Categories
Arrel de la llegenda Edat Mitjana Teodora

ARREL DE LA LLEGENDA

La llegenda de Teodora va ser forjada bàsicament per Procopio de Cesarea, un historiador de l’època que després de la mort de l’emperadriu, escriví les memòries de l’Imperi de Teodora i Justinià. En un dels seus relats, la reflectí com una dona malèvola, luxuriosa i, fins i tot, la considera un dimoni amb forma humana, que vaga en busca d’ànimes pecadores en les nits.

Procopio, també fou conegut per diverses obres històriques com Història de les guerres i escriví entre l’any 548 i 560 la seva obra més famosa, on repudià als emperadors bizantins. El text fou anomenat Història Secreta on mencionà a Justinià i Teodora. Aquesta obra té un fort contrast amb l’anteriorment publicada per el mateix autor Sobre els edificis on s’exposa una versió dels anteriorment anomenats molt més simpàtica.[1]

L’autor ressaltà en el capítol 9 de l’obra, anomenada com Teodora més diferida de totes les cortesistas, va guanyar el seu amo,  la perversitat de la dona com un dels aspectes més afamats en la seva personalitat. Segons ell, era tan malvada que no només hauria d’ocultar la seva personalitat maliciosa, sinó també el seu rostre, destacant també la seva malignitat en contra de les seves companyes i amants, dient-nos que la consideraven tan salvatge com un verinós escorpí.[2]

Escultura del cap de Teodora.

La seva perversitat era tan perversa que hauria d’haver ocultat no sols la part habitual de la seva persona, com ho fan altres dones, sinó també el seu rostre.

PROCOPIUS

[1]Imatge extreta de la web … Continue reading

D’altra banda, ens explicà com Teodora va ensenyar al seu consort en la pràctica de la malícia i la inhumanitat, concloent en que convertí a Justinià en el que era ella: un home sense cap empatia, ple de perversitat i luxúria. Segons l’historiador, en esser una dona tan dolenta que ni obeïa ni complaïa a ningú.[3]

Tanmateix, incidí en els interessos de Teodora sobre Justinià: només el volia per adquirir poder i luxes. Segons l’autor, Justinià era un mitjà per arribar al que ella més volia, fer-se amb les riqueses de tot l’Imperi. Afegí, destacant la  pecadora i endimoniada figura d’ella i del seu marit Justinià, el somni que va tenir el mateix dia de conèixer a l’emperador de Constantinoble: somià que aquestes ànsies de aconseguir tots els diners del món es farien realitat en compartir llit amb el rei dels dimonis, Justinià.[4]

Ressaltà la creença de que Teodora va ser qui va propulsar la ruïna de l’imperi, provocant juntament amb el seu eneuc Justinià, el saqueig de la població, mitjançant alts impostos i un ús indegut de la banca de l’Imperi.[5] També, adjudicà a Teodora l’ús del seu poder per enderrocar a qui s’interposés en el seus plans en el capítol 10 de l’obra anomenada: Cóm Justinià va crear una nova les que li va permetre casar-se amb una cortesana, l’autor assegurà que si algú havia tingut un desentès amb ella no dubtaria a jutjar-lo per el seu error més insignificant per a després convertir aquest en una acusació de pes.[6]

Un cop més, en el capítol 12: Provant que justinià i teodora van ser realment dimonis en forma humana, no dubtà en relacionar-la amb els dimonis, assegurant que a alguns dels qui assistien als seus espectacles, patien a la nit l’aparició d’un dimoni de la luxúria que els expulsava de les seves habitacions, obligant-los així a passar la nit al dormitori de Teodora. [7]

Mosaic de Leda i el cigne.

“ A més, alguns dels amants de Theodora, mentre ella estava en l’escenari, diuen que a la nit un dimoni a vegades descendeix sobre ells i els expulsa de l’habitació, perquè pugui passar la nit amb ella. “.

PROCOPIUS

[2]Imatge extreta de la pàgina web … Continue reading

Tot seguit, l’autor afirmà que ells i molts altres tenen clar que la parella no són humans, sinó veritables dimonis, o més que això… vampirs! A més a més, assegurà que els malèvols que van ajuntar a aquesta parella, ho van fer amb la visió de que serien capaços, fins i tot, de destruir la raça humana.[8]

Per ressaltar la imatge que creà sobre Teodora com a ramera narrà, en el capítol XVI, anomenat: el que li va passar a aquells que van caure de favor amb Teodora, com la trobaren al llit amb un dels molts amants d’ella. En aquest cas la trobaren amb el seu minyó Aerobindus.[9]

Per últim, en el capítol 13: com va retenir cinc-cents prostitutes des d’una vida de pecat i per il·luminar, va encalçar la seva suposada maldat, l’acusà d’intentar empresonar a unes cinc-centes prostitutes en un convent per allunyar-les de la seva vida de pecat, cosa que va provocar, fins i tot, el suïcidi d’algunes, degut a la reconducció no volguda.[10]


[1] PROCOPIUS, Historia de las guerras, Gredos, Madrid, 2006; Tanmateix, adjunto link on podeu veure l’obra https://www.um.es/cepoat/estudiosorientales/wp-content/uploads/2018/01/Estudios_Orientales_n7_1.pdf (07/09/2020)

[2] La seva perversitat era tan perversa que hauria d’haver ocultat no sols la part habitual de la seva persona, com ho fan altres dones, sinó també el seu rostre. (…) Per a aquells que la van veure, especialment a l’alba, ella era un ocell de mal averany. I cap a les seves companyes actrius era tan salvatge com un escorpí: perquè era molt maliciosa. “. http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/home.html (12/05/2020)

[3] “ Theodora va endurir incessantment el seu cor en la pràctica de la inhumanitat. El que ella va fer va ser mai complaure o obeir a ningú més; el que ella va voler, ho va fer per la seva pròpia voluntat i amb totes les seves forces: i ningú es va atrevir a intercedir per ningú que s’interposés en el seu camí. “. https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/9*.html (13/05/2020)

[4] “ A través d’ell, Theodora va poder adquirir immediatament un poder impiu i riqueses extremadament grans. Theodora solia relatar com aquesta mateixa nit se li va ocórrer un somni, demanant-li que no pensés en els diners, ja que quan hauria de venir a Constantinoble, hauria de compartir el llit del Rei dels Dimonis, i això ella hauria de concebre per a convertir-se en la seva esposa i després ser l’amant de tots els diners del món.  “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (12/05/2020)

[5] Amb ella ara per a ajudar-ho a gastar els seus diners, va saquejar a la gent més que mai, no sols en la capital, sinó en tot l’Imperi Romà. “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (12/05/2020)

[6] “ I si algú que havia caigut en desgràcia amb Theodora era acusat d’algun error menor i insignificant, ella immediatament va fabricar més càrrecs injustificats contra l’home, i va convertir l’assumpte en una acusació realment seriosa. “https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (13/05/2020)

[7] “ A més, alguns dels amants de Theodora, mentre ella estava en l’escenari, diuen que a la nit un dimoni a vegades descendeix sobre ells i els expulsa de l’habitació, perquè pugui passar la nit amb ella. “. https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/12*.html  (12/05/2020)

[8] “ Per tant, per a mi, i per a molts altres de nosaltres, aquests dos semblaven no ser éssers humans, sinó veritables dimonis, i el que els poetes diuen vampirs: els qui van posar els seus caps junts per a veure com podien destruir la raça més fàcil i ràpidament. “.  https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Anecdota/12*.html  (13/05/2020)

[9] “ Novament, Theodora va ser sorpresa amb sospites d’un dels seus servents anomenat Areobindus, un bàrbar de naixement, però un jove aposto, a qui ella havia fet el seu majordom. “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp (13/05/2020)

[10] “ Theodora també va dedicar considerable atenció al càstig de les dones atrapades en el pecat carnal. Va recollir a més de cinc-centes remeres en el Fòrum, que es guanyaven la vida miserablement venent-se allí per tres òbols, i les va enviar al continent oposat, on van ser tancades en el monestir anomenat Penediment per a obligar-les a reformar el seu camí de vida. Alguns d’ells, no obstant això, es van llançar dels parapets a la nit i així es van alliberar d’una salvació no desitjada. “. https://sourcebooks.fordham.edu/basis/procop-anec.asp  (13/05/2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *