Categories
Arrel de la llegenda Edat Antiga Messalina

ARREL DE LA LLEGENDA

La llegenda negra de Valeria Messalina s’originà a partir de les continuades afirmacions sobre la seva insaciable sexualitat. La jove fou coneguda com una indisciplinada a la qual no li agradava la vida en la cort. Degut a això, mai va tenir intenció d’encarnar els valors d’una matrona romana, és a dir, el model de dona amb un comportament  irreprotxable, una dona perfecta.

El fet de que no actuà amb el caràcter que s’esperava de l’esposa de l’emperador, juntament amb que ella participà en les intrigues dels alts comandaments en un moment de perill i la seva inexperiència i incapacitat política, Messalina es va convertir en víctima de xantatge i amenaça. Així fou com els seus extorsionadors promulgaren històries sobre ella que la definiren com ramera i impúdica.

El naturalista i filòsof Plini el Vell, fou l’autor de les enciclopèdies Naturalis Historia, publicades en el 77 d. C., que pretenen abastar tot el coneixement antic. Convé destacar que la temàtica del treball no es limita al que podem entendre per història natural, sinó a tot el coneixement en general. Fou en llibre número 10 ,capítol 83, on Plini retractà a Messalina amb una de les històries que la tracten de ramera i immmoral. La llegenda explicà el duel entre ella i una prostituta professional per a saber quina de les dues aguantaria més en un sexe continu. Finalment, segons l’autor, la batalla la guanyà Messalina mantenint un coit que durà dia i nit, i on aguantà fins la vint-i-cinquantena “abraçada”.[1] 

Il·lustració del burdel de Pompeia.

“… una de les més notòries de les dones que seguien la professió d’una prostituta contractada; i l’emperadriu la va superar, després del coit continu, dia i nit, en la vint-i-cinquena abraçada.”.

PLINI

[1]Imatge extreta de la web https://ca.wikipedia.org/wiki/Lupanar_de_Pompeia

Però, Plini no fou l’únic en mencionar-la, tanmateix, en l’àmbit artístic de la poesia, donaren la seva opinió sobre aquesta dona, com ho va fer el poeta romà Decimus Juvenal, autor de setze sàtires recopilades amb el nom de Les sàtires i publicades en el segle I d. C. La seva sàtira número 10, exposà com Messalina va obligar a Cayo Silio, el seu amant, a divorciar-se de la seva esposa i casar-se amb ella. La va descriure com la dona més salvatge amb  un gran odi provocat per la seva vergonya en ser una dona molt sexual. L’autor, explicà com Messalina va fer decidir a Silio entre divorciar-se de la seva esposa o oferir el seu coll a l’espasa.[2]

També, parlà d’ella en la sisena sàtira. En aquesta, apareix la notòria descripció de com l’emperadriu solia treballar clandestinament tota la nit en un bordell sota el nom de Lloba. L’autor narrà com ella esperava que Claudio es dormís per escapar-se i disfressar-se obtenint una falsa identitat per anar al prostíbul on venia el seu cos. Allà, malgrat molts reclamaven els seus serveis, mai quedà satisfeta. Per aquest motiu, en arribar el dia tornava de mala gana a la seva habitació. Segons ell, ella era una criatura repugnant amb cara bruta que portà la pudor dels bordells al llit de l’Emperador.[3]

Tanmateix, altres historiadors deterioren la imatge de l’emperadriu. Un d’ells fou el polític i militar romà Dió Cassi autor de l’important obra Historia romana publicada en el segle II d. C. Aquest treball abasta prop de 500 anys d’història, des de la fundació de la ciutat en 753 fins a l’any 229 a. C. Fou en el volum número 60, on ressaltà el llibertinatge de Messalina, juntament amb la influència que exercí a altres dones perquè també actuessin com ella. Recalcà així, com va fer que moltes d’elles s’adulteressin, fent que les dones actuessin de forma impúdica, fins i tot, davant dels seus esposos.[4]

Però, Cassius no fui l’únic en mencionar-la, altres historiadors la van descriure com una dona infidel, com ho va fer un dels més importants historiadors de l’època romana: Gayo Suetonio. Ell fou qui escriví obres tan remarcables com Vida del Diví Cesar o Vidas de los doce césares. Aquesta última, narrà les biografies dels dotze primers cèsars romans i en una d’aquestes, concretament en la de Claudi. Explicà com aquest s’adonà dels fets vergonyosos i malèvols que cometia la seva esposa, i en quant s’assabentà que ella s’havia casat en secret amb Cayo Silio, va decidir matar-la.[5]

Un altre exemple d’historiador que mencionà  a Messalina fou Cornelio Tácito, autor d’obres sobre la vida romana com Diálogo de los oradores.[6]En l’anteriorment esmentada, publicada en l’any 72 d. C. , fou on mencionà a Messalina. L’obra és la segona publicació més important de Tàcit i tracta sobre la dinastia Julio-Claudio des de la mort del deïficat Augusto fins l’any 68 d. C. Concretament, fou en el volum 11, capítol 26, on es parlà sobre ella, tractant-la de dona fatal. Explicà com Messalina, embafada pels llibertinatges, va conspirar contra el Cèsar amb el seu amant Silio, però finalment Claudi se li avança i procedeix a sacrificar-la. [7]

Pintura anomenada "Los Fuegos de Vesta".

“ A hores d’ara, la facilitat de l’adulteri havia embafat a Messalina i ella es dirigia cap a llibertinatges inexperts

Cornelio TÁCITO

[2]Imatge extreta de la pàgina web https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Pavel_Svedomskiy_003.jpg

Qui també perpetuà la llegenda més endavant, particular en el segle IV d. C. ,fou l’historiador Sextus Aurelius Victor, autor d’obres sobre la història romana.[8] Fou en el relat Llibre dels Cèsars, en l’epítom del volum número 4 de l’escrit, on tractà a Messalina de tota mena de tiranies. L’autor, explicà com Messalina arrossegà a Claudi cap a la depravació a través de les temptacions. L’acusà també, de cometre adulteri indiscriminat i explicà que molts dels quals la van rebutjar, van ser assassinats juntament amb les seves famílies, acusant-los davant la justícia dient que ells foren els que havien sol·licitat a Messalina. A més, l’inculpà que excitada per això, obligà a unes certes dones de la noblesa, casades i solteres, a actuar com a prostitutes, obligant alhora als homes a participar.[9]


[1] “ Messalina, l’esposa de Claudio César, creient que era una palma bastant digna d’una emperadriu, va seleccionar, amb el propòsit de decidir la pregunta, una de les més notòries de les dones que seguien la professió d’una prostituta contractada; i l’emperadriu la va superar, després del coit continu, dia i nit, en la vint-i-cinquena abraçada.”.  http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0137%3Abook%3D10  (26/07/2020)

[2] “ La dona és més salvatge / Quan s’agita a l’odi per una sensació de vergonya. Que Consell / Li donaràs a Silio a qui l’esposa de Claudio ha determinat? / Casar-se? És el millor i més maco membre de / Raça patrícia, però una mirada de Messalina ho atreu / A un final miserable; ella ha estat esperant un temps ara, ella / (…)  Si comets el pecat, hi haurà un breu retard abans / El que Roma i la màfia coneixen arriben a cau d’orella de César. / Inclina’t davant les seves ordres, si val la pena passar uns dies de vida. / Qualsevol que sigui la decisió que consideri més fàcil o preferible, / Encara hauràs d’oferir el teu fi coll blanc a l’espasa. ”. http://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/JuvenalSatires10.htm#_Toc284248936 (26/07/2020)

[3] Dóna un cop d’ull als rivals dels déus; escolta com Claudio / Quan la seva esposa, Messalina, va saber que estava adormit, / Ella aniria amb no més que una serventa d’escorta. / L’emperadriu es va atrevir, a la nit, a usar la caputxa d’una prostituta, / I ella preferia un matalasser al seu llit en el Palau Palatino. / Vestida d’aquesta manera, amb una perruca rossa ocultant el seu natural / Cabell, ella entraria en un bordell que empestava a vells llençols bruts, / I fes una habitació buida, el seu; després vendre’s / Els seus mugrons daurats, nus, prenent a Lloba com a nom, / Mostrant el ventre del qual vens, noble Britannicus, / Afalagaria als seus clients en entrar i prendria els seus diners. / Després fiqui’s al llit complaentment, delectant-se amb cada cop. / Més tard, quan el fanfarró va acomiadar a les seves noies, ella s’aniria / De mala gana, esperant deixar la seva habitació allí, fins a l’últim / Possible temps, el seu sexe tibant encara crema, inflamat de luxúria, / Després s’aniria, exhausta per l’home, però encara no sadollada, / Una criatura repugnant amb cara bruta, bruta pel llum / Black, portant la seva pudor de bordell al llit de l’Emperador.“. https://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/JuvenalSatires6.php (26/07/2020)

[4] “ Messalina no sols exhibia el seu propi llibertinatge, sinó que també obligava les altres dones a mostrar-se igualment imprudents.  Va fer que moltes d’elles cometessin adulteri en el mateix palau mentre els seus esposos eren presents i observaven. “. http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/home.html (26/07/2020)

[5] “ Després es va casar amb Valeria Messalina, filla de la seva cosina. Però quan es va assabentar que, a més d’altres fets vergonyosos i malvats, s’havia casat amb Cayo Silio, i que s’havia signat un contracte formal en presència de testimonis, el va matar i va declarar davant la guàrdia pretoriana reunida que, en la mesura en què ho van fer els seus matrimonis. “. SUETONIO, Vida de los doce Césares, Cátedra, Madrid, 1998, pp. 489.

[6] Adjunto, a tall d’exemple, dues edicions de dos dels seus relats més rellevants: Cornelio TÁCITO, Vida de Julio Agrícola. Germania. Diálogo de los oradores, Akal, Madrid, 1999.

[7] “ A hores d’ara, la facilitat de l’adulteri havia embafat a Messalina i ella es dirigia cap a llibertinatges inexperts, quan el propi Silio, encegat pel seu destí, o convençut tal vegada que l’antídot contra el perill imminent era el perill real, va començar a pressionar perquè la màscara fora va deixar caure: – “No es van reduir a esperar la vellesa de l’emperador: la deliberació era innòcua només per als innocents; la culpa detectada ha de manllevar l’ajuda de la duresa. Tenien associats amb els mateixos motius per a la por. Ell mateix era célibe, sense fills, preparat per al matrimoni i per a adoptar Britannicus. Mesalina conservaria el seu poder inalterat, amb l’addició d’una ment tranquil·la, si poguessin avançar-se a Claudio, qui, si era lent per a protegir-se de la traïció, aviat s’enutjava. Ella va prendre les seves frases amb una fredor deguda, no a cap tendresa. pel seu marit, sinó davant el recel que *Silio, sense altures que escalar, pogués menysprear al seu amant i arribar a apreciar en el seu just valor un crim sancionat en l’hora del perill. No obstant això, per aquesta infàmia transcendent que constitueix l’últim delit del llibertí, cobejava el nom d’esposa i, esperant només fins que Claudio partís cap a Òstia per a celebrar un sacrifici,  va celebrar les solemnitats plenes del matrimoni. “ Text trobat en la web https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Tacitus/Annals/11B*.html (06/08/2020)

[8] Adjunto, a tall d’exemple, una edició de cada llibre citat: Sextus AURELIUS, Liber de Caesaribus; Praecedunt, Origo Gentis Romanae Et Liber de Viris Illustribus Urbis Romae, Subsequitur Epitome de Caesaribus, Stereotypa, Roma, 1966; i Sextus AURELIUS, Sextus Aurelius Victor de viris illustribus urbis Romae, Reial, Breslau, 1850.

[9] ” Però quan va ser arrossegat a la depravació a través de les temptacions de la seva esposa, Messalina, i al mateix temps dels seus lliberts, als qui s’havia subordinat, no sols es van cometre actes tirànics, sinó també qualsevol tipus de dona pitjor. i els esclaus són capaços de, si el seu espòs o amo és un ximple. Perquè la seva esposa en primer lloc va cometre adulteri indiscriminadament, com si fos el seu dret, i fins al punt que molts dels quals la van rebutjar, ja sigui pel seu caràcter o per por, van ser assassinats juntament amb les seves famílies quan ella, amb típics ardits femenins, va acusar als qui havia sol·licitat sol·licitar el seu. Excitada per això, havia obligat a unes certes dones de la noblesa, casades i solteres, a actuar com a prostitutes amb si mateixes, com a prostitutes comunes, i els homes van ser obligats a participar. Però si algú retrocedir de tals depravacions, ella fabricaria una càrrega i ho atacaria salvatgement a ell i a tota la seva família. “. Sextus AURELIUS, Book on the Emperors, Liverpool University Press, Liverpool, 1994, pp. 5.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *