en la historia mundial, LAVP,  Nova York, 2018,  pp. 103.

[13] “ No obstant això, la política de Catalina mai es va veure influida pel desordre de la seva vida privada: cos femení i esperit masculí. “. Ibidem, pp. 103.

[14] “ La zona del Volga tenía una gran importancia en l’estratègia militar, per aquest motiu, l’imperi volia tenir-ne un control sobre el terreny i civilitzar als que vivien allà. “. Si voleu saber-ne més, consulteu: Fred C. KOCH, The Volga Germans: In Russia and the Americas, from 1763 to the Present, The Pennsylvania university press, Pennsylvania, 1978, pp. 305.

[15] “ aquella dolça i bona idea de governant no té equilibri amb la història que tenim sobre la seva participació en la derrocament i el possible assassinat de la seu muller, Pere Ill. “  Passatge extret del llibre de Darrell PHILIP, Kaiser The Bad and Downright Ugly of the German-Russian Volga Colonies, Darrell Kaiser Books, Londres, 2007, pp. 23.

[16] “ 1) que els colons es podrien instal·lar a qualsevol zona de Rússia, 2) Rússia pagaria totes les despeses de viatge, 3) llibertat de religió, 4) llibertat d’impostos durant trenta anys, 5) llibertat del servei militar i 6) la seva pròpia vida. govern. No se sap si tenia alguna intenció d’estar al dia d’aquestes promeses. En qualsevol cas, ella i el seu Govern van renegar d’alguns des del primer moment i, finalment, van trencar-ne tots. “. Ibidem, pp. 25.

Categories
Arrel de la llegenda Catalina Edat Moderna

ARREL DE LA LLEGENDA

L’origen dels textos pejoratius cap a aquesta dona neixen en les enraonies dels seus enemics. En aquest cas, foren Frederick el Gran i l’emperador Pablo I  els principals encarregats de crear una llegenda negra que categoritzà de nimfòmana, zoofílica, hipòcrita i  usurpadora a Catalina ll de Rússia.[1] Però, a més de polítics, la llegenda també fou difosa per poetes, dramaturgs e historiadors.

Les acusacions començaren oralment a mans del rei de Prússia Frederick, també conegut com Frederick el Gran. Ell, descriví un pensament similar a l’opinió popular de l’època sobre la capacitat del sexe femení envers la política, afirmà que les dones, com a femelles que són, en ser reines, no es guien per la raó i la política guiada, sinó pels plaers més instintius,[2] segons ell, es guiaven “pel cony”,[3] retratant així. a una reina que prioritzava el sexe davant el poder, els amants abans que el poble i els pensament luxuriosos davant la política ferma.

Pintura de Catalina la Gran.

“ Una dona sempre és una dona i, en el govern femení, el cony té més influència que una política ferma guiada per una raó lògica. “

Simon SEBAG

[1]Imatge extreta de la pàgina web … Continue reading

D’altra banda els intel·lectuals també la mencionaren. Un d’ells fou el poeta i novel·lista rus Alexander Pushkin, autor de coneguts poemes russos com Ruslan i Liudmila o La font de Bakhtxissarai.[4]Però fou en un dels seus poemes sense títol on mencionà a la Tsarina. En aquest, tractà a Catalina d’hipòcrita, criticant que es feia passar per una monarca il·luminada que realment, segons el dramaturg, en feia poc per a millorar el sofriment dels pobres, eludint que només es va centrar el seu regnat en millorar la vida de la classe alta, deixant enrere l’esperit il·lustrador pel qual suposadament es guiava.[5] 

En addició a l’anterior, el mateix home també criticà oralment el fet que la tradició dels russos de ser orgullosos i nobles mai va ser sufocada per la reina, creant així un esperit d’esclavitud entre les classes altes. Això, també provocà que estiguessin acostumats a emetre judicis i  fer-ne ús de l’abús de poder davant els més necessitats.[6]

Pintura de Catalina la Gran.

“ Amb això ens va deixar també l’esperit d’esclavitud, en qualsevol cas, entre les classes altes. Ens acostumem a emetre judicis. “.

Alexander PUSHKIN

[2]Imatge extreta de la pàgina Web https://simple.wikipedia.org/wiki/Catherine_II_of_Russia

Altres llegendes foren creades per un conflicte amb un dels seus amants. Es creà en la seva època un rumor que l’il·lustrava com una dona venjativa i gens compassiva, en maltractar indirectament a un dels seus amants per acostar-se amb una altra dona. [7]Qui recollí per primer cop l’anècdota fou el conseller d’estat germànic-rus i erudit en el servei rus Jacob von Staehlin. Aquest, escriví el llibre Leyendas curiosas y memorables sobre el emperador Pedro el Grande, que describen la verdadera calidad de este sabio emperador y padre de la patria, on mencionà a la reina. Aquest llibre doncs, tractà sobre la vida de l’espòs de Catalina, per això no és d’estranyar que la mencioni amb característiques negatives. L’autor explicà el mite que suggeria que l’emperadriu va enviar policies secrets disfressats de dona per assotar el seu amant. Aquesta creença crea una imatge de dona maligna refugiant-se en la necessitat de que si algú li creava problemes ella els castigava fortament.[8]

Però no només els seus enemics com Pushkin o Staehlin la mencionaren, tanmateix els seus aliats i amants la criticaren, com fou el cas del poeta anglès Lord Byron. Ell escriví sonats poemes com des de El paraíso perdido de John Milton  o Las peregrinaciones de Childe Harold  i fou en la seva obra més important,[9] Don Juan, publicada en l’any 1822, on mencionà a l’emperadriu. Aquesta obra tractà de la història de Don Juan, un home faldiller. Fou en el cant número 9 on retractà a Catalina com una dona que s’apassiona per tot menys pel seu marit.[10]

            Altrament, els historiadors escriviren sobre diverses afirmacions amb relació amb la dona, com es el cas del escriptor francès Charles François. En la seva obra més important que fou Secret Memoirs of the Court of St Petersburg, publicada en l’any 1800, tractà a Catalina com una dona amb dos passions, la del plaer desmesurat i degenerat amb el sexe i, la necessitat de ser gloriosa, en el sentit de buscar la màxima prosperitat del seu regne amb l’únic objectiu d’engolir la seva vanitat. L’autor, continua afirmant que el primer plaer va acabar per enderrocar l’altre. Segons ell, el desig que la feia desnuar-se i  seva recerca de  glories fou arrossegada a participar en guerres injustes, prometent projectes honorables mai complerts.[11]

Pintura de Catalina la Gran.

“ dues passions, que mai la van deixar sinó amb el seu últim alè: l’amor a l’home, que va degenerar en llibertinatge, i l’amor a la glòria, que es va enfonsar en la vanitat “.

Charles FRANÇOIS

[3]Imatge extreta del post https://historipediaofficial.wikia.org/wiki/Catherine_II_of_Russia

Finalment, la dona fou sexualitzada i humiliada, fins i tot, després de la seva mort, creant un rumor sobre que la seva defunció fou provocada per la seva insaciable cerca de sexe, en mantenir relacions sexuals amb un cavall. Suposadament, a l’animal, se li trencà l’arnés aixafant així a Catalina.[12] Pel moment, ningú sap qui va inventar la burlesca història, el més probable és que es passés de boca en boca abans de ser escrita, però hi havien certs rumors i suposicions que la van alimentar. Fins i tot abans de la seva mort, havien aparegut imatges lascives de Catalina en gravats satírics a Gran Bretanya i França, això degut a que la grandària i la influència del seu Imperi, la van convertir en un objectiu per a denigrar els seus assoliments.

Però el primer fragment escrit que ens parla del mite anteriorment esmentat, el trobem en una entrada del diari del sociòleg i botànic John Parkinson, autor de diversos estudis sobre biologia.[13] En l’escrit, que data del 1792, s’intueix clarament que la vida sexual de Catalina era un tema comú de les burles en la societat de Petersburg, fent constants al·lusions a les seves grans festes i les despeses pel seu “canal”, referint-se als diners que gastava en sexe.[14]


[1] Fill de Catalina. La seva mare havia tractat d’evitar que heretés la corona. En conseqüència, Pablo va aprovar un decret que prohibia a qualsevol dona ascendir al tron rus en el futur. Per saber-ne més llegir Jean. M. CHOPIN, Historia de la Rusia, Guardia nacional, Barcelona, 2014, pp. 220.

[2] Governant de Prússia, aliat de Rússia. La idea de que una dona tingui una tan gran responsabilitat política no li semblava coherent, era aquesta, una creença general de l’època. Una informació més detallada, a la sempre estimulant obra de Bonnie ANDERSON i Judith ZINSSER, Historia de las mujeres. Una historia propia, Crítica, Barcelona, 2009, pp. 564 – 572.

[3] “ Una dona sempre és una dona i, en el govern femení, el cony té més influència que una política ferma guiada per una raó lògica. “.  Podeu seguir el text a de Simon SEBAG, Catherine the Great and Potemkin: The Imperial Love Affair, 2010, pp. 122.

[4] Cito, només a tall d’exemple, dues edicions recents d’aquestes obres: Ruslan i Liudmil, Delphi Classics, Hastings, 2016; també La font de Bakhtxisarai, Delphi Classics, Hastings, 2017.

[5] “ Una “tartuffe” (hipócrita , dita de l’època que prové del nom del caràcter principal (un religiós hypocrite) dins Molièreha Tartuffe amb faldilles i corona. “.  Informació extreta del llibre de J. Douglas CLAYTON,  Dimitry’s Shade: A Reading of Alexander Pushkin’s, evanston, Londres, 2004,  pp. 184.

[6] “ No s’exigeix als russos gens contrari a la seva consciència o tradició civil… La seva ànima orgullosa i noble es va negar a ser degradada per tímida sospita, i així va desaparèixer el temor de la Cancelleria Secreta. Amb això ens va deixar també l’esperit d’esclavitud, en qualsevol cas, entre les classes altes. Ens acostumem a emetre judicis. “. Podeu llegir aquest text a  Marc RAEFF, Catherine the Great: A Profile, Marc Millan, Nova York, 1972, pp. 156.

[7] Els amants preferits de Catalina eren tractats per ella amb característiques pròpies de l’amor, posant-se gelosa, cuidant-los…. Ella creava vincles monògams amb aquests. Més que tenir molts amants a l’hora, va ser enamoradissa durant molt temps i amb bastants homes. Informació contrastada en el següent article de Shilpa GANATRA, Helen Mirren: ‘Catherine the Great was a serial monogamist’, The Irish Time (online), consultat el 6 de maig del 2020, URL: https://www.irishtimes.com/culture/tv-radio-web/helen-mirren-catherine-the-great-was-a-serial-monogamist-1.4037796

[8] “ envià policies disfressats de dona a Manarov  per a que l’assotessin davant la seva dona. “. John ALEXANDER, Catherine The great myth and legend, Oxford, Londres, 1896, pp. 222.

[9] Adjunto dues  edicions de les obres de l’autor esmentat, només a tall d’exemple: Lord BYRON, El paraíso perdido de John Milton, Madrid, Alba, 1999; tanmateix Las peregrinaciones de Childe Harold, Universidad Complutense, Madrid, 1864.

[10] “ I Catalina, qui amà totes les coses (menys el seu marit, qui ja havia abandonat el terreny) i passà per molt. “. Lord BYRON, Don Juan Canto IX, Ben Bow, Londres, 1822, vers 425.

[11] “ dues passions, que mai la van deixar sinó amb el seu últim alè: l’amor a l’home, que va degenerar en llibertinatge, i l’amor a la glòria, que es va enfonsar en la vanitat Per la primera d’aquestes passions, mai va estar tan governada com per a convertir-se en una Mesalina , però sovint va deshonrar tant el seu rang com el seu sexe: en el segon, va ser portada a emprendre molts projectes lloables, que rares vegades es van completar, i a participar en guerres injustes, de les quals ella va obtenir almenys aquest tipus de fama que mai deixa d’acompanyar l’èxit. “. Frase citada del llibre de Charles FRANÇOIS, Secret memoirs of the court of Petersburg, Withinguam, 1801, pp. 61.

[12] Encara que no es coneix qui va ser el primer en inicar el rumor, és retracta aquesta llegenda  per primer cop pel voltant del 1791, com podem saber pel següent llibre de Virginia ROUNDING, Catherine the Great: Love, Sex, and Power, St. Martin’s Publishing Group, 2007, pp. 95

[13] John PARKINSON, Essay on the Shaking Palsy, Superwood, Londres, 1817. John PARKINSON, Case of diseased appendix vermiformis, Royal Society of Medicine, Londres, 1812.

[14] “ Una festa estava considerant quin dels canals havia costat més diners; quan un d’ells va observar amb malícia, no va haver-hi dubte sobre l’assumpte; El canal de Catalin “ .  Ibidem, pp. 96

Categories
Bathory Edat Moderna La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

La llegenda negra sobre Elizabeth es perpetua i s’exagera amb el pas del temps. Avui dia hi ha gent que segueix creient i compartint la idea de que fou una veritable vampiressa en llibres d’autèntiques fantasies. A banda d’això, la idea de que era una assassina, vampiressa i torturada, segueix vigent gràcies a novel·les, llibres històrics, pintures, pel·lícules, series, còmics, cançons i videojocs. Tot junt, ha aconseguit que moltes de les novel·les fantàstiques de terror que impliquen dones vampiresses estiguin basades en ella, i tanmateix, ha fet que se la conegui com una de les dones més dolentes de la història de la humanitat, essent concebuda també com la dona que més assassinats ha comès.

No foren poques les novel·les que s’escriviren poc després de la seva mort. Un d’aquests escrits fou el del doctor en filosofia i teologia, mestre i mossèn Laszlo Turóczi, en la seva única obra conservada avui dia Tràgica Història, publicada en l’any 1729. La novel·la escriu sobre els pecadors que canviaren la seva creença envers el catolicisme tradicional per al  luteranisme. En el capítol segon de l’obra acusà a la dona de tots els pecats que li atorgaren els seus contemporanis. Explicà com després de casar-se amb el luterà Ferenc Nadasdy començà a practicar el seus pecats. Així mateix, il·lustrà com la comtessa tirava del cabell a les serventes en un principi però, poc a poc, començà a utilitzar tècniques de tortura més dures. Segons la font, Elizabeth li tallà la llengua a una criada que la ver enfadar i aprofità la sang per rejovenir-se.[1]

Però, sense dubte, la obra més coneguda actualment en la que participà la comtessa fou en la seqüela de la novel·la clàssica de Bram Stoker Dràcula. Aquest relat fou escrit per l’autor estatunidenc, esportista i director de cine Dacre Stoker, qui és parent de Bram Stoker  i escriví la seva única novel·la publicada Dracula, the un-dead en l’any 2009. En aquest llibre, Elizabeth és l’antagonista que es refugia en el pseudònim del conegut “Jack el Destripador” per a cometre el seus innumerables crims. Tanmateix, s’exposà la llegenda de que utilitzava la sang de les joves per rejovenir-se, emparentant-la com a la cosina del mateix Comte Dràcula. També, la presenta com la dona que va violar i massacrar a sis-centes cinquanta noies pageses per a després banyar-se en la seva sang.[2]  

Pintura d'Elizabeth Bathory.

“ Fa tres-cents anys, Erzsébet Báthory va violar i va massacrar a sis-centes cinquanta noies pageses i es va banyar en la seva sang. ” Dacre STOKER

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_B%C3%A1thory

Però Stoker no fou l’únic en mencionar-la, qui també ho va fer fou l’escriptor, noble hongarès, redactor i diputat, Kálmán Mikszáth, qui escriví El castell de Csetje i la seva esposa, publicada en l’any 1886, on dirigí tota l’atenció a les coses que passaven en el castell de la comtessa. Fou en el capítol La història de l’honest Gyuri, on digué que ella sovint colpejava i torturava a les serventes, explicant l’inici dels seus banys de sang. Narrà com un cop va colpejar a una minyona tan fort que li va fer sang, i quan la va netejar es va donar compte de que la seva pell semblava tornar-se més fina. Això fou com explicà l’autor, l’origen de les atrocitats que cometia. Afegí que en esser una dona molt vanitosa necessità molta sang i, per tant, va haver de matar a moltíssimes noies. Aquestes, segons l’autor, foren emmanillades i colpejades fins que els seus cossos es dividien, en altres paraules, les van tallar amb tisores provocant-les la mort.[3] 

Il·lutrsació d'Elizabeth Bathory.

Les noies van ser emmanillades i colpejades fins que els seus cossos es van dividir: les seves mans van ser tallades amb tisores, la seva esquena van ser cremada amb fritada. “

 Kálmán MIKSZÁTH

[2]Imatge extreta de la pàgina web https://search.creativecommons.org/search?q=bathory

Per últim en quant a escriptura sobre la comtessa, estudiem la novel·la de l’escriptor i historiador Alajos Mednyánszky. L’hongarès escriví diferents novel·les fictícies i històriques i  fou en l’obra Festői utazás a Vág folyón Magyarországon, publicada en l’any 1826, on  mencionà a Elizabeth. L’obra tracta sobre la història del riu Váh a Hungría, fent un viatge escènic envers les llegendes i fets històrics que l’envolten. El text trobat en l’últim capítol del llibre menciona l’origen de la llegenda sobre la sang rejovenidora i les seves nombroses tortures. Exposà com la comtessa admirava i gosava durant hores els cruels càstigs i tortures a les seves donzelles. Relatà com les minyones van ser punxades amb agulles, tisores, cremades amb una planxa calenta, enceses amb fil de llana embolicat en oli al voltant dels seus dits, desvestides en les nits d’hivern, ruixades amb aigua de pou i expulsades, entre d’altres moltes tortures. Tanmateix, inclogué l’origen de la sang rejovenidora. Explicà com en colpejar a una criada començà a ruixar sang i una gota d’aquesta caigué sobre la seva cara de la comtessa. Ella, s’adonà  de que semblava més blanca i llisa, relacionant-t’ho amb el remei màgic tan esperat i tan buscat per al rejoveniment. A partir d’aquell moment, segons l’autor, va fer-se banys amb la sang de les nenes verges. Afegí que en pocs anys, Elizabeth amb l’ajuda de dues ancianes i la seva nana de la cort, va sacrificar a tres-centes nenes.[4]

Figura No º 5: Mostra a la comtessa assassina en sèrie Elizabeth Bathory gaudint de la tortura de dones joves, István CSÓK , Countess Elizabeth Báthory, Carnegie Museum of art, 1895.

En quant a obres gràfiques, fou el pintor impressionista hongarès István Csók, qui dibuixà a Elizabeth torturant a unes noies en el pati del seu castell. L’hongarès pintà Country Revelers o Painter and his Model i tanmateix el quadre Countess Elizabeth Báthory publicat en 1896 on il·lustrà a la comtessa.[5]  En el llenç, es mostra a la comtessa gaudint de la tortura d’algunes dones joves al pati interior del seu castell. Ens mostrà com les noies nues estan sent ruixades en aigua per a  matar-les amb el fred en un terra nevat. En resum, representà a una Elizabeth que gaudí de les tortures de les seves donzelles, continuant així les llegendes negres de la comtessa.

En l’àmbit audiovisual destaca la pel·lícula del director de cinema britànic Peter Sasdy. Aquest, dirigí remunerades pel·lícules de terror, [6]però fou en la obra Countess Dracula publicada en 1971 on la comtessa fou tractada com una autentica vampiressa. La pel·lícula mostrà a la Comtessa vídua que mantenia la seva jove aparença gràcies a banyar-se en la sang de les seves verges minyones. S’escenificaren els mètodes de tortura, que suposadament, seguí la reina per a la seva diversió o bé per l’extracció de l’elixir rejovenidor.[7].   

I no només és representada en pintures com ho fa Csók, tanmateix en la famosa sèrie de terror The American Horror Story, hi apareix la comtessa en tots els episodis de quinta temporada de la sèrie, publicada en el 2015.  Elizabeth es interpretada per la famosa cantant Lady Gaga amb el nom de Elizabeth Johnson o  La Condesa. La trama es centrà en el misteriós Hotel Cortez a la ciutat de Los Angeles, Califòrnia. Aquest, cridà l’atenció d’un intrèpid detectiu d’homicidis. L’hotel albergà molts escenaris pertorbadors i esdeveniments paranormals, i és supervisat per la Comtessa, presentada com una fashionista xucla sang i una vampiressa de més de 100 anys d’edat.[8]

La comtessa també fou acusada de ser una xucla sang en el treball de l’escriptor de còmics, periodista i  professor universitari Troy Brownfield, guionista de populars còmics.[9]  En la seva saga anomenada The Blood Queen, publicada en l’any 2014, il·lustrà a la Comtessa.  El relat mostrà la història entre el Déu dels dimonis i la reina vampiressa  (Elizabeth). En nombrosos cops, retractà a la comtessa bevent sang d’altres humans o torturant-los de maneres molt diverses. Hi ha una escena en concret, on es mencionà la necessitat de la reina de beure sang de verges per a mantenir la seva joventut. [10]

D’altra banda, en l’àmbit musical també fou mencionada per la banda anglesa Cradle of Filth reconeguts en el món del heavy metal.[11] Elizabeth fou la seva inspiració per l’àlbum Cruelty and the Beast ,[12] publicat en l’any 1998,  on s’exposen les nombroses llegendes sobre la comtessa. En el hit més famós de l’àlbum, cruelty brought thee, demanaren reconeixement per tots els seus suposats crims.  Tanmateix, fa referència a les tortures per a aconseguir sang, exposant com la comtessa les torturava fins la mort desnonant-les i deixant-les morir en la freda neu.[13]

Llista de reproducció de l’album cruelty brought thee.

Però en l’actualitat no només se la retractà en el grup Cradle of Filth o en còmics com el de Troy Brownfield,  també la retrataren en la saga Diablo II, publicada en l’any 2000,  on una de les antagonistes es anomenada “La condesa del mal” fent referencia a Elizabeth. El personatge es presentà com un dimoni llepa sang que es troba abandonat en una torre en runes. Això, fa referencia al fet de Elizabeth fou condemnada per els seus suposats crims a passar l’eternitat empresonada en el seu propi castell. Tanmateix, el fet de que encarnà a un dimoni que extreia la sang dels seus enemics, fa pensar en les nombroses llegendes sobre els interessos de la comtessa en la sang de les verges.[14]

En resum, podem concloure en que a Elizabeth, al llarg del temps, a través de novel·les, llibres històrics, pintures, pel·lícules, series, còmics, cançons i videojocs se l’ha tractat com una vampiressa, assassina i  torturadora, característiques donades per el seus contemporanis que es segueixen escrivint, fins i tot, en l’actualitat. 


[1] ” Erzsébet Báthory, qui es va casar amb Ferenc Nádasdy per a ser un devot d’aquest home, va renunciar als sagraments catòlics i es va unir a la fe luterana que professava el seu espòs. Aquí és on comença la seva caiguda. Ella va contaminar la fe de Déu per a complaure al seu espòs també. Venus, adornat amb les mans dels servents, es mira diligentment en el mirall. Es va salvar les mans de tot el treball, no havia de fer cap tasca. Ella mira al seu voltant en va, mentre que la pinta ha de tocar el seu cabell el més suaument possible. … Durant aquest treball succeeix que un dels seus servents descurats tira del cabell captivador de Hera. En Elizabeth, la ira bull, i com a càstig, ella immediatament curta a la nena per la boca. La sang de la nena crida, una gota cau sobre la cara de l’amant, la neta amb un llenç i el seu lloc, podem dir amb sorpresa! – parcialment envellit. “. Passatge extret del llibre de  László TURÓZCI ,Trágica historia. Trobat en la página web http://www.artandpopularculture.com/Tragica_Historia (01/08/2020)

[2] “ Fa tres-cents anys, Erzsébet Báthory va violar i va massacrar a sis-centes cinquanta noies pageses i es va banyar en la seva sang. ” .  Creia que així preservava la seva joventut. Extret del llibre de Dacre STOKER, Ian Holt, Drácula, el no muerto, Roca Editorial, Nueva York, 2009, pp. 89.

[3] ” …Llavors el sacerdot va dir que el treball de la bella Nádasdy havia començat; una vegada va colpejar el monstre del servent en la cara amb tanta força que la seva sang es va vessar i li va esquitxar la cara. Quan ho va netejar, es va mirar en el mirall, i sota la gota de sang alienígena, la seva pell facial semblava tornar-se més florent, més fresca amb un alè. Així és com el monstre el va atacar, per a rentar-se i banyar-se en la sang de les nenes. Era una dona vanitosa, es rentava molt, es banyava, per la qual cosa necessitava molta sang. Les noies van ser emmanillades i colpejades fins que els seus cossos es van dividir: les seves mans van ser tallades amb tisores, la seva esquena van ser cremada amb fritada. György Thurzó estava molt molest per aquesta acusació i immediatament va partir amb el personal adequat per al castell de Csejte. “.  Extret del llibre de Kálmán MIKSZÁTH:  Csejte vár és asszonya. El podeu llegir en versió digital en el següent link: http://mek.oszk.hu/00900/00908/html/08.htm (02/08/2020)

[4] “ Erzsébet Báthory era cruel i estricta, mancava de tota mena de feminitat i era addicta a les passions salvatges, castigava les seves donzelles amb tortuosos errors i admirava durant hores els sofriments de les criatures pobres i torturades. Van ser punxats amb agulles, tisores, cremats amb una planxa calenta, encesos amb fil de llana embolicat en oli embolicat al voltant dels seus dits, desvestits en les nits d’hivern, ruixats amb aigua de pou i expulsats: aquests eren els càstigs habituals pel treball que no es va realitzar fins a l’últim punt, per a la tasca realitzada a satisfacció de l’amant fosca. Un dia estava assegut enfront del mirall de la dona vanitosa, i en la ira d’una lleu omissió, va colpejar al seu criat en la cara amb tanta força que la nena es va inundar de sang immediatament. Una gota va caure sobre la cara de la dona tirana; Elizabeth ho va esborrar i va jutjar que la seva pell s’havia tornat encara més blanca, més fina, més radiant que abans. Llavors, amb el seu encant, ha trobat un remei màgic tan esperat i tan buscat per al rejoveniment: un bany fet amb la sang de les nenes verges esborra els rastres destructius de l’envelliment. Tan aviat com aquesta idea diabòlica va germinar en la seva ment, el botxí la va comprendre immediatament amagada en la pell de la dona. En pocs anys, Elizabeth, amb l’ajuda de dues ancianes i la seva nana de la cort, Fickó, va sacrificar a tres-centes nenes … “. El pàrraf citat el trobem en el llibre de Alajos MEDNYÁNSZKY, Festői utazás a Vág folyón Magyarországon, Hemtjanst, PESTH , 1826, pp. 184 – 185.

[5] Us adjunto el link on podeu visitar els dos quadres mencionats: Country revelers http://www.artnet.com/artists/istv%C3%A1n-cs%C3%B3k/country-revelers-BXj4s-vVq-LTPAGeqw-Jvw2 (09/08/2020) ; i tanmateix Painter and his model: http://www.artnet.com/artists/istv%C3%A1n-cs%C3%B3k/painter-and-his-model-jqXPxQJ3pF_YFkM5WOAKyg2  (09/08/2020)

[6] Adjunto el link on podeu veure dues de les seves més populars pel·lícules de terror: Hands of the Ripper:  https://www.dailymotion.com/video/x1wzmhw (07/09/2020) ;  i a continuació, l’enllaç on podeu veure la pillicula completa Nothing but the night:  https://www.youtube.com/watch?v=5-sKaQkOgH8 (07/09/2020)

[7] Si us interessa, podeu veure la pel·lícula a través de la plataforma de video Filmin. A continuació, adjunto el link: https://www.filmin.es/pelicula/la-condesa-dracula (02/08/2020)

[8] La famosa i molt recomanable serie citada , American Horror Story, es troba actualment disponible en la plataforma de video Movistar +.

[9] Comparteixo, per a qui esitugi interressat, dos dels seus treballs més recents: el còmic Bajo el valle de la ira de Robert Kurtzman en el següent link: http://www.wowio.com/users/product.asp?BookId=4097 (07/09/2020); i tanmateix podeu verue el treball Strangeland de Dee Snider: Seven Sins en l’enllaç adjuntat, https://web.archive.org/web/20160303182032/http://comicbookdb.com/title.php?ID=16394 (07/09/2020)

[10] Troy BROWNFIELD, The Blood Queen, Dynamite Entertainment, Nova York, 2014.

[11] Comparteixo amb vosaltres, els seus dos temes més popoulars per a qui tingui curiositat en escoltar la seva música: Her ghost in the fog la podeu a YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=qRNfeMaUBbo (11/09/2020); tanmateix Nymphetamine Fix a: https://www.youtube.com/watch?v=6dW6aNAZGTM (11/09/2020)

[12] En cas de que us interessin les cançons, us adjunto la llista de reproducció de l’album Cruelty and the Beast que conté un total de 11 cançons dedicades a la comtessa. https://www.youtube.com/watch?v=ctIAsL4epHM&list=PL1W96Y1D4MfNe4zvEirGAo_-UE7ZIj36U (02/08/2020)

[13] “ Escolta’m ara! / S’han de apreciar tots els delictes si us aporten plaer d’alguna manera / Malèfic a la rosa fosca / El setí reunit li clavava els pits / Com la sang a la neu / Un torniquet de Topaz / Brillant-li la gola / Despertar, tirat de la tomba /El seu esperit alliberat va eclipsar la lluna / Que Ella esvelli com una estrella caiguda / Un ornament regal d’un nebular molt llunyà / La seva semblança penjava a la galeria negra / Manant inquietud / Exigint la mort per respirar / A la fi del remolí i la llum del dia / De la societat als tribunals / Elizabeth va dormir, la seva presència va demanar aplaudiments / Tot i que la seva ombra de torxa / Arrossegat sobre parets humides del celler / No va saludar més que la desesperació dels esclaus / S’hi havien mostrat tretze solsticis d’hivern / El seu camí, que la foscor / Havia marcat el seu domini.  “ . Lletra consulta en la següents pàgina web: 

https://genius.com/Cradle-of-filth-cruelty-brought-thee-orchids-lyrics (02/08/2020)

[14] Us facilito el enllaç a una gameplay del videojoc comentat per l’usuari GAMING PERÚ, amb el que podreu visualitzar la missió on apareix la comtessa. https://www.youtube.com/watch?v=qEEeEV-9W1U  (02/08/2020)

References

Categories
Arrel de la llegenda Bathory Edat Moderna

ARREL DE LA LLEGENDA

Les llegendes que envolten a Elizabeth Bathory foren difoses pel cercele del seu tiet, el rei Maties III d’Hongria, qui també tenia els títols de l’arxiduc d’Àustria de la Casa d’Habsburg, Príncep Real d’Alemanya, Hongria i la República Txeca. Tanmateix, es creu que participaren en les fal·làcies el gendre i el pare de la dona i se’ls insinua com els inventors del pla en contra la comtessa. Altres fonts, acusen a György Thurzó,  militar i polític que lluitava en contra dels luterans, com l’espòs de Bathory, de també promulgar les calúmnies. La llegenda probablement fou originada per interessos polítics i territorials dels anteriorment citats. A Elizabeth se l’acusà de diverses atrocitats: matar a verges per a banyar-se en la seva sang i poder aconseguir la joventut eterna o de tortura-les per a utilitzar-les en ritus màgics, entre d’altres coses.

Les llegendes sobre els crims de Elizabeth no foren escrits de manera pública fins el 1729. Per tant, considerem que la llegenda en el seu inici es transmesa de manera oral. A dies d’ara, només ens queden les declaracions de testimonis, que suposadament presenciaren la seva fúria i maldat, com a fonts originaries d’aquesta llegenda negra . És important tenir en compte que els primers càrrecs es van fer només després de l’arrest de Elizabeth Bathory, i a més, eren testificacions de servidors interns que havien estat torturats per ” una millor visió “, és a dir, per a una versió en contra de la comtessa.[1]

El clergue luterà István Magyar fou qui acusà per primer cop a Elizabeth. El religiòs va queixar-se a les autoritats de Viena sobre els seus terribles crims. Denuncià que aquesta dona assassinava a verges per a ser més bella.[2] D’altra banda, sovint feia xerrades i discursos on mencionava les atrocitats d’aquesta dona tractant-la d’assassina i promulgant els seus incomptables pecats. 

En la investigació del crim testificaren més de 130 persones que en la seva majoria foren nobles que van admetre i prometre que havien vist com torturava, assassinava i humiliava a altres noies. La primera persona en donar testimoni fou la viuda Sra. Erzsebet Reta. Ella va dir que només sabia que Elizabeth va colpejar personalment a una nena, i declarà que sabia amb certesa que el nas, llavis i dits de la jove van ser perforats amb agulles. També, relatà com amb alicates escalfats al foc li cremà l’estomac.[3]

També, Janos Kun, ens parlà sobre el que havia sentit dir d’altres nobles sobre Elizabeth. Les seves fonts asseguraren que la comtessa posava a verges en banyeres de pedra aspra i que, tanmateix, les obligava a estirar-se nues a sobre d’un llit de brases per a tortura-les i posteriorment menjar-se les seves aixelles i espatlla, permetent així que visquessin mentre ella se’ls menjava.[4]

Moltes més declararen sobre el rumor del cas de les noies torturades, en concret fou la noble Anna Koszeghy qui suposadament va veure amb els seus propis ulls com cometia els crims. La dona explicà que va veure com les joves foren cruelment torturades física i psicològicament. Adjuntà que va veure com els seus dits estaven trencats i cremats, i l’acusà de tirar-los una pols roent per a que encara patissin més.[5]

Ilustració de Elizabeth Bathory.

Les noies havien estat cruelment torturades i turmentades, que totes les seves mans i dits trencats s’havien cremat de manera que els dits ja no podien usar-se.

Lady KATALIN

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_(Ghost_song)

Altres nobles com Benedikt Deseii, seguiren les creences que involucraren a la comtessa en les múltiples tortures. El jove va dir que era impossible explicar tots els actes malvats de Elizabeth. Mencionà que entre altres crims, ell va veure clarament com la comtessa va prendre la filla d’un sabater per a despullar-la i turmentar-la constantment. Inclogué que Elizabeth va prendre un ganivet per a esqueixar la noia des dels dits fins els braços, descriu com després la va assotar i, utilitzant una espelma, la cremà fins que morí.[6] Benedikt, també digué que va escoltar d’altres com la Comtessa havia utilitzat ferro roent per a cremar a les noies i convertir-les en fum i cendra. Tanmateix, explicà com utilitzà la mateixa tècnica del ferro per a  posar-ho en les seves vagines com a forma de tortura.[7]

Per últim, i deixant de banda molts altres testimonis que asseguraren la maldat i perversitat de la comtessa, estudiem el del noble Michael Herwoth. Aquest, assegurà que tots els rumors sobre Elizabeth eren certs i que podrien ser confirmats si algú passava per el costat del seu castell, assegurant que des de fora s’assentien innumerables crims que van anar en augment amb el temps.[8]A més a més, explicà que un compte que es quedà amb ella va veure com cinc verges foren assassinades i enterrades, i agregà que el mateix comte va veure a una nena morta enterrada al pati del castell d’Elizabeth. Així mateix, declarà que en un celler van ser assassinades dues verges en situacions molt similars, inculpant d’aquestes morts a la comtessa.[9]

Ilustració de Elizabeth Bathory.

“ … que l’any passat, quan l’esposa de l’il·lustre i famós comte Zrinyi es va quedar amb la vídua en Csejthe, cinc verges van ser assassinades i enterrades.“

Testimoni Anònim

[2]Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_B%C3%A1thory



[1] En cas de que us interessi i vulgueu saber-ne més sobre la estrategia en contra de la comtesa, llegiu, si us plau, el llibre hongarès de  Nagy LÁSZLÓ, A rossz hírű Báthoryak, Kossuth Kiadó, Budapest, 1984, pp. 15 – 17.

[2] “ Entre 1602 i 1604, Istvan Magyari, un clergue luterà, es va queixar a les autoritats en Viena, tanmateix cap acció seria duta per molta estona. Però Elizabeth esdevenia tan famosa que ja no es podrien cobrir els seus crims. (…) Per això, en 1610, Mathias *II, el Rei d’Hongria, va preguntar Recompte Gyorgy Thurzo per investigar les acusacions. era el governador de regió, així com cosí a Elizabeth.” . Les declaracions citades les podeu trobar en el llibre de Jane JUDE, Elizabeth Báthory: Vampire, Witch or Serial Killer?, Kindle, Londres, 2017, pp. 28.

[3] “ … va dir que no sabia res, excepte que la Sra. Erzsebet Bathory personalment va colpejar a la nena anomenada Kata Berenyi, la nena anomenada Szabattkay i la filla de la Sra. Draskoczy, de les quals ella (el testimoni) sap amb certesa que els seus nassos, llavis i dits van ser perforats amb agulles, i ella (la Dama) va colpejar i va assotar ells per tant de temps que es van separar d’aquest món. Ella va escalfar les alicates i de la mateixa manera el foc de ferro cremant, i els va cremar en l’estómac. Quant al que van veure els altres, ella (la testimoni) no sap res sobre aquest tema, excepte que de la cort de la Dama van arribar moltes males notícies sobre les seves moltes atrossitats. “. Ibidem, pp. 331.

[4] “ Respecte a la nena que va ser tractada en Ujhely, va dir el mateix que Mines Nyeregjartho, el testimoni número 111; també, havia sentit dels nobles, l’antic Alexander Kun, Maestro de la Cort de l’esmentada Lady Widow Nadasdy, que aquesta Lady Widow Nadasdy va posar algunes verges d’entre les seves donzelles en recipients tallats en pedra aspra, que es van omplir amb aigua, i es van fer ells se sentin allí, mentre que uns altres van ser obligats a ficar-se al llit nus sobre les brases que van ser portades a la casa, perquè ella pogués treure la carn de les axil·les i les aixelles i entre les espatlles d’alguns d’ells, permetent-los estar tan cruelment torturat i turmentat. “. L’anterior declaració, juntament amb moltes altres testificacions sobre el cas de la comtessa, les podeu trobar en el llibre de Kimberly L. CRAFT, Infamous Lady, The True Story Of Countess Erzsébet Báthory, CreateSpace, Nova York,  2009, pp. 321.

[5] “ Respecte a la nena tractada pel metge en Ujhelyi, va dir el mateix que Lady Katalin, esposa de Janos Kun, el testimoni número 117; Va agregar que ella mateixa sovint es detenia en la cort i en el Gynaeceum de Lady Widow Nadasdy i va veure que les noies havien estat cruelment torturades i turmentades, que totes les seves mans i dits trencats s’havien cremat de manera que els dits ja no podien usar-se. , i que li havien dit que Lady Widow Nadasdy els havia permès que els tiressin una pols roent. “. Ibidem, pp. 323.

[6] “ … dels quals només havia sentit parlar d’uns altres, i seria impossible comptar cada acte malvat en la vergonyosa llista de la Mestra, perquè hi havia suficient per a omplir un oceà. Entre altres coses, ell va veure clarament les següents accions vergonyoses amb els seus propis ulls: que l’amant va prendre a la filla d’un sabater anomenada Ilonka, la va despullar i, d’aquesta manera, la va turmentar cruelment prenent un ganivet i, començant amb els dits, empenyent el ganivet en tots dos braços; a partir de llavors, va assotar a la nena, i després va sostenir una espelma encesa a les seves mans fins que es van cremar i cremar , torturant-la fins que va posar fi a la seva vida. “. Ibidem, pp. 333.

[7] “ El testimoni també va escoltar d’uns altres que el ferro de foc ample es va escalfar i els dos braços de les noies es van cremar fins a convertir-se en fum i cendres. Sí, també se’ns diu que el ferro de foc rodó més petit també es va escalfar fins que va estar molt calent i (en el meu honor!), es va ficar en les seves vagines. després d’això, ell també ho sap amb certesa que la noble dama va portar a dues noies de Regede “. Ibidem, pp. 334.

[8] “ Va dir que els rumors de la crueltat de Lady Widow Nadasdy ja circulaven de llarg a llarg de diversos anys. el mateix testimoni també sabia que cada vegada que Lady Widow es quedava en Csejthe, un podia escoltar tots els dies els cops del seu Gynaecaeum, inclosos els plors i laments de les noies colpejades; el fet que els colpegessin cada vegada més sovint i que els hi sentís plorar no va canviar res; el mateix testimoni també havia vist que gairebé tots els dies la Lady Widow estava lligada breument amb interruptors, la qual cosa les noies podien sentir. “. Ibidem, pp. 302.

[9] “ … que l’any passat, quan l’esposa de l’il·lustre i famós comte Zrinyi es va quedar amb la vídua en Csejthe, cinc verges van ser assassinades i enterrades. Aquí en Csejthe en un celler de grans; també en aquest any, dues verges més van ser cruelment assassinades i enterrades de manera similar en Leszetice; aquest testimoni també va agregar que havia sentit del mateix noble que una nena morta havia estat enterrada en el petit jardí darrere del pati del castell. “. Ibidem, pp. 303.

References

Categories
Edat Mitjana Elionor La llegenda a través dels segles

LA LLEGENDA A TRAVÉS DELS SEGLES

La llegenda negra sobre Elionor s’han mantingut al llarg del temps a través de  l’escriptura, la pintura, l’òpera, el teatre i la cinematografia. Tots les llegendes negres que exposaren els seus contemporanis foren sovint compartides, creant una imatge d’ella que s’estén fins el segle XXI.

Uns anys  després de la mort de la duquessa d’Aquitània, alguns homes també la retractaren, com és el cas del monjo benedictí, cronista, artista de manuscrits il·luminats i cartògraf Mateu de París, autor també de notables obres històriques.[1] En la seva obra Historia Anglorum, publicada en 1253, que tractà sobre la història d’Anglaterra, explicà els fets històrics des dels anys 1070 fins el 1253. Específicament, cità la duquessa en el volum 2 de la saga, on assegurà que ella era descendent del dimoni.  L’autor, enumerà les raons del divorci de Leonor amb Lluís, concloent en que la dona  “descendia del diable”. Explicà tanmateix, com l’endimoniada condemnà a la seva nova família amb Enric, explicant-nos que totes les desgràcies i baralles que hi ha hagut en aquesta, s’originen en ella. Per això, els seus fills no van poder viure en pau fins que va ser empresonada.[2]

Mateu de París no fou l’únic en mencionar-la. En el segle XV, un monjo de l’abadia de Barbeau, la presentà com una reina corrompuda en la seva obra sobre Lluís VII. Segons ell, era una autèntica meuca, sempre rodejada d’homes als quals seduïa per emportar-se’ls al llit i manejar-los. Destacà també, el fet que no deixà en pau als sants homes, els quals, redimits pels poders seductors i manipuladors de la reina, es veien forçats a la seva vida de vicis, com segons ell, passà amb Lluís. [3]

Pintura d'una dona parlant amb un cavaller.

“Lluís VII, la va acomiadar com una veritable devoradora d’homes, inconscient i corrompuda, que no deixà en pau als sants homes.“ Marcel PACAUT

[1]Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Courtly_love

D’altra banda, també fou criticada en l’àmbit de la poesia. Un dels qui la mencionà fou el poeta britànic Alfred Tennyson, qui escriví populars poemes i òperes,[4] i presentà en la seva obra Beckett, publicada en 1884,  el conflicte en vers l’amant de Henry i Elionor.  En la història es mostrà a Rosamund amb característiques de puresa i ignorància en contra d’una molt intel·ligent i enrevessada Elionor. Per últim, les múltiples mencions d’amenaça d’Elionor fan referencia a la creença de que la dona va ser qui va assassinar-la en un arravatament de gelosia. [5]

Pintura de Elionor d'Aquitània essent malevola, tractament malament a l'amant Rosamund.
Figura Nº4: a Elionor, amb una aparença maligna subjectant el verí amb el que vol matar a Rosamund, Evelyn de MORGAN, Queen Eleanor & Fair Rosamund, Morgan Foundation, 1905.

Altrament, les llegendes també es difondrien a través de les il·lustracions, com es en el cas de la pintura d’Evelyn de Morgan. L’autora és coneguda per les seves pintures històriques, sovint sobre mites grecs i romans,[6] i tanmateix, per l’obra Queen Eleanor & Fair Rosamund, publicada en 1905, on mostrà a Elionor assassinant amb toxines a l’amant d’Enric. La llegenda que il·lustrà explicà com Enric va tractar de mantenir a Rosamund fora de perill de ser executada instal·lant-la en una casa anomenada Labyrinthus, que com el seu nom indica, era un laberint. Però, suposadament, Elionor va trobar el seu camí usant un fil vermell i l’enverinà. La reina, s’il·lustrà amb ombrívoles formes malignes: dracs, simis i roses vermell sang als seus peus. En contrast, querubins alats i coloms de la pau acompanyen a Rosamund. D’altra banda, jeuen als seus peus roses blanques, que simbolitzen la puresa i la innocència, representant així, a Elionor amb la maldat i a l’amant amb la puresa i la bondat.

En les biografies dels seus enemics, trobem referències sobre la maldat d’Elionor, com la que va escriure el novel·lista i escriptor històric anglès George Payne. Ell va escriure diverses novel·les dramàtiques,[7] i fou en la seva saga The Life and Times of Louis XIV publicada en 1838 on la jutjà.[8] Concretament, la mencionà en el segon volum d’aquestes on ens explicà com la duquessa, per culpa de la seva gran crueltat, es troba tancada en un castell. Tot això, per voler desitjar-li el pitjor al seu marit, creant una revolució amb l’ajuda dels seus fills en contra d’aquest.[9]

Pintura en mural d'Elionor d'Aquitània.


La seva dolenta i malevola mare, Eleanor d’Aquitània, està encara tancada a la ciutat i el castell de Mirebeau. “
.

George PAYNE

[2]Imatge trobada en la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Leonor_de_Aquitania

D’altra banda, els historiadors francesos moderns reafirmen el mite sobre la seva vida trobadoresca, com és el cas de l’escriptora històrica i poeta anglesa Agnes Strickland, que en la seva obra més important, publicada en l’any 1840, Lives of the Queens of England, la mencionà. En el volum 6 d’aquests llibres, l’acusà d’irresponsable e immoral en les seves suposades participacions en les Tribunes d’amor. L’autora, recità les paraules que segons ella, va dir Elionor. Suposadament, declarà que no pot existir un veritable amor entre persones casades, és a dir, es diu que el seu únic pensament en casar els enamorats era només l’expansió de terres i capital, i remarquen l’exemple d’un dels seus nefastos treballs com a tribunal en l’amor: la seva germana Petronilla i el comte Raoul de Vermandois.[10]

Les llegendes van arribar també als escenaris. Per exemple, en l’obra del compositor i escriptor de música anglès John Barnnet, autor d’obres tràgiques i històriques.[11] En la seva obra menys ressonada  Fair Rosamund,  publicada en 1837, mencionà les diverses afirmacions en vers una homicida Elionor. L’òpera tractà sobre la vida de Rosamund Clifford, l’amant del rei Enric II, qui segons la llegenda va ser enverinada per la reina Leonor. Concretament, és en l’acte número 4 on es mostren les suposades tendències assassines de la reina. En aquest fragment, es representà a Rosamund i Henry cantant balades de nostàlgia. Després d’això, el rei se’n va i, seguidament, arriben guardes i amics per a pregar-li a Rosamund que se’n vagi abans que la reina pugui danyar-la. Però finalment arriba Elionor i li ofereix a la noia  dues opcions: mort per daga o mort per verí. La dona li suplica per la seva vida, fins que de sobte apareix el Rei i aconsegueix salvar-la.[12]

La seva imatge també fou influenciada en la cinematografia en el cas de l’obra del dramaturg estatunidenc James Goldman, productor de pel·lícules històriques i dramàtiques.[13]  En la seva pel·lícula guanyadora de tres premis Oscars The Lion in Winter en l’any 1968,[14] on tractà les preocupacions del rei envers la rebel·lió dels seus fills liderada per la reina, mentre es trobaven amb diversos personatges importants com Felip II de França, fill de l’ex marit d’Elionor, Lluís VII. En aquesta trama l’autor tractà a Elionor com l’antagonista, donant-nos una imatge d’una dona summament dolenta amb els seus marits. En conclusió, podem afirmar que a Elionor al llarg del temps se l’ha tractat, a través de l’escriptura, la pintura, l’òpera, el teatre i la cinematografia, com una malèvola i traïdora dona, seguint la imatge que li atorgaren els seus contemporanis fins l’actualitat on la descriviren com una malèvola meuca, i fins i tot, demoníaca.

Trailer de la pel·lícula The Lion In Winter

En conclusió, podem afirmar que a Elionor al llarg del temps se l’ha tractat, a través de l’escriptura, la pintura, l’òpera, el teatre i la cinematografia, com una malèvola i traïdora dona, seguint la imatge que li atorgaren els seus contemporanis fins l’actualitat on la descriviren com una malèvola meuca, i fins i tot, demoníaca


[1] Cito, a tall d’exemple, dues edicions de dos dels seus llibrs: Mateu de PARÍS, Chronica Majora, Trübner, Londres, 1877; i Flores Historiarum, Stationery Office, Londres, 1890.

[2] “ des que és la diablessa, i temem que, si li segueixes qualsevol més llarg, et tindrà matada. A més a més no li ha donat cap nen: El rei ximplement va acordar, i va dur a terme aquest pla; hauria de tenir claustral li, de manera que la seva terra no hauria quedat marcada tota la seva vida, i els desastres del qual no haurien tingut lloc “. Mateu de  PARÍS, Historia Anglorum; And a shorter account in Chronica Majori, ed. H.R, Nova York, 1902, pp. 186.

[3] “ Per als francesos en particular el seu rèptil ara estava feta esquinçalls; i ho temps no es va reparar, ja que a finalss del segle XV un monjo de l’abadia de Barbeau, ho curso d’una simpàtica biografia de Lluís VII, la va acomiadar com una veritable devoradora d’homes, inconscient i corrompuda, que no deixà en pau als sants homes. “ . Marcel PACAUT, Louis VII et son royaume, París,1964, pp. 59.

[4] Adjunto, a tall d’exemple, dues edicions de les seves obres: Alfred TENNYSON, The Works of Alfred Tennyson: The princess and other poems, Strahan, Londres, 1872. ; altrament una recopilació dels seus poemes Poems by Alfred Tennyson, Routladge, Londres, 1864.

[5] Alfred TENNYSON: The Works of Alfred Lord Tennyson: Becket; Tiresias and other poems; Poems omitted from revised editions; Locksley hall sixty years after; The promise of May, Sevpen, London, 1899, pp. 89 – 93.

[6] Adjunto dos links on podreu veure dues de les seves obres més conegudes: The workship of Mammon https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/The_worship_of_Mammon.jpg (10/09/2020) i Helen of Troy https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/75/Helen_of_Troy%2C_De_Morgan.jpg (10/09/2020)

[7]  Comparteixo, a tall d’exemple, tres edicions de les seves obres més rellevants: George PAYNE, The Tenants of the Heart, New York : Harper & Brothers, 1842; Memoirs of Celebrated Women,   London, R. Bentley, 1837; i Morley Ernstein, General Books, Londres, 2012.

[8] George PAYNE, The Life and Times of Louis XIV, London, R. Bentley, 1838, pp. 79 – 81.

[9]La seva dolenta i malevola mare, Eleanor d’Aquitània, està encara tancada a la ciutat i el castell de Mirebeau. “. George PAYNE, Philip Augustus; or, The Brothers in Arms , Waverley Novels, London, 1837, pp. 204.

[10]Les decisions de. la jove duquessa-reina en les seves Tribunes d’amor trobador s’ha trobat amb la reprovació dels historiadors francesos moderns, a causa de la seva immoralitat; l’acusen de declarar la sorprenent opinió que no pot existir un veritable amor entre persones casades; i és cert, que l’alè que li va donar a la seva germana Petronilla i al comte Raoul de Vermandois, va oferir massa aviat una il·lustració pràctica d’aquests principis malvats. “. Agnes STRICKLAND, Lives of the Queens of England, Blanchard and Lea, Filadelfia, 1852, pp. 243.

[11] Cito, per als curiosos sobre els relats de l’autor esmentat, dues edicions de dues de les seves òperes:  John BARNNET,  Farinelli, Musical Times, London, 1839; també The Mountain Sylph, Salaman, London, 1834.

[12] Podeu trobar l’obra sencera en anglés en el següent link: https://play.google.com/books/reader?id=fb5DAAAAcAAJ&printsec=frontcover&output=reader&hl=en&pg=GBS.PP2 (02/09/2020)

[13] Per a qui esitgui interessat en els films del director, adjunto links que dirigeixen als seus treballs: en el següent enllaç trobareu el ballet sencer d’Anna Karenina: https://www.videomusicalis.com/es/component/melomania/video/17834-anna-karenina-ballet-en-tres-actos?Itemid=125&filter_categoria=14 (10/09/2020);  i adjunto el link que us conduirà al Trailer de la pel·líicula  https://mojtv.hr/film/19079/oliver-twist.aspx (10/09/2020)

[14] Adjunto el link del Trailer de la pel·licula The Lion In The Winter, https://www.youtube.com/watch?v=5cVwBjwRGgg (10/09/2020)

References

1 Imatge extreta de la pàgina web https://en.wikipedia.org/wiki/Courtly_love
2 Imatge trobada en la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Leonor_de_Aquitania